diumenge, 8 de juny de 2008

Testimoni de càrrec


Sóc una persona de grans i llargues fidelitats. Quan m’agrada un metge, un perruquer, una manicura,... sempre vaig als mateixos. M’agrada sentir que ja em coneixen i no haver de donar massa explicacions de com m’agrada que m’ho facin. Fa poc, un metge al que he anat només 3 vegades, però la primera va ser fa 15 anys, va fer esment a la meva antiguitat com a pacient i li vaig dir que quan m’hi trobava bé amb un metge, jo era molt fidel i, somrient, em va contestar tot preguntant-me, només als metges?

Per aquesta raó, la perruqueria on vaig normalment és al centre comercial Diagonal Mar, és una llarga història de fidelitats a persones que havien estat en una altra i les he anades seguint. A més, coses de la vida, ara no hi visc lluny.

Divendres tenia hora a la perruqueria i em van demanar si podia anar a fer un cafè i tornar mitja hora més tard, que anaven amb molt de retard, i vaig aprofitar per fer un volt per l’Fnac. No m’agrada gaire comprar llibres a l’Fnac, com tampoc al Corte Inglés, com ja vaig explicar en una altra ocasió, però sí que m’agrada passejar-m’hi de tant en tant perquè sempre hi trobo algun CD interessant i bé de preu o pel·lícula que m’ha agradat molt i que m’agradaria tenir. Normalment, tenen unes piles d’ofertes que si mires bé sempre hi pots trobar alguna joia.

Ves per on, i seguint la bona ratxa, divendres vaig trobar un regal de pel·lícula: Testimoni de càrrec. És antiga, de l’any 1957, l’he vista moltes vegades, però em ve molt de gust tenir-la. Sempre l’he considerada una de les millors que he vist mai. Pel guió, per la interpretació, per l’emoció que manté fins al final.

Basada en una obra de l’Agatha Christie, dirigida pel brillant, Willy Wilder, i magníficament interpretada per Charles Laughton, Marlene Dietrich i Tyrone Power, és la història d’un acusat d’assassinat d’una senyora rica, amb qui tenia una relació d’amistat, on tot sembla indicar que ho ha fet per l’herència, i d’un prestigiós advocat, que accepta la seva defensa, perquè creu en la seva innocència.

“Una de les millors pel·lícules de Hitchcock, només que la va dirigir Wilder”, diu Hellmuth Karasek, al començament del capítol sobre Testimoni de càrrec en el llibre homenatge a Billy Wilder, titulat Nadie es perfecto.

Una història d’amor. Un amor important, fort, intens, d’aquells pels que es faria qualsevol cosa, i, com totes les bones històries d’amor, amb final tràgic. És precisament al final on hi ha el cop, un cop que et fa sentir tota la comprensió del món vers aquella persona que estima tant i que ha estat traïda d’aquella manera tan brutal.


Escena - Testimoni de càrrec

20 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Excel•lent pel•lícula que he recordat en veure el tràiler.
En quant a les fidelitats, jo em sento identificat amb tu, cosa que avui en dia s’ha perdut.

Rita ha dit...

Devem ser antics, josep lluís, però per a segons què... ja m'està bé! :)
Bon diumenge!

romanidemata ha dit...

potser l'he vist però ja no la recordo.. el temps i tantes pelicules, ja se'm barregen al cervell...

m'agrada com t'expresses.
salut i art

Rita ha dit...

Te la recomano, romanidemata, te la deixo, si vols... :)
Bon diumenge!

Jordi Casanovas ha dit...

A tots ens agrada que ens reconeguin i coneguin els gustos, manies i detalls quan anem a comprar.
El pernil dolç t'agrada finet oi?

Rita ha dit...

Síiiiiii hahahahahaha Encara que després li faci tot de plecs per menjar-me'l... :) Com ho has sabut, jordi?
Petons, maco!

Gloria ha dit...

Una pel·lícula que sempre revisito molt a gust: tot i que ja sé com acaba de la primera vegada que la vaig veure... Però l'excel·lent guió, i sobretor, aquests petits tocs de comedia tan peopis de Wilder, la fan irresistible: com ara la relació entre l'advocat (Laughton) i l'infermera (Lanchester) que per cert. eren matrimoni en la vida real.

Striper ha dit...

Bona pelicula recordo un treball que vaig fer sobre ella.

Joana ha dit...

Una gran pel.lícula, bons actors i bon director. Antiga però preciosa!
Bona setmana Rita!

El veí de dalt ha dit...

Una gran peli i una grana actuació. LAa vaig veure amb 10 anys i l'he vista més cops després i sempre m'ha encandilat! El final, al.lucinant!

Rita ha dit...

Gràcies pel teu comentari i per la teva visita, glòria. He vist que tens un bloc dedicat a en Laughton i per tant... què t'haig de dir que no sàpigues! :)

Molt bona, sí, striper.

Bona setmana per a tu, joana!

És una pel·lícula que encara que l'hagis vista i sàpigues com acaba, no deixa sempre d'enganxar-te, oi veí?

Clint ha dit...

A mi em talla el cabell el mateix barber des de que tinc 6 anys...probablement el cas més llarg de fidelitat (excepte 4 o 5 "deslliços)...

ara que "M’agrada sentir que ja em coneixen i no haver de donar massa explicacions de com m’agrada que m’ho facin"...això es podria treure ben bé de context eh! ;)

Rita ha dit...

Tas fatal, clintt!!! hahahaha

Noctas ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Rita ha dit...

Noctas, he suprimit el teu comentari perquè donaves dades concretes de la trama i del final de la pel·lícula i em sap greu per qui sigui que no l'hagi vista i hi tingui interès.
Si en vols deixar un altre, encantada, però sense dades, sisplau!

Jo Mateixa ha dit...

Otres es una pel.licula genial, l'he vista varies vegades i es que aquesta mena de pel.licules m'agraden molt i més si son en blanc i negre :-)

Petons maca!!!!!

atikus ha dit...

El libro no lo tengo pero creo que no tiene desperdicio, la peli no se cuantas veces la hebré visto pero es una de esas que siempre le saco alguna maravilla cada vez que la repaso, una obra de arte sin duda, esta escena del juicio es memorable!!!

Molts petons

Rita ha dit...

El cinema en blanc i negre té un noséquè especial, jo mateixa.
Petons, maca!

Efectivamente, atikus, ¡una gran película!
Besos

el paseante ha dit...

Un tertulià radiofònic (ara no recordo el nom) explicava un dia que mai ha repetit perruqueria a Barcelona. Salta d'una a una altra. No té la teva fidelitat.

La peli és molt bona. No l'he vist gaires vegades, però la tinc molt present.

Rita ha dit...

És una fidelitat que em resulta còmoda a més, paseante. :)