divendres, 28 de gener de 2011

Tres

Google


Les Tres Gràcies de Rubens, les Tres bessones, els Tres porquets, els Tres músics de Picasso, les filles d’Elena, tres anys de lamevaillaroja...

No és que estigui molt prolífica darrerament: massa coses entre mans i alguna preocupació fan que no m’hi hagi pogut dedicar com era habitual en mi i com m’hagués agradat, però avui ho havia de fer, encara que només fos per deixar constància del meu tercer aniversari per aquest món.

Mentre pensava, però, en que avui sens falta havia d’actualitzar, he pres també la decisió de deixar-ho aquí.

Aquest bloc inicialment va ser fruit d’una necessitat d’explicar unes sensacions que no em veia amb cor de compartir amb ningú, després, naturalment, va anar evolucionant, però avui m’he adonat que aquest tercer aniversari podia molt bé coincidir amb un final d’etapa.

Em ve de gust dir-vos que ha estat un plaer i una experiència interessantíssima, que he après molt i que m’ha encantat compartir tantes coses amb vosaltres. Lamento no haver-vos comentat gaire darrerament, però no ha estat per falta de ganes, és que no m’ha estat possible i només espero que m’ho dispenseu.

Agraeixo de tot cor les vostres visites, els vostres comentaris, els vostres premis i les vostres votacions que han fet possible que en aquests tres anys hagi guanyat dos premis c@ts i una nominació, que, sincerament, m’han fet molt feliç.

No nego que el cuquet em queda dintre i que potser tornaré, però si ho faig ja no seré la Rita ni tornaré a obrir lamevaillaroja, que queda tancada per sempre.

Una forta i llarga abraçada a tothom!


67 comentaris:

kweilan ha dit...

No puc negar que m'he quedat una mica descol.locada. Espero tornar-te a veure per la xarxa encara que sigui amb un altre bloc. Una abraçada ben forta i molta sort!

El porquet ha dit...

Un altre que plega! Quin inici d'any...

Bé, felicitar-te pel tercer aniversari... i desitjar-te el millor allà a on voltis!

Carme ha dit...

Rita, doncs no puc evitar de dir-te que em sap greu que pleguis. No seria just que no ho digués, per més que entenc les opcions de cadascú i que has de fer el que et vingui de gust i sobretot sentir-te bé amb el que fas.

Et desitjo tota la sort del món, Rit i ara... volia proposar-te una cosa:

La Guspira i jo tenim un projecte de retrobament de les persones que han desaparegut de la xarxa o vagin desapareixen en aquest s propers mesos o anys. Una trobada virtual al gener del 2015 per saber alguna cosa de les persones que ja no llegim quotidianament. Només te n'informo per si t'interessa que mentre ho anem muntant, t'hi tinguem en compte. Per saber si ens permets citar-te com un blog que plega i com algú a qui ens agradaria retrobar... i si vols que d'alguna manera t'avisem ...

I si no, doncs, mira ... també ho entendrem

Una abraçada ben forta i espero que d'una manera o d'una altra tornis per aquí. Fins aviat!

Pais secret ha dit...

Òstres, a mi em queda la sensació que he arribat tard a la teva illa.
Felicitats per els tres anys de singladura i si obres un mar, una platja o un niu a dalt d´un arbre, fes-ho saber, sisplau.

Una abraçada per tu!

Carquinyol ha dit...

I ara com faig jo un comentari divertit i trist alhora per combinar la joia dels teus tres anyets amb la tristor per la teva marxa ? Noia, si és que ho poses dificil !!

Ha estat un plaer poder-te llegir ! Ara bé, si tornes fes-ho saber eh?

Un petó i una abraçada !

El veí de dalt ha dit...

Hosti! Això sí que és una punyalada trapera!
Vaja...; un blog que veig néixer i veig tancar... I fa tres anys? Com passa el temps, eh? T'entenc, però. Ja veig que, com diu la Carme, no ets l'única que va deixant el blog... A vegades ho he pensat jo mateix de fer-ho.La vida evoluciona i amb ella, les persones i les seves necessitats i voluntats d'expressar sentiments i idees d'una manera o altra. No t'has de justificar de res i gràcies hem tingut tots d'haver llegit els teus posts tot aquest temps...Ja veus que t'apreciem. Els premis són la mostra; però més ho són els comentaris que t'han fet i els seguidors que tens. I saps què? Em sembla que d'unaa manera o altra, la nova Rita tornarà per aquí en un futur. Un petonàs per allà on paris! I pel que facis!

XeXu ha dit...

Patam! Això no es fa, dona. Ara no et podem felicitar per la feliç efemèride de fer 3 anys, t'hem de dir adéu. I mira que els tres anys jo trobo que és una data important per la vida d'un blog, per mi és quan un blog ja és gran. Lamento molt aquesta decisió, de veritat. M'agrada que deixis una porta oberta, però ara venen les amenaces, és clar. Si et dóna per tornar, ja pots avisar, si t'aprecies la teva integritat física. Perquè si m'assabento que has tornat i no m'avises, et perseguiré per trencar-te les cames!! Avisa, eh? No t'oblidis de nosaltres, que se't trobarà a faltar molt. Molta sort en tot Rita.

novesflors ha dit...

Primer que res felicitats pels 3 anys de blog i encara que tanques l'illa, potser, quan descanses, et reinventes d'alguna altra manera. Si és així ja et trobarem. Sort.

Pere ha dit...

T'entenc molt bé i si has arribat al final d'un cicle s'ha de començar un altre, amb il.lusió i força renovada.

Una abraçada i fins a sempre Rita.

iruna ha dit...

rita......

vaig a vore si retrobo el teu correu electrònic o el teu telèfon. se'm fa estrany només escriure't un comentari. has sigut molt bona companyia, tant quan has escrit aquí a l'illa, com quan comentaves, com des del silenci. sempre t'he sentit a prop. espero que et vaigue bé la vida. i si qualsevol dia vols... ja saps on trobar-me.

una abraçada amb molt de carinyo

LEBLANSKY ha dit...

Suposo que quan un pren aquesta decisió és després d'haver-s'ho rumiat molt i per un munt de causes, però sincerament i per molt tòpic que soni, trobaré a faltar la teua illa roja virtual.
Rita, una abraçada ben càlida, i espero que tard o d'hora pugui seguir llegint-te.

Núria Martí Constans ha dit...

Tot té un començament i un final, Rita. I t'entenc perfectament. Em va passar una cosa semblant en l'era dels dinosauris, quan era joveneta i no disposava d'aquesta meravella d'internet: vaig escriure un diari durant molt de temps i un dia vaig veure que ja no el necessitava. Però no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré, perquè, tal com tu dius a vegdes el cuc de la necessitat torna.

Una abraçada i molta sort a la vida!

troyana ha dit...

Ohhhh,Rita,
em pensava que anaves a fer una mena de recapitulació,de balanç i em trobe amb un adeu,no se si definitiu.Em dona molta llàstima,per a mi ha segut un plaer visitar el teu blog,participar i rebre les teues visites a la meua casa virtual.
De tota manera,la llibertat de obrir o tancar un blog ha de ser lo primer, que tinguis sort i encara que tingues la ultima paraula,a ser possible,com diria també Llach: Torna aviat!
bsts

garbi24 ha dit...

la veritat es que se't trobarà a faltar, espero que sigui una decisió encertada i que si tornes ens ho facis saber....Bona sort

mar ha dit...

Un petó Rita!
Felicitats pels tres anys i per la qualitat humana dels teus posts i felicitats també pel fi d'una etapa i el naixement d'una de nova. Tot això vol dir que evolucionem i que canviem i que avancem... que el que ens feia falta un dia ara ja no ens en fa tanta i podem viure altres coses, altres històries, altres experiències,...
Un petó ben sincer!
Espero no perdre't la pista, per aquí o per allà...
Sigues molt feliç!

Elfreelang ha dit...

No m'ho esperava rita, m'he quedat de pedra...un plaer haver-te llegit i em reca no poder seguir fent-ho...tres anys de bloc moltes felicitats !!!i alhora reiterar el meu greu perquè pleguis...una abraçada i fins aviat rita !

Ariadna ha dit...

Ets la segona persona que segueixo que tanca avui un blog. Em sap greu la teva decisió, però si l'has presa per alguna cosa serà. De ben segur que t'ho has penssat bé. Et trobaré a faltar.

fanal blau ha dit...

Rita!!!

et trobaré a faltar, segur.
Però, fem camins, n'estrenem de nous, i en descobrim d'altres.
Enhorabona pels tres, i per tots els que viuràs d'ara en endavant.
Sempre quedarà un somriure anomenat Rita i una illa roja on anar a fer una escapadeta de companyonia.

Quan tornis, siguis illa, muntanya o riu, avisa si us plau.
Ja saps on sóc, i quan vulguis, a Can Mauri! ;)
Sigues feliç!
Una abraçada molt dolça.

Alyebard ha dit...

Òstres! un altre que plega. :(

fra miquel ha dit...

Doncs jo et felicito pels tres anys de blog i entenc la teva decisió de tancar-lo.
No és que m'agradi deixar de llegir-te! Però entenc el que dius. Ja fa uns posts que s'anava veient que alguna cosa important t'estava succeint. T'està canviant la vida i pel que sé, d'una manera molt grata. Se't veu feliç, en els anteriors posts.
Ara mateix t'endevino guapíssima de felicitat.
I me'n alegro molt.
Ha estat un plaer llegir-te, comentar-te i, en un altra blog amic, ésser virtualment la teva parella.
Tan sols espero que, a l'altra món, el que no és virtual, ens puguem trobar algun cop i xerrar una estona com a vells amics
Un petó i una forta abraçada

Viatger ha dit...

Felicitats pels 3 anys !! Llàstima que ho deixis, a veure si t'animes més endavant a seguir , ni que sigui de nou en un altre indret

Boni nit i bona sort!

La RaTeta Miquey ha dit...

Noia, quina notícia!!! Per una banda, moltes felicitats per l'aniversari però a mi, els comiats em costen molt i el teu em sap molt greu.

Que continuis sent feliç amb tot el que facis, coneguis, vegis o tractis.

Un petó molt gran, molt, molt.

Assumpta ha dit...

Ostres!! Jo que ja anava preparant la paraula "Felicitats" en forma de comentari per aquests tres anys i veig que anuncies que tanques...

No sé què ha passat aquest final de 2010 i començaments de 2011... tanta gent que marxa...

De totes formes, alguns dels darrers posts que t'he llegit em fan pensar que no tanques precisament per res trist sinó per poder dedicar més temps a la teva vida real :-)

Així doncs, molta sort!! :-)

kika ha dit...

suposo que entre tantes emocions hauràs celebrat l'aniversari del blog abans de tancar-lo, no? :-)
em sap greu per mi però me n'alegro per tu, perquè entenc que només vol dir que tens coses millor per fer :-)
i com deia la mar, espero que seguim en contacte d'alguna manera.
una abraçada forta

mirambella ha dit...

Doncs em sap molt greu.Espero que tot et vaigi molt bé. Petons.

Emily ha dit...

Bé, segur que aquest bloc t'ha donat coses bones però :(

Aris ha dit...

Vaja! quina sorepresa! Doncs jo també ho sento, trobarè a faltar entrar en el teu blog!. Però no es pot demanar a ningú que continui si no ho vol fer.Espero seguir-te teni de lectora, al menys

khalina ha dit...

OHhhhhhhhhh! No m'esperava un comiat, però bé, tot són etapes.

Felicitats per haver escrit tants posts durant aquests tres anys! M'ha encantat llegir-te... i espero que si tornes de la manera que sigui, m'escriguis un mail d'avís.

Espero trobar-te algun cop en el món real per saludar-te, i si no. molta sort! Petons maca!

zel ha dit...

Dona, jo m'afegeixo al dol, un altre que és del meus iniciàtics i plegues, em sap greu, què farem sense l'illa roja????


Un gran petonàs, només teru el nas de tant en tant...

Joana ha dit...

Segur que tot t'anirà molt bé. tens fusta de dona forta Rita.
Si tornes amb un altre nom ja saps que et descobriré.
Queda el cafè pendent... El farem!
una abraçada i molta sort1

Lluïsa ha dit...

Si el cor et demana això, doncs, endavant! I et desitjo tota la sort del món en tot el que et proposis.

Una abraçada!

Eli ha dit...

Algú ho havia de dir........
MOLTES FELICITATS!
;-D

Pakiba ha dit...

Rita me quedat descolocada al veure que tancas el blog no saps el greu que en sap espero que sigui per obrir un altra i en diguis quin.

Una forta abraçada i saps que t'esperem.

VERD ha dit...

Vaig començar a llegir el teu blog per unes circumstàncies molt diferents a les actuals, però els teus escrits em van enganxar a ser una pràctica habitual.

Així que et desitjo el millor en aquesta nova etapa, tot i que trobaré a faltar la lectura que feia de forma anònima habitualment.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Renoi, Rita, això comença a ser una epidèmia!
Espero que enfoquis els nous reptes amb força i optimisme. Per aquí, ves, t'enyorarem...

Mireia ha dit...

Fa dies que tinc la lectura de blogs na mica abandonada però quan he vist a la barra lateral que feies tres anys , m'he di: Passa un moment i felicita-la i ara no sé massa bé que dir. Em sap greu que pleguis, em pensava que t’ho havies repensat però mira.... ha estat un plaer i estarem pendents de la teva tornada.

rits ha dit...

Rita!!!!!!

I jo que començava a llegir somrient, recordant que a més del nom tb compartim edat de blog, aquesta setmana vinent tb faré tres anys.

Però m'entristeix moltíssim la teva marxa. És com si una part de mi mateixa marxés, no sé si per la complicitat del nom, perquè vivim força a prop, si perquè tants dels teus escrits em son propers... se'm fa difícil aquesta comunitat sense tu.

Però no et puc dir que no t'entenc. Fa setmanes que em plantejo tancar. De fet em vaig fer una pausa, i vaig ser fora una setmana i escaig. Però continuo a mig gas. Em costa trobar-m'hi. Per motius segurament molt diferents.

M'agradaria que si tornes per aquí ens avisis, segur que ho faràs.

Et trobaré molt a faltar, però estic segura que estaràs molt bé.

Un petó ben gran!!!!!

Jordi Casanovas ha dit...

Bon viatge i sort.

SM ha dit...

Feliç aniversari (comencem per les coses positives) i que et vagi molt bé. No deixis de passar a veure'ns, així sabrem com et van les coses, i espero la teva reencarnació en un futur no massa llunyà!spollign

Joan ha dit...

Caram, tan jovenet i ja al sot, com una víctima més de l'epidemia. Pobre bloc ...

En fi, que espero que et vagi molt bé, que t'enyorarem i que saps on trobar-nos. I ja ens veurem.

Una abraçada.

estrip ha dit...

Bona Sort!

Lluís Bosch ha dit...

Hi hauria moltes coses a dir de tot el que expliques. Jo -com a blogaire- he viscut moltes crisis. Això em fa comprendre gairebé tot el que dius. Sigui com sigui, no he estat un comentador habitual però tot i així t'he seguit. Sona fàcil i barat, però la teva baixa em fot una mica.

el paseante ha dit...

Ha estat un plaer llegir-te, Rita. Me'n recordaré de la teva illa roja.

DooMMasteR ha dit...

Aiiiii un altre bloc que tanca! :O

Ha estat un plaer Rita, ets una gran persona i espero no perdre el contacte. Recorda que pels volts de l'estiu tenim un coseta pendent ;-)

Una abraçada ben forta!

SU ha dit...

Si hi tornes, ja saps on som...

Abraçada total,

SU

Lula ha dit...

Vaja!
Sap greu, però alhora, ho planteges d'una manera tan natural, tan exempte de dramatisme i d'aquest sucre hollywoodià que no suporto, que ho transforma en una cosa bona.

Ets un somriure.

Molts petons!

nur ha dit...

Ostres, Rita, que taxativa. Feia dies que no passejava pels blocs berlinesos (bé, ni per cap altre bloc que no sigui per motius professionals) i avui que retorno em trobo el xiringuito tancat.

Ahir vaig recordar de nou tots els amics berlinesos perquè vaig coincidir amb una berlinesa :) Fa dies que penso que hauríem de fer un altre dinaret i ara tots anem tancant blocs: doncs farem una trobada no blocaire, però trobada, al cap i a la fi.

No he passejat molt pel teu bloc, perquè el vaig conéixer arran de Berlín, però el poc que he seguit m'ha agradat molt. Així que esperaré el nou bloc i esperaré sobretot que ens veiem un dia fora de l'esfera blocaire.

Una abraçada ben gran, guapa!

Anònim ha dit...

Per TRES la SANTÍSSIMA TRINITAT.

Tu mateixa, ben lliure i el que el cor et digui.
Deixa el blog obert. També podries fer apunts més espaiats, sense cap obligació.
Crec que una hora o altra ens trobarem pel ciberespai.

Molta sort i gràcies

Indigeta ha dit...

Al començament (o al final) de la platja de Pals, sempre hi haurà una Illa Roja.

Deric ha dit...

Jo he tancat tants cops el blog! Sé perquè es decideix fer-ho i sé que sempre tens ganes de tornar-hi. Si ho fas amb una altra identitat o blog, avisa. Però per si de cas:
Bon viatge vital!

nimue ha dit...

ostrees!!!! jo també porte una temporada poc activa i ara que vinc a veure què dius resulta que marxes... em fa molta peneta! M'agradaria continuar llegint les teues cosetes d'una manera o d'una altra. Veritat que avisaràs quan tornes? Una abraçada, guapa bonica!

Ferran ha dit...

Rita preciosa, amb blogs o sense sempre ens quedarà Berlin, oi? I això (allò) sí que va ser intens i ben real!

Torna o no, torno o no... un petó ben fort i gràcies per les excel.lent estones compartides. No les oblidaré mai!

Francesca ha dit...

Em quedo amb això que dius de que "potser tornaré, però si ho faig ja no seré la Rita ni tornaré a obrir lamevaillaroja, que queda tancada per sempre".
A Berlín (si, ja ho sé, sembla que no menterodená... però m'hi fixo), vaig pensar que potser tenies un altre bloc on eres més... tú; no sé com dir-te, et vaig veure fent una aposta blocaire més semblant a la meva i, potser per això, crec que aquesta ha estat una etapa i que ens tornarem a trobar per la blogosfera, en un altre entorn, tu ets blocaire, t'agrada escriure... i tornaràs!!! :-)
Una abraçada molt forta i passa de tant en tant pel Club, que et trobo a faltar... i així de pas em deixes l'adreça del teu nou cau ;-)
Gràcies pel que ens deixes aquí, sempre podrem recòrrer a les teves reflexions!
Petons, maca!

viu i llegeix ha dit...

Ha estat un plaer llegir-te. Una abraçada

coses2 ha dit...

Bona sort en la teva nova etapa.
Una abraçada

Lucia Luna ha dit...

Que vol dir aixo? i tant que tornaras preciosa :)
un petonet molt fort

Toy folloso ha dit...

Egoistament, et prego que deixis el blog obert.
M´emprenya molt anar a recordar aquell viatge, aquella recepta o la resenya d´un llibre, i trobar la porta pels nassos.
El blog és un xic de tots.
Una altre cosa és que deixis d´escriure-hi.
(Repensa-ho però).
Fins quan vulguis...

ddriver ha dit...

priemr que res felicitats per un dels millors blocs i despres desitjar-te el millor i esperar que ben aviat tornis

Mart de Garriga ha dit...

Bono, Rita, quina sorpresa! Bé, senyal que tens altres activitats que t'omplen més les hores. Benhaja!
Besades

Mercè Estruç ha dit...

GLUPSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!

El Teu Capitá ha dit...

Aquest bloc ha estat una singladura: comença quan et fas a la mar i mentre navegues cap al teu objectiu, has de pasar tempestes, dies de calma amb la vela parada en espera d'un bon vent i, finalment, trobes aquell bri d'aire que t'empeny cap a on vols anar. Després, vé la tornada i també has d'arribar a bon port: el teu!!!. Tornes a pasar per les mateixes tempestes i calmes i... tornes a arribar al teu objectiu.
Als capitans, de tant en tant, ens canvien de vaixell: ens en donen un de més gran i ens fan anar més lluny. Potser primer hem transportat carbó amb vells carguers i ara transportem fines sedes: el resultat es el mateix i és la mar qui ens mana. Rita, ja pots canviar de vaixell (blog) i pots enviar a la Rita de vacances: el teu Capitá sap molt bé per qué ho fas i vol que tinguis una bona singladura i... recorda que la vida es teva!!!.
Un clavell per a tú, marinera.

Salva Piqueras ha dit...

Un plaer. Tornaràs, segur... un dia, tindràs una història al cap que voldràs compartir i tornaràs. I t'esperarem amb els braços i els ulls ben oberts.

Jesús M. Tibau ha dit...

em dol quan llegeixo que algun bloc es tanca, però sempre em queda la intuïció que el cuquet d'escriure ha calat massa endins. Així ho espero i , en tot cas, ha estat un plaer. Una abraçada i... fins aviat.

Robertinhos ha dit...

demà trobaràs un regalet per a tu en el meu bloc. Feliç Sant Jordi 2011!!!

perquè tenim pendent un ball...

Albert ha dit...

Hola Rita,
Com suposo vas poder comprovar ja fa molt temps, el meu blog el tinc gairebé mort; tanmateix, aquest esctiu, passats els exàmens a la UPF, he volgut donar-li una mica de vida, per allò de què a l'estiu tota cuca viu. Per altra banda, com veig que has començat parlant dels "tres", jo te'n regalo un que solia dir, a vegades ma mare, que en sabia un munt de catalans i castellans: "Tres eran tres las hijas de Doña Inés". Després vaig saber que segueix així: "rubia, castaña y morena. Tres eras tres, y ninguna de ellas era buena..."
A reveure, Albert

Cris (V/N) ha dit...

Rita, gràcies pels bons moments, jo estic una mica com tu :) petons, qui sap si ens tornarem a retrobar, eh? Un plaer haver-te conegut!!

David C. ha dit...

Bonito cuadro.