dimarts, 2 de setembre de 2008

La Pineda


Una botigueta de queviures, però més aviat de coses bones, exquisides, de delicatessen que en dirien ara, però és que aquesta és molt antiga. Quan era una nena ja hi acompanyava la mare a comprar. Recordo que tenien un formatge emmental sencer al damunt d’una tauleta de marbre, rodona, d’aquelles de bar, l’ocupava tota, amb un bocí al damunt, que permetia que es veiés com era per dintre, ple de forats. Quan ets una nena aquestes coses impressionen.

L’amo era un senyor gran, ja aleshores, i hi havia dos nois jovenets, que feien d’aprenents. Al fons hi tenia 3 tauletes d’aquestes de marbre, rodones, no molt grans, i uns tamborets, d’aquells que eren com cadires rodones de menjador, però sense respatller.

Sempre hi havia alguna persona asseguda fent-hi un mos: un bon jabugo, formatges, vi, tenien i tenen una bona bodega. Un lloc molt curiós, sobretot en aquella època, i que ara ho és per ser tan antic.

Fa tres anys, tenia una amiga del nord d’Europa passant uns dies a Barcelona, l’hi vaig portar a fer un tast i va quedar encantada. Ara, el negoci el porten aquells aprenents. Curiosament, ens vam reconèixer i ens va fer il·lusió i tot.

Ahir, vaig passar per davant, ens vam saludar, però tenia pressa, i vaig dir-los que un dia d’aquests m’hi passaré a prendre alguna cosa.





Carrer del Pi, 16
Barcelona
93 302 43 93‎

26 comentaris:

Carme ha dit...

Em sembla molt bona idea. No deixis de passar-hi. Sembla mentida i em sembla una meravella que aquells aprenent s jovenets d'abans ara portin la botiga i també és fantàstic que us hagiu reconegut.

estrip ha dit...

un bon descobriment, una illa en mig de Barcelona.

khalina ha dit...

Hauré de passar i fixar-m'hi perquè no em sona.

el paseante ha dit...

Un post nostàlgic. Concís. M'agrada quan treus el bisturí i dissecciones el teu passat amb un tallet prim. Pim-pam, i ja està. M'apunto l'adreça del negoci.

Striper ha dit...

Ummm nomes veien la foto m'arribat l'olor mmm

ddriver ha dit...

casualitats

Eli ha dit...

Uffff.... ara que toca dieta, tots em poseu el menjar bo davant...

Aiiii!!!!!! Ja m'imagino fins i tot l'olor!!! bufff quina gana!

Emily ha dit...

Em queda una miqueta lluny, però si passo pel davant me'n recordaré de tu!

Jo Mateixa ha dit...

Ondia, hi he passat sovint per davant, més que res per l'adreça que dones, i no m'hi he fixat, suposo que com sempre he anat amb presses.

Prometo aturar-m'hi, entrar, flairar i comprar, su jurut per snoopy!!!!!

:-)

Petonets maca!!!!!

Joana ha dit...

Petits museus amb tast inclós!
A Girona també n'hi ha una de semblant, al costat de l'Ajuntament.
petons !

Té la mà Maria - Reus ha dit...

tens un blog magnífic, felicitats

una abraçada des de Reus

fada ha dit...

Entranyable. Aquestes botiguetes no haurien de desaparèixer mai, però lamentablement les grans superfícies i les cadenes s'ho mengen tot. Felicita els ex-aprenents per la decisió de tirar endavant el negoci. Petons, maca.

romanidemata ha dit...

hola després d'un (parèntesi) d'estiu...
aquests llogarets sempre són entranyables i quan n'enderroquen un per muntar-n'hi un de disseny, per comptes de restaurar-lo em fa mal a l'estomac...

rc: doncs és un vol fruiter de vidre i li vaig fer una abstracció...

Josep Lluís ha dit...

Sortosament encara n'hi han. Ara només resta que les cuidem perquè, amb les nostres continuades visites a les grans superfícies...

rebaixes ha dit...

Quan pasaves per la Pineda devies mastegar pensaments e idees... Dos coses alhora, fan de mal menjar / Allà al estall meu hi he col·ñocat cinc fotos teves i cinc garramanxos meus. Encara en queden del prometut. Anton.

Cesc ha dit...

Uf fa una bona pinta...

fra miquel ha dit...

El conec, aquest lloc, però em queda lluny i fa temps que no hi passo.
Una delicia...el que tenen.

Rita ha dit...

Era una altra època, carme. Hi aniré, i tant!

Sí, estrip, una illa on el temps es va aturar.

Diria que t'agradarà, khalina...

Ais paseante. A mi m'agrada com em comentes... Els tallets han de ser prims perquè no sagnin o sagnin molt poc.

Hehehe striper!

Parlant de casualitats, ddriver... Jo he parlat de La Pineda i tu de Pineda. T'hi has fixat?

Hahahaha eli! Es pot combinar tot, dona. No et posis nerviosa ;-)

Gràcies, emily. Si m'avises, quan vinguis, t'hi portaré. :-)

Hahahahaha jo mateixa! No hi tinc pas comissió, ni en saben res d'això eh...

Exacte, joana! Un petit museu del passat...
Petons, maca! I avui, una abraçada també... :-)

Gràcies, té la mà...! I gràcies per passar.
Una abraçada!

Sóc de les que penso que les grans superfícies són compatibles amb aquests llocs, fada. Només cal triar-los per dies especials.

Potser en faries bones fotos, romanidemata... :-)

Ah, i gràcies per l'aclariment. Sabent-ho, ara sí que ho veig hahahaha

El que dic a la fada, josep lluís. A mi no m'agrada comprar el jabugo a les grans superfícies. En canvi moltes coses sí que les hi compro.

Gràcies, rebaixes! Ja m'hi he passat i m'ha agradat molt el que he vist.

Sí, cesc, molt bona!

Així, ja saps de que parlo, fra miquel...

Josep-Empordà ha dit...

Certament, aquest és un blog delicios, al que vaig arribar-hi per casualitat i m'hi he enganxat.

Denotas una sensibilitat fora del que és comú, i m'agrada.

Cordialment.

Jesús M. Tibau ha dit...

Al post de després "UNa cançó" no s'hi podien posar comentaris ¿?
Quin moment més especial el de ballar una cançó romàntica amb la persona de la qual estàs enamorat!

defak ha dit...

Ostres, quins records... Hi anava amb la meva primera novia "de gran" hehe...

Rita ha dit...

Gràcies, josep-Empordà! Celebro que t'hi trobis bé a l'Illa.

Sí que s'hi podien posar, jesús m. tibau, no sé què haurà passat. Moments molt especials, sí...

Espero que siguin bons, defak... Benvingut a l'Illa!

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

L'emmental, quan era nena, era el formatge dels ratolins. En tots els contes sortia algún troç. Encara ara, la ment se m'hi en va.

L'encant d'alguns establiments....
L'encant d'alguns carrers....
L'encant d'algunes persones....
fa que la nostra vida sigui millor

Una abraçada

Cristina ha dit...

Jo he entrat un parell de cops. És un lloc molt especial. És que passo sovint per davant. M´agrada quedar-me asseguda a la plaça del Pi sense fer res, només mirant la gent que va passant. Tinc molt bons records d´aquest lloc.

MK ha dit...

També m´apunto l´adreça.Gracies

Rita ha dit...

Sí, horabaixa! Un formatge molt popular en els contes hehehehe

Tot aquell barri és ben encantador, cristina...

Ok, mk. :-)