Recentment, parlant amb una amiga, he emprat una paraula que no coneixia, quan per a mi és una paraula d’aquelles de tota la vida, d’haver-la sentida i apresa a casa.
Arran d’això, l’he buscada al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana i no l’he trobada i al Diccionari català-valencià-balear, el Moll, tampoc hi surt.
No crec que la meva família tingués per costum inventar-se paraules i més aviat em decanto a pensar que es tracta d’una paraula d’una part molt concreta de Barcelona i també força antiga. Tot i així, però, em costa pensar que ningú més que jo l’hagi sentida. Fins i tot, m’agradaria pensar que no sóc sola i que alguna persona més la fa servir.
Crec doncs que és un bon motiu per exposar-lo aquí i veure si la blogosfera, amb la seva capacitat d’arribar a persones de diferents àmbits i de diferents punts del país, em dóna un cop de mà i en puc treure l’entrellat.
La paraula en qüestió és "SILADA". Bé, l’escric tal com em sona d’haver-la sentida sempre, però tampoc tinc cap seguretat, si és que existeix, de com s’escriu, o de si està ben dita i/o pronunciada.
A casa es feia servir per definir una persona que no hi és tota, que li falta un bull, és a dir: no està boja, pot fer vida normal, però té petites actituds que fa que es consideri una mica no sé, això, silada. Recordo haver sentir dir a casa: és una mica siladeta, el seu posat és com si fos silada, una mica silat, aquest està silat!,...
Una possibilitat podria ser que vingués de xalat-ada i que s’hagués deteriorat, però jo no sóc filòloga i és només el que se m’ha acudit.
La meva família era del barri d’Horta, a Barcelona. Tot i que jo sempre recordo haver sentit dir als avis que anirien a Barcelona, quan volien anar al centre. I és que Horta fins no fa massa anys, era com un poble de les rodalies de Barcelona.
Bé, si la coneixeu, si se us acut com trobar-la, si la sabeu i no és ben bé així, si sabeu que no és correcte, en fi, si podeu ajudar a treure’n l’entrellat, us ho agrairia. Ja sabeu com m’interessen els temes de la llengua.
