2.TBfC

Temps de flors 2010

Un any més, Girona es lleva amb les portes obertes i ben plena de flors. I com ja comença a ser tradició, un cop més, ahir vaig anar a Girona, al Temps de flors.

Una jornada molt agradable i blocaire! Un plaer Mercè Estruç, Fra Miquel i Joana.

Sevilla: "La Feria"

Coneixia Sevilla, la darrera vegada que la vaig visitar va ser per l’Expo, però no havia estat mai a "La Feria”.

"La Feria” és molt viscuda per tothom. Pel carrer, al metro, a les parades de bus hi veus les dones vestides de sevillana camí de "La Feria”. En tenen més d’un i cada any miren d’estrenar-ne un que afegeixen als que ja tenen i van canviant durant els dies que dura.

Les nenes també, algunes van en cotxet, no caminen, però ja les porten amb el vestit típic. Els nens també van vestits, tot i que no tant, amb pantalons cenyits, jaqueta curta i camperes i els homes van amb vestit i corbata, molt ben arreglats.

El recinte és enorme, ple de carrers, molt més gran del que em pensava, i hi ha “casetas” de mides diverses. La majoria són privades, on no hi pots accedir si no t’hi conviden els coneguts, moltes tenen vigilant de seguretat, però n’hi ha algunes de públiques també.

Durant el dia hi ha gent que hi va a cavall i amb carros. La gent d’alt nivell els porten en carros i els deixen a la “caseta”, però a les 8 de la tarda cavalls i carros han de deixar el recinte. Alguns marxen buits perquè els senyors s’hi queden.

Bàsicament s’hi menja, s’hi beu, s’hi canta i s’hi balla i sobretot és un lloc de trobada d’amics i familiars. Antigament bevien Manzanilla, però ara es beu molt el “rebujillo”, que és Manzanilla amb Sprite o 7up amb força gel. El cap de setmana s’hi passen tot el dia i la nit, però durant la setmana hi van a la sortida de la feina. Un amic que treballa en un hospital ens explicava que algunes dones al plegar, quan es canvien, ja es posen els “faralaes” i se n'hi van.

Un tast de modernisme

Palau de la Música Catalana

Parc Güell

"Temps de flors": la festa dels sentits

Ahir vaig poder gaudir de tots els sentits a pleret: Vaig veure, vaig sentir, vaig olorar, vaig degustar i vaig tocar.

Se’m fa difícil d’explicar breument –perquè el protagonisme avui és per a la imatge*– una visita a Girona, en Temps de flors, amb bona companyia.

Són moltes les sensacions que van aflorant, mica en mica, fins arribar a la màgia aquella on només es pot deixar pas al llenguatge de la complicitat i dels sentits.

*Encara no domino gens la càmera digital, però vaig aprenent a fer-la anar...