dimarts, 9 de setembre de 2008

Meme: Si perdés la bossa...


El paseante ha fet un post sobre una bossa perduda per uns instants, que ha inspirat l’emily, que n’ha fet un post, i que jo converteixo en meme: Si perdés la bossa...

Qui trobés la meva bossa i tafanegés una mica hi trobaria tabac, normalment un paquet obert i un per encetar (no suporto pensar que em puc quedar sense) i encenedors (2, 3, 4,... me’ls regalen a l’estanc quan compro els cartons de tabac i van quedant a la bossa), suposo que pensaria que sóc previsora. Un llibre (no massa gran, per al Metro), veuria que m’agrada llegir. Les ulleres de sol, no sé què pensaria, però la veritat és que em molesta molt el sol als ulls.

Un bitlleter, ple de targetes de llocs, botigues i carnets (també de donant de tot), una primitiva i una 6/49, segur que pensaria que somio desperta, però també voldria que sabés que sóc generosa i que per això sóc donant de tot, fins i tot de medul·la –d’això no hi ha carnet, només una base de dades– i que si em toqués l’una o l’altra, faria feliç la meva gent propera. Un estoig amb un bolígraf i un portamines d’acer (sempre m’havien encantat els Cross i la meva neboda estimada me’ls va regalar fa anys). Una bosseta de pell vermella (regal d’una bona amiga), petita, amb sacarines, xiclets i ibuprofens (més d’un també), aquí no pensaria, sabria, que no em poso sucre enlloc i que mai prenc aspirines.

Veuria un clauer de plata que em van regalar fa anys, amb l’escut de Catalunya i les claus de casa, m’agradaria que sabés que estimo la meva terra. Un telèfon mòbil, senzill, que només em serveix per fer trucades i enviar sms, suposo que pensaria que això de les noves tecnologies no em torna gens boja i així és. I, a l’estiu, un vano (quan era més jove em feia vergonya, ara passo de tot i el faig servir molt). I alguna cosa més com mocadors de paper i alguna d’aquestes més íntimes i higièniques.

No trobaria cap fotografia, ni pintures, bé, només un pintallavis, és la única cosa que porto, ni colònia, en tinc sempre al despatx, ni mp3, en tinc un que em van regalar fa dos anys i encara no l’he estrenat, perquè no sé com va. En fi, seria curiós quina conclusió en trauria de mi qui trobés la meva bossa.

Com deia, he convertit el post de l’emily en un meme i per tant l’haig de passar i ho faré a:

La Joana

L’MK

La Khalina

L’M

L'Eva al desnudo

21 comentaris:

mila ha dit...

Bona la idea de la bossa per conèixer la personalitat de la mestressa.
I... és que n'acabo de materialitzar una altra i volia participar-la aquí:

http://quepassadaltdeltren.blogspot.com/

Mireu-ho i dieu. I gràcies d'avançada per passar-hi.

El veí de dalt ha dit...

Hosti! Ara sabrem que dueu les dones en aquest cabassos quilomètircs! Bé!

khalina ha dit...

Demà us desvetllo els misteris del meu bolso... Ara, no penseu que donarem pistes al Veí de Dalt? No digueu res de les pastilletes que prenem que ens ajuden a correr 5 hores seguides.

el paseante ha dit...

Dus massa coses. Això us passa per portar bossa. Les dones sou tremendament complicades, i necessiteu sempre objectes innecessaris. Jo a les butxaques dels pantalons només hi porto el dni per si em para la poli. La cartera amb els diners (poquets), la targeta de crèdit i la T-10. Les claus del meu pis. Les claus del pis de la meva germana per si perdo les meves i he d'anar a buscar la meva segona còpia. A les butxaques dels meus pantalons també hi duc un paraigua per si plou, i una ampolleta d'aigua de mig litre per si tinc sed, i una guia de la ciutat per si em perdo. I un telèfon mòbil dels antics. I un entrepà de tonyina per si m'entra gana. Només les coses que necessito. No com vosaltres que aneu carregades.

Striper ha dit...

Quin munt de coses deu ser força gran.

ddriver ha dit...

tot aixo t`hi cap????????????ostressss

m ha dit...

Una dona de bolso gran, de les meves! Quina ilu!!!

Avui mateix m'hi poso!
Gràcies Rita!

estrip ha dit...

bé si el perds ja sabrem quin és el teu, o no! Potser que hi posis aquest escrit a dins, si encara h cap!

Mar Roca i Sol ha dit...

Bones de nou,
et visito per donar-te les gràcies. Avui us he dedica un petit document en format vídeo fet amb bones intencions i per tenir un record d'aquests dies.
Ens llegim els propers dies. Prometo entra en calma als blogs adherits i fer una bona ullada. Tenim u nivell molt alt a Catalunya amb els blogs.
Per cert et deixo aquí el correu per aquells que s'han adherit i que jo no en tinc constància per tal de fer l'enllaç. 100anysdestelada@gmail.com
Moltes gràcies.
Muakisssssssssssssssss

Emily ha dit...

Osti, Rita. Vas carregadeta, eh? Un llibre? amb el que pesen...Ja t'ensenyo jo com funciona l'mp3, per a mi és bàsic. I el mòbil antic? Nena, em recordes algú...
Posa una foto, així podrem veure't, si el trobem.
M'agrada el teu entusiasme quan et poses, jeje

Carme ha dit...

Em sembla divertit el teu meme. Apa doncs a xafardejar bosses. Tote s plenes i totes ben diferents. Jo si vveig bosses d'altres dones al·lucino per les coses tant diferents de la meva que hi veig. Però la porto plena, això si!

Mar Roca i Sol ha dit...

Ara si rita, perdona és que vaig una mica de cul i sóc despistada!

Rita ha dit...

Ja hi he tret el nas, mila, i miraré de fer-hi alguna aportació. Felicitats per la nova iniciativa!

Bé, veí, tot tot tampoc ho crec. Em vaig guardar algun secretet i suposo que la resta també ho farà. ;-)

Hehehehe khalina. Al veí.... ni aigua!! Vejam que ens expliques de la teva bossa...

Llegint-te, paseante, t'he imaginat amb una silueta estranya, plena de bonys, però sí, certament els homes ho teniu més bé, sense bossa i només amb les coses que necessiteu... ;-)

Sí, estriper, sóc de bosses grans jo...

I alguna coseta més que no he dit, ddriver... ;-)

Ok, m! A veure què descobrim de tu... Sí, bossa gran sempre hehehe

Hehehehe estrip! Una guia del que hi ha? Vols dir? ;-)

Gràcies a tu, mar roca i sol, i felicitats per la iniciativa. :-)

Sóc obedient, emily, i els teus desitjos, són ordres!! ;-)

Doncs ja ens explicaràs què hi portes, carme...

Ok, mar roca i sol! :-)

Tondo Rotondo ha dit...

Una abraçada, ben tendra, amb l'estelada com a mar de fons...

:-P

Eli ha dit...

Jo també porto un grapat de coses....

Quan haig de trobar el boligraf...sempre tinc problemes...
Però jo en dic previsió. Sóc una dona previsible... I això a vegades s'agraeix... sinó que li preguntin a les compis de feina: Tens un tampax? Es que....
Si, dona, sempre en porto...
Tens....

Ufff... paro que m'enrollo!ja,jaj,a

rebaixes ha dit...

Ja ho deia ahir, com més es parla(escriu) més un es descobreix.Jo encara no porto bolso ni bossa, però tinc un lipoma a l'esquena que em comunica amb el meu pensament i tots els que sobren, ala, cap a dins i després els faig servir. M'ha agradat el post, narratiu, per tu sabut, però ens descobreixes costums teves que a tu et van bé. I és divertit,caram. Anton.

eva al desnudo ha dit...

Hola Rita
Gràcies per pensar en mi, ens coneixem molt poquet però crec que això promet, es una bona manera de começar.
Estaré uns dies amb embolics variats i això retrasarà el meu super post de la meua super bossa, però tant pronte pugue, el faré encantada (s'assemblarà bastant al teu :D)
Vaig deixar un missatget per a tú al blod de l'Eme, pel joc de les sabates, a veure si t'animes també.
Ja en som més de vint parells!

Besets i moltes gràcies.

Joana ha dit...

Jejejej Rita...La curiositat...ara per la bossa de mà!
Ja el faré, el meme...He d'acabar el Quadern de Vacances...que els nens ja comencen el cole aviat! ;)
Bona diada wapa! ;)

Rita ha dit...

Gràcies, tondo...! Igualment per a tu i bona Diada!

Ui, eli... Si parlem del calaix de la feina... hahahaha És com una casa en petit! :-))

Gràcies, rebaixes, pels comentaris tan simpàtics que fas sempre!

Sí que promet, eva...! :-)
Vaig a mirar això de les sabates, sí que he vist moltes fotos de sabates, però ni idea de què va...

Tranquil·la, joana, tu al teu aire i si no vols fer-lo, no cal eh... De fet, pots dir el que vulguis, jo he dit coses que hi ha, però tampoc tot eh! ;-)
Petons, maca, i bona Diada!

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

T'has adonat? aixó que acabes de fer, es com despullar-te practicament.

Vinc del post dels blocaires i per a mostre un botó.

Saps una cosa? m'ha fet gràcia això del cross, jo n'havia tingut un platejat. El vaig perdre tontament, em va doldre força. Ara sempre faig servir d'aquest de publicitat.

Sàpigues que algunes de les coses que dius, jo també les porto a sobre.

Una abraçada

Rita ha dit...

Tenim coses en comú, horabaixa, i m'alegra. Els Cross tenen un disseny preciós i auster, per això sempre m'han agradat tant.
No m'he despullat del tot eh! ;-)