dimarts, 30 de setembre del 2008

Una qüestió de llengua


Recentment, parlant amb una amiga, he emprat una paraula que no coneixia, quan per a mi és una paraula d’aquelles de tota la vida, d’haver-la sentida i apresa a casa.

Arran d’això, l’he buscada al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana i no l’he trobada i al Diccionari català-valencià-balear, el Moll, tampoc hi surt.

No crec que la meva família tingués per costum inventar-se paraules i més aviat em decanto a pensar que es tracta d’una paraula d’una part molt concreta de Barcelona i també força antiga. Tot i així, però, em costa pensar que ningú més que jo l’hagi sentida. Fins i tot, m’agradaria pensar que no sóc sola i que alguna persona més la fa servir.

Crec doncs que és un bon motiu per exposar-lo aquí i veure si la blogosfera, amb la seva capacitat d’arribar a persones de diferents àmbits i de diferents punts del país, em dóna un cop de mà i en puc treure l’entrellat.

La paraula en qüestió és "SILADA". Bé, l’escric tal com em sona d’haver-la sentida sempre, però tampoc tinc cap seguretat, si és que existeix, de com s’escriu, o de si està ben dita i/o pronunciada.

A casa es feia servir per definir una persona que no hi és tota, que li falta un bull, és a dir: no està boja, pot fer vida normal, però té petites actituds que fa que es consideri una mica no sé, això, silada. Recordo haver sentir dir a casa: és una mica siladeta, el seu posat és com si fos silada, una mica silat, aquest està silat!,...

Una possibilitat podria ser que vingués de xalat-ada i que s’hagués deteriorat, però jo no sóc filòloga i és només el que se m’ha acudit.

La meva família era del barri d’Horta, a Barcelona. Tot i que jo sempre recordo haver sentit dir als avis que anirien a Barcelona, quan volien anar al centre. I és que Horta fins no fa massa anys, era com un poble de les rodalies de Barcelona.

Bé, si la coneixeu, si se us acut com trobar-la, si la sabeu i no és ben bé així, si sabeu que no és correcte, en fi, si podeu ajudar a treure’n l’entrellat, us ho agrairia. Ja sabeu com m’interessen els temes de la llengua.

21 comentaris:

Carquinyol ha dit...

A mi no em sona res. A casa meva quan anem al centre de Badalona encara diem "anar a Badalona"... i això que, almenys en teoria, a on estem sempre ha estat Badalona.

Ferran Porta ha dit...

Ostres, noia, doncs jo tampoc no en tinc ni idea; no l'havia sentida mai, aquesta paraula.
Mon avi, que sempre havia viscut dalt de tot del carrer Balmes de Barcelona, sempre deia que agafava "el tren de Sarrià" (la L7 dels Ferrocarrils) per "baixar a Barcelona" :-)

Jordi Casanovas ha dit...

jo tampoc l'havia sentit a dir mai, no vols dir que estàs una mica siladai t'inventes coses? ;)

Sadurní ha dit...

Hola, Rita.

Feia molt anys que no sentia aquesta paraula. Quan anava a EGB l'havia sentit sobretot en l'expressió "Aquell està ben silat", o si algú feia una tonteria li podies dir "Nen, que estàs silat?". El significat és el mateix que dius tu. Però feia molt temps que no ho sentia. De fet, he hagut de rumiar una mica perquè me n'havia oblidat completament.

Jo sóc nascut a Prats de Lluçanès, que és entre Osona i el Berguedà. No tinc cap antecedent familiar a Barcelona -tots eren de pagès i de l'interior-, de manera que no crec que sigui un barcelonisme.

Hi ha algú que ho pugui corroborar? Si pot ser algú que no estigui silat!

Clint ha dit...

No l'havia sentida mai...a casa el que si que dèiem era allò de "Santa Rita, Rita, Rita..." ;)

Carme Rosanas ha dit...

No et puc pas ajudar perquè no la conec

El veí de dalt ha dit...

Hosti! Veus com s'aprén llegint blogs! Silada, quina bonica paraula! Preguntaré a gent del Moianès si els sona.

Sergi ha dit...

Homeeeee, silada... és clar...
No. Ni idea, no l'havia sentida mai. Em sona a 'robar' en un dialecte una mica més quinqui, però suposo que no té res a veure. Podries preguntar a la Núr, de L'habitació dels mals endreços, que sap d'aquestes coses i té un blog sobre llengua que accepta consultes (Malalta de llengua), que et recomano. Potser ella sabrà on buscar.

ddriver ha dit...

jo cada dia agafo el metro fins a Horta i no he sentit a cap inmigrant que la digui seguire parant l orellA

neus ha dit...

ummm a la Garrotxa d'aquesta gent en diem laitrums... i que jo sàpiga tampoc es troba a cap diccionari :P
salut!

Emily ha dit...

Rita, crec que si li envies un mail a Ramon Solsona, al Món a Rac1, et pot treure de dubtes.
Jo no l'havia sentit mai!

Noa ha dit...

Mmmm...jo tampoc la conec ni l'he sentida mai...
Pregunta a l'Aguarelix. En sap un niu de llegua! ;)
Bona nit Rita!

el paseante ha dit...

Noia, he estat mirant al google i el més proper que trobo és "cilada" en portuguès. Vol dir embusteria. No sé si et serveix d'alguna cosa. A la meva família també tenim alguna paraula que ningú més utilitza, com ara "furret/a" (huraño/a)

Míriam ha dit...

A casa diem "eixalada" amb el mateix sentit i significat que tu fas servir "silada": Aquesta sí que està ben eixalada! Aquest xiquet està eixaladet!... Pot anar per aquí la cosa? Ho fem servir com a "tocat de l'ala" que és el significat que dóna el diccionari de "eixalat" en sentit estricte.
Mira... se m'ha acudit la possibilitat.

Rita ha dit...

Gràcies a tots per la vostra col·laboració, això abans que res.

Sort de l'sv que sí que la coneix, perquè el jordi casanovas ja em volia deixar per silada... hehehehehe

Faré la consulta a la núr, com diu el xexu i ja us n'informaré si tinc resposta positiva.

Això que dius, mila, potser s'hi acosta, sí. Gràcies!

Seguiré investigant. Novament, gràcies a tots!!!

khalina ha dit...

jo no conec la paraula, però et puc dir que gent de l'edat dels meus pares des del Poblenou també anaven a "Barcelona", i encara ho diuen quan van cap a plaça Catalunya o pel gòtic

Rita ha dit...

És curiós, khalina. Jo hi visc ara al Poble Nou, i els primers dies, parlava d'anar al centre com si anés a Barcelona. M'ha fet gràcia que ho hagis dit! :-)

khalina ha dit...

Encara ens creuarem per la Rambla

rhanya2 ha dit...

Jo diria que és una paraula derivada de "xiulat, xiulada" per dir que algú està una mica tocat de l'ala. Aquest adjectiu l'utilitzen molt una amiga meva de Gràcia i la seva mare. Solen utilitzar paraules catalanes molt populars i fins i tot antigues que no sento a ningú més.
Una abraçada, bonica!

Rita ha dit...

Doncs potser ja ho hem fet, khalina, visc a tocar... :-)

Ja podria ser, violette... Gràcies, maca!

Anònim ha dit...

Jo sí que la conec, sempre la vaig sentir als meus avis i la mare, i el mes curios es que tambe cos del barri d'Horta. En el que discrepo de tu Rita, es que Horta no era com un poble, sino que ho era. No tinc laes dades, pero va ser anexionat a Barcelona cap allá del final del 40