dijous, 11 de setembre de 2008

L'F

Del bloc d'en Ferran


Ens vam conèixer, fa 8 anys, a la feina. Des del primer dia ens vam entendre, i sobretot em va tractar molt bé: amb confiança, amb franquesa. Jo sortia d’un altre departament, una mica cremada i molt desencantada de les persones. Amb la seva actitud, de seguida, em va fer recuperar la confiança en elles novament.

Al poc temps, li van donar responsabilitats i no va canviar gens, tot al contrari, encara ara, la senzillesa és la seva característica principal, juntament amb la seva extraordinària qualitat humana, tot i que és molt treballador i molt exigent.

Fa poc li vaig dir que una de les millors coses que m’havien passat durant aquests 8 anys era que ens haguéssim conegut i haver anat configurant aquesta amistat que ara ens uneix. Conèixer una persona tan valuosa i poder-la incorporar al teu cercle d’amistats és un regal i dels bons! Té 11 anys menys que jo i algunes vegades m’ha dit que ha après moltes coses de mi. Res, però, comparat amb tot el que jo he après de la seva manera de fer: davant la vida, amb la feina, amb la família, amb els amics,...

Durant aquest temps -després d’una època en que li van fer tastar galeres, i on va demostrar més que mai la seva grandesa: no va tirar mai la tovallola, al contrari, va seguir treballant amb aquella il·lusió que sempre posa en tot i ganes-, hem seguit a prop tot i que fa dos anys, per altres interessos meus vaig canviar novament de departament.

Val a dir, en honor seu, que al poc temps es van adonar de la seva vàlua i, no només li va arribar la restitució sinó que li van donar un càrrec encara més alt, força important, per més que segueixi fent aquella cara d’adolescent i quan es troba amb els amics i els seus segueix sent la senzillesa en persona. Professionalment, però, les seves relacions són de molt alt nivell.

Res no ha canviat entre nosaltres, l’amistat, la franquesa, l’estima, segueixen sent-hi, ampliada a la família, que m’ha acollit amb el seu mateix tarannà.

És una persona activa, vital, que estima la vida i els seus, però gairebé igual estima el seu País i hi creu així com el Barça. Els seus amors van per aquest ordre: família, amics, País i Barça.

Un dia, parlant, es va sorprendre que no anés al Fossar de les Moreres el 10 de setembre a la nit i em va dir que no podia ser i que ja m’hi duria.

Ahir, com ja és habitual els darrers anys per a mi, hi vam ser.

Té un defecte, canta fatal i a l’hora de cantar els Segadors, ho fa fluixet perquè ja sap que desentona, però quan al final del cant es crida visca Catalunya... el seu LLIURE!!!!!! estremeix.

22 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Bona diada!

rebaixes ha dit...

Ja ho llegiré, ara no puc.Bona diada. Escriu i parla tant com puguis en nosttra llengua. L'avi Anton.

Nits ha dit...

Val la pena tenir i conservar amics així. Fan la vida millor.

Visca Catalunya LLiure!!!!

Striper ha dit...

malgrat desentoni segur que canta amb el cor.

mossèn ha dit...

jo també canto fatal ... per cert, em canten els "subakus" ... hauré de dutxar-me més sovint !!! ... salut

Carquinyol ha dit...

Bona diada

Deric ha dit...

vaja! acabo de copiar-li el post al Ferran i ara trobo el teu...
Jo sí que el canto bé, avui en versió coral 2 cops (veu de tenor)!

mar ha dit...

val la pena ser molt aprop de persones així rita...
quina sort!

ptnets!

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

....Ningú no és perfecte....

Jo li perdonava aixó i molt més. Una de les millor coses que té la vida és, les persones amb les que ensopegues. N'hi han de meravelloses.

Encara que desentonin cantan... (jajaj)

Cuida'l, cuida´l força.

Una abraçada

XeXu ha dit...

Sembla una persona d'aquestes que val la pena tenir a prop, i m'ha agradat la part en que expliques que tot i augmentar responsabilitats i càrrec, va mantenir-se igual, i que no se li van pujar els fums. Aquests són els autèntics cracks, els que porten la humilitat per bandera, tot i que està clar que estan per sobre de la resta, però no fan res per demostrar-ho. És una sort comptar amb una persona així. Però en sentit invers també l'ha d'omplir la teva amistat, si no potser no et mantindria.

Arribo tard per desitjar-te una bona diada, però ara, per un Visca Catalunya sempre hi som a temps.

Cesc ha dit...

Ostres bona història, bonica amistat i bona decisió d'anar al Fossar de les moreres :)

Jo Mateixa ha dit...

Aquestes amistat s'han de mantenir, que son de les bones i no es fan malbé.

Petonasos bonia, espero que tinguessis una molt bona Diada!!!

Joana ha dit...

Ets afortunada i bé que ho saps!
Bon dia D i bon cap de setmana...Jo no faig pont!

Guspira ha dit...

Quina història més bonica! Amics així no s'han de deixar perdre mai. Cuida'l!!! I visca Catalunya!
Una abraçada.

khalina ha dit...

Realment és una sort conéixer persones així, encara que canti malamentjeje.

Visca Catalunya! i bon cap de setmana

Ferran ha dit...

Caram, caram, ja pot estar content, l'F, que li dediquis un post com aquest!

Bona post-Diada :-)

Mon ha dit...

nosaltres que tenim a les nostres mans aquesta petita i bonica eina que son els blogs. posem el nostre gra de sorra tots plegats per mantenir viva la flama de la nostra nació . Al menys intentem-ho, fem quelcom tots plegats posem-nos d'acord i començem la nostra particular lluita

zel ha dit...

El relat és ententridor, l'amistat sentida, incomparable!

Rita ha dit...

Gràcies, jordi casanovas, carquinyol i rebaixes! Suposo que vosaltres també l'hi veu tenir. :-)

Visca, nits! Són el millor que es pot tenir: bons amics!

Amb el cor, l'ànima i sentiment, striper! :-)

Sabia que eres marranot, mossèn, però marrano també? ;-)

Coincidències! Quin goig escoltar-te doncs, deric :-)
Petons!

Sí, mar, sóc afortunada!

Ens cuidem, sí, horabaixa, i francament és un regal tenir-lo d'amic.

Visca, xexu! Realment, és una persona extraordinària.

Ja és un ritual, cesc.

Va ser bona, jo mateixa. Espero que la teva també ho fos.
Petons, bonica!

Jo tampoc vaig fer pont ahir, joana... Però tampoc va ser un dia dur, la veritat.

Visca, guspira! Ja miro de cuidar-lo ja... :-)

Hehehe khalina, tot un luxe!

Se'l mereix, Ferran!
Gràcies!

Alguna cosa haurem de fer, mon...

Me l'estimo molt, zel, s'ho val! :-)

atikus ha dit...

No vas a trencar l'amistat perquè canti no dolent?

perdon por mi catalan, jaja!!

petons y bona diada ;)

el paseante ha dit...

És molt estranya aquesta persona que els seus valors són: família, amics, país i Barça. Els meus són: Barça i... (espera que m'ho penso). L'11 de setembre vaig passar pel fossar al tard, tornant de la platja. I em va colpir la quantitat de rams de flors que hi havia.

Rita ha dit...

Te entiendo perfectamente, atikus! No, no, esta amistad no se rompe por nada. Es demasiado valiosa!
Besos!

Una mica raret sí que ets eh, paseante... hahahaha Suposo que això del Fossar és un tema de sentiments molt diversos.