dimecres, 17 de setembre de 2008

16 de setembre de 2008


Google


Surto de casa, avui vaig bé de temps i estic contenta per no haver de córrer. Veig una noia amb un gos, caminem en paral·lel, cap a nosaltres ve un home –pare i filla suposo–, ella deixa anar el gos i se’n va directe, tot content, a fer-li festes a l’home. Em quedo pensant en com en són d’agraïts i que tot i que, no en tindria mai en un pis, són macos i lleials els gossos. M’ha agradat l’escena.

Els deixo endarrera i segueixo. Veig una mare –suposo– amb una nena a coll. La mare li diu coses i la nena li agafa la cara a la mare, riu i li fa un petó. Una escena tendríssima.

En un moment he vist dues imatges maques, dolces.

Entro al Metro, i sense córrer, tinc el temps just de passar el tiquet per la màquina, baixar, anar a la part de l’andana que em convé i ENTRA!

Em quedo pensant que perquè quan vas bé de temps sempre arriba de seguida i en canvi quan vas tard sempre t’has d’esperar uns minuts. Concloc que el senyor Murphy ho sabria explicar.

El matí va bé, surto a dinar i quan torno tinc una trucada que em dona una molt mala notícia: una mort, una persona propera a uns amics, però que coneixia força. Una mort sobtada, estúpida, i un cop més em pregunto, com tantes altres vegades, qui permet això? Qui fa que passin aquestes coses?

La notícia m’ha destarotat, m’ha posat molt trista, no me’n sé avenir... Novament, com en altres ocasions, penso i em dic que la vida s’ha de viure cada dia, com si fos el darrer, que avui hi som i demà no. Que hem de fer el que ens vingui de gust, que hem de dir el que sentim, potser callem molts sentiments i en demostrem encara menys.


Fa uns mesos vaig reservar un viatge, per fer la setmana abans de Nadal. Fa poc vaig pensar que potser l’anul·laria, que no m’anava molt bé econòmicament, com que estava fet amb temps no havia de pagar res i per tant anul·lar-lo no em suposava cap despesa.

Avui, precisament avui, cap al tard, m’han trucat perquè havíem de concretar-lo i tancar-lo, per conservar el bon preu. I avui, precisament avui, ho he tingut molt clar, he dit que sí, que el faré.

Miro Ventdelpla, ja sé, un culebrot com un altre, però me’l miro, i justament avui el tema central és l’Alzheimer –suposo que el Sr. Murphy hi podria tornar a dir la seva–, una malaltia que he viscut molt de prop, quan ningú la coneixia, i mai he paït.

Torno a pensar que he fet bé de dir que sí al viatge.

Vaig a dormir, ja n’hi ha prou per avui...


29 comentaris:

Gatot ha dit...

només és real el que creiem que és real... (massa murphy?) :)

val, d'acord... demà no et caurà la torrada de les mans.... per cap banda! (que el follin al murphy!!!)

petons i llepades des de l'atur!!!!
:D

Jordi Casanovas ha dit...

Murphy o no Murphy carpe diem...

khalina ha dit...

Has fet molt bé de dir que sí al viatge.

Striper ha dit...

Bona decisió la del viatge sempre va bé descoonectar.

Cesc ha dit...

I has fet bé, anar a dormir perquè deu n'hi do el dia, de totes formes, has fet bé en dir que sí. Ànims...

Carquinyol ha dit...

la vida s'ha de gaudir quan es pot, aquestes coses no es poden deixar mai pel demà.

XeXu ha dit...

Jo crec que has fet molt bé de dir que sí al viatge. Les desgràcies ens envolten dia a dia, sempre hi ha cosetes per les que preocupar-se o plorar, però les alegries també compten, encara que s'hagin de buscar, encara que no ens vinguin soles i per sorpresa (que de vegades també), i aquest serà un petit plaer que esperaràs amb il·lusió, que viuràs amb intensitat, i que recordaràs amb nostàlgia. No t'ho pots perdre, oi?

Cristina ha dit...

De cada experiència n´hem de treure la part positiva. Un dia no és mai ni tan bo ni tan dolent, tot depèn de com l´enfoquem. S´ha d´aprofitar el temps i fer allò que sempre hem somiat perquè un dia estem i en un moment podem desaparèixer. Ho he viscut d´aprop...Fa un any va marxar algú que va aprofitar la vida fins a l´últim sospir. Ell ja sabia que no arribaria a vell.

Clint ha dit...

I avui és 17 de setembre, i segur que molts animalets saludaran als seus "amos", que molts pares faran petons als seus "animalets" ;) però també hi haurà gossos que es cagaran enmig de les voreres i nens que trepitjaran les caques i pares que els renyaran per això, quan la culpa és de l'amo de la bèstia...i també naixerà algú i ben segur algú morirà.

De fet com cada dia..és així no? a més queda un dia menys per que marxis de viatge...que per cert no has dit on?

Toy folloso ha dit...

Primer viatja i llavors pensa, (com ho faràs per pagar-ho).

AGUARELIX ha dit...

La proximitat aquesta de la mort, la seva notícia, potser t'ha fet reconsiderar la possibilitat d'escapar-te uns dies... Que tot sigui per bé, no??
Una abraçada.

mar ha dit...

Sí noia, sí!
Hem de viure el moment i aprofitar totes les ocasions per no deixar passar la vida com qui perd un tren qualsevol...
l'altre dia llegia una frase en un diari que ara tinc molt present perquè resumeix aquesta idea:
"somnia com si anessis a viure sempre i viu com si anessis a morir demà".
Peixoto.

Hem d'intentar viure així i gaudir el màxim, ens ho mereixem!
petonets maca!

Josep Lluís ha dit...

Saps que et dic?, que si! que has fet bé en fer el viatge perquè, en realitat trens en passen contínuament però la vida, aquesta només passa una vegada.

Ah!, en Murphy hi està present sempre...

Albanta ha dit...

Hem d'aprofitar cada moment! Riure mentre puga'm que ja plorarem quan no hi hagi més remei!!
On és el viatge? Arribem a hora per encomanar més places?

besets

SV ha dit...

Mirar de viure el dia a dia amb intensitat, que és el que tenim, perquè demà no se sap mai. Clar que és fàcil dir-ho i sovint difícil d'aplicar-s'ho un mateix (parlo per mi).

Segur que serà un bon viatge. Ni que sigui per desconnectar els viatgets sempre es posen de pm.

Mon ha dit...

Clar que si! fes el viatge, desprès qui sap, bona tria ..la canço d'en Cohen.

Eli ha dit...

Bona elecció la teva...
A viatjar!!!!
I tant, cada dia tinc més clar, que el temps passa i s'ha de disfrutar al màxim...
Cada cop més present el meu preuat Carpe Diem!!!!!

Petonets

Ferran ha dit...

Si tothom recordés que som finits, i a més sense conèixer la nostra data de caducitat, el món seria molt millor. O ho hauria de ser, si més no.

Viatja, si et ve de gust, i tant!

Salut.

estrip ha dit...

un dia molt ben aprofitat, això és viure tal com ho descrius, i de fet ho gas fet sense adonar-te'n!

Cesc ha dit...

Hola, si em permets, et parlaré personalment. Et vaig comentar el dimarts a la nit, dient-te que anessis al viatge. Ahir al matí, em desperta la mare dient-me que havia mort un tiet, saps, ahir em va venir el flash del teu post i del què deies, cada dia tot i escriure en màquines molts dels nostres pensaments, som persones que patim, que vivim, i realment estic rotundament convencut que anar al viatge et pot aportar moltes coses, jo també he decidit. Perdona la sinceritat, però t'ho volia dir, perquè el teu post ha estat el què m'ha passat en un dia a la meva vida, el què són les coses eh.

Joana ha dit...

Una abraçada Rita i...no deixes per demà el que puguis fer avui.
I fixar-se amb els petits detalls del dia a dia a vegades és suficient per somriure!
Bon cap de setmana wapa!

skorbuto ha dit...

El senyor Murphy, de fet, sols va dir una frase, aquella que diu: "Si res no pot anar pitjor, alguna cosa anirà pitjor." La resta són derivats de la primera.

De totes maneres hi ha una altra que diu: "Si te sol·lució de què et preocupes? Si no te sol·lució de què et preocupes?"

Gaudir la vida és, sempre, beure-la a galet, tal com raja, plorar quan ho sents i alegrar-te amb les coses maques.

Utxi ha dit...

Que no anem molt bé econòmicament? Això és relatiu.
Jo fa temps que he après que cal començar a preocupar-se només en el moment que t'arriba una carta avisant que si no pagues la llum te la tallen (la LLUM!).
Abans d'arribar a aquests extrems, mira si ens podem permetre "despilfarrus". Alegria, alegria, que els diners no ens els emportarem a l'altre món!

ddriver ha dit...

enohoarbona m en alegro molt per el viatge,no vagis amb alitalia

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Bon viatge.

Em deixes el final del post?

...ve't aquí un gat, ve't aquí un gos...
....Aquest conte, s'ha fos...

Bona nit

el paseante ha dit...

Si fas el viatge, dedica-li un minut a aquesta persona que ja no hi és, i que t'ha oblgat a fer-lo.

Arare ha dit...

Veig que Murphy té més d'una amant (i que consti que no n'estic gelosa)

Ben fet, això del viatge!

I, saps que? cada dia hi ha al menys una imatge o un fet que ens pot fer pensar que val la pena viure. Malgrat tot.

Un petó ben fort, reina mora.

Josep-Empordà ha dit...

La vida, a nivell planetari, te moments terribles.

Podeu fer l'esforç d'imaginar-vos com seria la vida...si no existis la mort?. Crec, sincerament, i més coneixent la condició humana que seria infinitament més terrible.

Cordialment.

Rita ha dit...

Gràcies pel teu comentari, gatot.

Sí, jordi casanovas, en moments com aquest, més que mai.

Crec que sí, khalina.

Segur que ho faré, striper.

Gràcies, cesc!

Tens raó, carquinyol, però lamentablement a vegades calen cops com aquest per fer-te reaccionar.

No, xexu, ara ja està reservat amb seguretat, no m'ho perdré.

Gràcies, cristina, per les teves paraules.

Sí, clint, això és viure, diuen, però hi ha dies que es viuen més xungos que altres.
Sempre vols saber més tu eh...
Tot al seu temps! ;-)

Doncs sí, toy, a la tornada, ja ho aclariré! ;-)

Cert, aguarelix. Això és ser positiu. Gràcies!
Petons!

Jo també la vaig llegir, mar, però no em va quedar. Me l'hauré d'apuntar. És molt bona. Gràcies!

Gràcies, josep-lluís!

Gràcies, albanta!

Cert, sv, sovint ens oblidem de viure intensament i ens calen sotragades per adonar-nos-en.
Gràcies!

Gràcies, mon! Té un punt intimista el Cohen que hi anava bé aquí, oi?

Sí, eli, t'agafo una mica del teu carpe diem!

Gràcies, ferran!

Sí, estrip, va ser un dia molt viscut, certament.

Gràcies, cesc, per la teva tornada i per la teva sinceritat. Saps, jo també vaig pensar en tu dijous. En un post teu parlaves que t'havien fet padrí i jo t'aconsellava dedicar-t'hi, que els nanos portaven moltes alegries. Dijous jo vaig anar a veure uns nens dels que he parlat a vegades i em va anar molt bé i sortint de casa d'ells vaig pensar en el consell que t'havia donat.
Petons, maco!

Gràcies, joana, maca!
Bon capde per a tu també!

No ho podies dir millor, skorbuto. Gràcies!

Gràcies, utxi, pel teu comentari i per la teva visita. Et faré cas! ;-)

Hahaha ddriver! Em sembla que anem amb Lufthansa. Espero que no els passi res d'aquí a Nadal...

Gràcies, horabaixa! Molt ben acabat... :-)

Ho faré, paseante. No ho dubtis. Gràcies!

Hahahaha arare, podríem compartir-ne un altre de més simpàtic no?
Gràcies, guapa!

Segurament tens raó, josep-Empordà, però hi ha morts tan estúpides i injustes...`
Gràcies per passar!