dilluns, 29 de setembre de 2008

Too much

Google


Una matinada d’estiu, en una discoteca, Amnesia, a Eivissa.

Un noi amb un bon cos, escultural, maco, amb uns cabells rossos, llargs, amb texans i una jaqueta curta i oberta, tipus torera, sense res a sota.

Té un got a la mà, buit, només hi queden els glaçons.

És arran de pista, no balla, però segueix la música amb el cos.

Tot d’una aboca el got, deixa caure un glaçó a l'altre mà i se’l comença a passar pel tors, molt a poc a poc, refrescant-se, seguint la música.

De fons sona Too much.




Hong Kong Syndikat - Too much

Fa uns quants anys d’això. Jo era joveneta i hi passava uns dies de vacances amb una amiga. Vam quedar embadalides. Després d’allò, sempre que vèiem un noi que ens agradava dèiem –mira, un too much!–. M’encantava la cançó, però no havia aconseguit trobar-la. Avui, un amic, expert en música, me l'ha aconseguida. M’ha fet molta gràcia recordar-ho.

24 comentaris:

mar ha dit...

quins records!
normalment les cançons et porten a mopments viscuts intensament...
és agradable que tornin a la memòria i reviure l'essència del que va ser...
has trobat molts "too much" després d'aquell dia?
;)

bona setmana!

(per cert, no em sona gens aquesta cançó, cap record...)

El Company de Venus ha dit...

Rita, era l'any 1986 quan es va publicar per primer cop aquesta cançó... Ja han passat anys, però els records no s'esborren. Amnesia, Eivissa, glaçons... m'ho apunto.
Per cert, la cançó... boníssima.

Carquinyol ha dit...

un "too much"... mola! És divertit aquest vocabulari propi que tots tenim, estaria bé un dia fer recopilació.

Ferran ha dit...

El que em sembla més fort de tot plegat és que aquesta cançó no em soni de res. És possible, que ni un cop l'hagi escoltada des de 1986?? Molt bona. I el vídeo, molt divertit.

Sí, sí, explica'ns si has trobat molts "too much" des d'aleshores! (tots tenim un costat "coti"? ;-)

m ha dit...

I com ens agraden els too much!!! jejejeje!!!

XeXu ha dit...

Aquestes bromes privades són l'hòstia. Són d'aquelles coses que surten i que queden entre dues o unes poques persones, i sempre que es recorda, el somriure és inevitable. Tot aquest vocabulari inventat, i maneres d'anomenar les coses, i sobretot les persones, és d'aquelles coses que romandran com a part del nostre bagatge, i quan ens en ve alguna al cap, és festa major.

Rita ha dit...

Cert, mar. Ahir va ser tan divertit recordar-ho... És que em venia la imatge al cap i tot de nosaltres dues al·lucinant... hahahahahaha

La veritat és que com a Eivissa, enlloc. Sempre dic que és on he vist més gent guapa junta.


Uff, company de venus, quant temps que ha passat! Van ser uns anys molt divertits aquells.

Hehehehe Si un dia veig algú jugant amb un glaço, he de pensar que ets tu?

La cançó, m'encanta!


Hehehe carquinyol. Ara mateix no se me n'acut cap més, però segur que en tinc alguna més.


La veritat és que la música que se sentia a Eivissa, ferran, tampoc era la mateixa d'aquí. De fet, aquesta persona experta en música que em va ajudar, tampoc la coneixia, però tenia més recursos per fer la recerca que jo.

Hehehehe si no és a la tele i cobrant... jo no explico res! ;-)


Ai sí, m! Tan bufons ells... :-)


Relacionat amb això que dius, xexu, hi ha una mena de complicitat amb algunes persones, que només mirant-te-les o fent una ganyota es crea un diàleg, normalment al voltant d'una tercera persona present que és genial. Jo això ho tenia amb la meva mare i ho tinc amb la meva neboda. Sense dir-nos res, només amb una mirada, podem dir-nos moltes coses en un moment donat d'algú present que lògicament no ho ha de saber.

estrip ha dit...

caram amb la rita!
això és un bloc too much!

m ha dit...

bufons, bufons...
com que em venen altres adjectius al cap en pensar en els too much ;-)

Striper ha dit...

Com diu el Cesc,
això és un bloc too much!

Josep-Empordà ha dit...

Hi ha una cosa que malgrat el pas dels anys, sempre m'ha encoriusit i intrigat.

Qué pensaria, sentiria, i de quina manera veuria el mon i la vida si per un espai de temps pugués canviar de sexe conservant la memoria?.

Perque és evident que la manera de veure el mon i d'enfrontar-nos a la vida dels homes i les dones, no és exactament igual, però, per molta imaginació que hi posem, sempre som nosaltres i les nostres circunstancies.

No us ha passat mai pel cap?.

Cordialment.

Nits ha dit...

Jolin, entre la cançó i el què expliques, tela, tela!!!! M'imagino l'escena :P Sí, val la pena recordar aquests moments Toooooo much!
M'ha fet gràcia l'anegdota, :D

Una abraçada!!!

fada ha dit...

M'ha fet gràcia aquest argot tan personal. La llengua té això: la fem evolucionar constantment. Gràcies per l'aportació. Petons.

khalina ha dit...

és divertit aquests comentaris propis d'amics que altres no entenen, i d'altres no sospiten. Aquell noi mai sabrà que va ser batejat com "too much" jaja, com molta gent que mai sabrà el sobrenom que li han posat els veïns, companys de feina, etc. Clar que en alguns casos més val no saber-ho

Uribetty ha dit...

Sempre fa gracia retrobar cançons de temps passats.
Una abraçada!

Clint ha dit...

El teu record, m'ha fet pensar en Modern Talkin! quines coses!

Una torera sense res a sota...marededeusenyor!

Cesc ha dit...

Sempre hi ha records, moments què no oblidem, bona cançó!

Jordi Casanovas ha dit...

ai que ja comencem a tenir una edat... imaginat com deu ser ara el too much? amb panxa incipient i calb

ddriver ha dit...

els records que pot portar una canço..increible oi?

Rita ha dit...

Hehehehe strip. La Rita també va ser jove eh!


És que ara, m, representa que ja he posat seny... ;-)


Val, val, striper, doncs res, acceptat el too much!


Doncs no se m'ha passat mai pel cap, josep-Empordà, la veritat.


Gràcies, nits. Realment va ser molt, molt... ;-)


Gràcies a tu, fada!


Normalment millor que no, khalina... hahahaha


Aquesta me'n va fer molta, sí, uribetty.


I tu que sempre preguntes, clint, clint... NO ENS HO PENSES EXPLICAR?????

Doncs no t'imagines com li quedava la torera...

Va que segur que tu també ets un too much i més too much que aquell! hahahahaha


Sempre, cesc, i entre tots configuren la nostra vida i la nostra memòria.


Hehehehe jordi casanovas. Doncs no m'estranyaria gens...


Ai sí, ddriver! Què t'haig de dir a tu que ets fet de música... :-)

el paseante ha dit...

Tu tens un passat fosc, bandida. Espero que també un present i/o un futur. Un post divertit.

Rita ha dit...

Però jo no col·laboro en segons quines coses eh paseante ;-))

Robertinhos ha dit...

strong ma non troppo per te

no m'he pogut resistir a fer autopublicitat! ;P

felicitats per les votacions i per a ser blog revelació!

i sí, les crisis sempre afecten als de sota. Sol hi ha una classe que sempre es veu putejada, amb crisis o no, i és la mitja. Una merda de sistema, en definitiva

Rita ha dit...

Hehehehe robertinhos tu pots fer el que vulguis aquí!

Gràcies per la teva felicitació, guapíssim! :-)

Pel que fa al sistema, molt deficient sí, però quin hauria de ser? Hi ha altres possibilitats?
Petons!