Llibreries

Estava contestant un comentari a la joana, que diu que vindrà el dia 10 a Barcelona i que ja no podrà visitar la Setmana del Llibre en Català i li anava a dir que no patís, que podia visitar llibreries, però he pensat que millor fer-ne un post.

De fet, ahir hi vaig treure el nas, a la Setmana, i em va decebre una mica. Vaig trobar el muntatge una mica fred i amb la sensació que havien tret les rampoines de tots els magatzems. Hi havia novetats, és clar, però sobretot molt llibre d’aquells que sembla que no es venen, nous però bruts, groguencs, amb els voltants dels fulls ennegrits de pols,... A més, vaig preguntar si feien descompte, penso que podria ser un bon incentiu, com es fa per Sant Jordi, i em van mirar malament i tot. I la veritat, a altres llibreries me’n fan. Suposo que al final en caurà algun, però ja veuré. Suposo que aquestes fires són per treure els fons editorials, però tanta pols... a mi me la fa fer poc atractiva, la veritat. Per això vaig a una llibreteria de vell, aquestes sí que m'agraden, però és una altre idea.

Amb els llibres tinc moltes manies, ho reconec. M’agraden ben nous i procuro conservar-los, m’agrada aquella oloreta que fan, els folro mentre els llegeixo, no puc suportar allò que fa molta gent, plegar el cantó de la pàgina on es queda, si en deixo algun, ja pateixo per com me’l tornaran.

M’agrada molt visitar llibreries, és una de les meves passions. Fins i tot quan viatjo, encara que no conegui l’idioma, sempre que puc, em deixo caure per alguna. Això sí, m’han de cridar l’atenció. No suporto, la del Corte Inglés, per posar un exemple.

Una que m’agrada molt és la Laie, és un lloc on m’hi he passat moltes estones, tranquil·la, silenciosa, pots mirar, consultar, i, com que ja sé com la tenen més o menys organitzada, sempre ho trobo tot. A més, com que tenen el cafè també, depèn de l’hora que hi vagis, s’hi pot dinar, berenar o sopar.

Una de molt especial és la Documenta, els propietaris, dos homes molt interessants, un més mediàtic –alguna vegada l’he vist amb l’Elisenda Roca a Barcelona tv i em sembla que hi surt periòdicament– que l’altre, sempre encantats de recomanar-te alguna cosa, pots canviar opinions amb ells, bé, escoltar-los sobretot, en saben molt, però són molt planers i no has de ser cap intel·lectual perquè estiguin per tu. No és gaire gran, però sempre estan al dia de tot i són prou inquiets. Ja fa força anys que van crear un premi literari, ara ja consolidat.

Una altra que també conec força és la Central. N’hi ha dues, també n’hi ha en alguns museus, com la Laie que també en té en algun museu o centre d’art, abans anava més a la del carrer Mallorca, però ara, per proximitat, vaig més a la del Raval, té cafeteria també. A més, a la Central t’hi fan un carnet de descompte, que sempre va bé si tens el mal costum de comprar llibres sovint.

Abans, també solia anar a la Catalonia, però des de les reformes, que no m’agrada tant. També havia visitat molt la Tartessos, però malauradament ja no existeix. Una altre que malgrat la importància que va tenir –ja no existeix tampoc–, mai vaig visitar era el Cinc d’Oros. Suposo que em va agafar una mica jove.

N’hi ha una que no conec, l’Ona, suposo que perquè és en una zona que mai m’ha vingut de passada, però que segurament m’agradaria. Ja me’n donareu l’opinió si per cas.

I bé, hi ha l’Abacus, que no és interessant pel que fa a espai ni decoració, però que hi vaig sovint, perquè fa molts anys que en sóc sòcia, perquè també té molta cosa i força productes per a l’ensenyament. Aquesta sí que m’agrada perquè és un altre concepte.

Avui música també. No té res a veure amb el post, però és una cançó que m’agrada molt. És antiga, però jo la vaig conèixer fa dos estius.

Soul Food To Go - Manhattan Transfer