Somni

Avui he tingut un somni ben curiós. Em trucava una dona, que em deia que érem antigues companyes d’estudis. Com que no em sonava, ni el nom tampoc, li demanava d’on i em deia una escola on jo no havia estudiat mai. Així li ho feia saber, però ella insistia, i se’m posava a plorar. Aleshores em deia que s’acabava de separar, que se sentia sola i que no sabia si se’n sortiria. Tot i no conèixer-la de res, jo li deia que sí que se’n sortiria i que ja l’ajudaria. Ja no recordo res més.

En el metro, venint cap a casa, hi he pensat i he vist que aquest somni, curiosament, em definia prou bé. Crec que amb un cop de mà, amb alguna persona que t’estiri, a vegades, tot és més fàcil.

Jo ho he fet sempre que m’ha semblat veure-hi la conveniència i a mi també m’ho han fet en alguna ocasió i sempre ho he valorat i agraït, procurant, a més, no oblidar-me’n mai.

Hi ha persones que les coses no els han anat prou bé a la vida. A vegades involuntàriament i d’altres no voluntària, però si per falta de mitjans, o de força, o per un cúmul de circumstàncies. Són persones que sempre em criden l’atenció, si hi detecto un bon fons.

Sovint, només necessiten que alguna persona cregui en elles i les ho digui, això les augmenta l’autoestima, comencen a tirar endavant amb facilitat i a mi em produeix una gran satisfacció. És com allò dels regals: m’encanta que me’n facin, però sóc molt feliç fent-ne.

A vegades, però, potser per falta de costum, perquè no s’han sentit mai valorades per ningú i les sobta, aquestes persones reaccionen malament i no fan més que convertir-se en botxins de la persona que els ha donat la mà, arrossegant-la al seu desassossec, en alguna ocasió m’hi he trobat. Fa anys, vaig tenir una companya de feina, amb qui em vaig abocar molt, perquè realment ho necessitava, i em va fer això, fins arribar-me a fer mal. Ara, com que ja m’ho sé, quan m’hi trobo, si veig que les coses poden anar així i que jo encara puc rebre, discretament em retiro, tampoc es tracta de prendre mal.

Però, no he deixat de fer-ho, o d'intentar-ho si més no, i, pel que he vist al somni, tinc aquesta manera de ser ben arrelada.