Sovint, quan parlem de persones importants, acostumem a parlar de persones conegudes, famoses o adinerades. Jo també hi caic en això si no m’ho penso gaire, però quan m’ho plantejo seriosament, valoro més la manera de fer, la qualitat humana i, sobretot, els detalls.
A primers de setmana, en un programa de ràdio, vaig sentir un poeta recitant un poema seu. Em va agradar i em va fer pensar en uns éssers estimats i vaig decidir que en faria un post i hi afegiria el text.
Vaig voltar pel google i pel yahoo, vaig anar a un parell de llibreries a consultar els índex de l’obra publicada, vaig demanar ajut a alguns amics, fins i tot a un blocaire expert en poesia, i no me’n vaig sortir. Com que a la pàgina oficial del poeta hi havia la pestanya del “posis en contacte” i sóc força tossuda, ho vaig fer. Dimecres per la tarda, vaig fer un correu on explicava que l’havia sentida a la ràdio i hi demanava on la podia trobar, tot explicant que era per posar-la en un bloc.
Ahir, a primera hora del matí, sense que haguessin passat ni 24 hores, vaig rebre un correu, amb el nom del poeta de remitent, on em deia que m’hauria d’esperar uns mesos, que es tractava d’un poema inèdit, que sortiria publicat en un recull de poesia –em posava el títol del llibre també– i el nom de l’editorial. De moment, el deixaré en l’anonimat fins que el llibre vegi la llum i en faci el post.
No tinc gaire costum de llegir poesia, com que no en sé, em cansa. Només m’agrada si la sento recitar i aquest poeta l’he sentit en diverses ocasions i sempre m’ha merescut la meva simpatia i admiració, per diferents circumstàncies.
No sé si va ser ell o una secretària, però em vaig quedar francament i gratament sorpresa, no m’esperava una resposta tan immediata, fins i tot una resposta, aquests “posis en contacte”, no eren gaire de fiar per a mi... Però des d’ahir, i per aquest gest –tant si va ser ell, com si va donar instruccions perquè ho fessin– passa a ser considerada una persona important per a mi.
A primers de setmana, en un programa de ràdio, vaig sentir un poeta recitant un poema seu. Em va agradar i em va fer pensar en uns éssers estimats i vaig decidir que en faria un post i hi afegiria el text.
Vaig voltar pel google i pel yahoo, vaig anar a un parell de llibreries a consultar els índex de l’obra publicada, vaig demanar ajut a alguns amics, fins i tot a un blocaire expert en poesia, i no me’n vaig sortir. Com que a la pàgina oficial del poeta hi havia la pestanya del “posis en contacte” i sóc força tossuda, ho vaig fer. Dimecres per la tarda, vaig fer un correu on explicava que l’havia sentida a la ràdio i hi demanava on la podia trobar, tot explicant que era per posar-la en un bloc.
Ahir, a primera hora del matí, sense que haguessin passat ni 24 hores, vaig rebre un correu, amb el nom del poeta de remitent, on em deia que m’hauria d’esperar uns mesos, que es tractava d’un poema inèdit, que sortiria publicat en un recull de poesia –em posava el títol del llibre també– i el nom de l’editorial. De moment, el deixaré en l’anonimat fins que el llibre vegi la llum i en faci el post.
No tinc gaire costum de llegir poesia, com que no en sé, em cansa. Només m’agrada si la sento recitar i aquest poeta l’he sentit en diverses ocasions i sempre m’ha merescut la meva simpatia i admiració, per diferents circumstàncies.
No sé si va ser ell o una secretària, però em vaig quedar francament i gratament sorpresa, no m’esperava una resposta tan immediata, fins i tot una resposta, aquests “posis en contacte”, no eren gaire de fiar per a mi... Però des d’ahir, i per aquest gest –tant si va ser ell, com si va donar instruccions perquè ho fessin– passa a ser considerada una persona important per a mi.
7 comentaris:
Molts cops aquesta gent no son tant inacesibles com semblan, jo he tingut unes quantes experiencias, malgrat tot sorpren.
Ole per la teva insistència. Volies la informació, i la vas aconseguir com fos. Fa una estona que he llegit en un altre blog algú que deixava pels núvols un personatge que se suposa que està a un altre nivell, però que la va atendre de manera exquisida. Estem parlant del triomf de la humilitat?
és trist que en aquest món ens alegrem quan algú ens tracta com una persona. El que ha fet aquest poeta és el que hauria de fer tothom, però lamentablement per a molts sembla que som com bacteris dels quals ni s'adonen que existim, excepte qual els interessa, és clar.
Hi ha de tot aquet mon,jo de petit i ara era un boig de la seleccio d´holanda,jo er un fan del porter del ajax peter Schrijver,un dia vaig trrobar la seva web,i vaig enviar un mail,pensant que mai reberia contestacio,doncs desde aquell dia em creuat bastants mails,un tio com cualsevol de nosaltres pero la sort un dia el va portar a estar a un lloc que tots hauriem volgut estar
Segurament, striper, però s'agraeixen aquestes reaccions.
Deu haver de tot, xexu, i suposo que deu ser cosa d'ensopegar la persona i jo he tingut sort :)
Què dur, carquinyol! :))
Ddriver, segur que li deus posar música i per això et contesta tan sovint ;))
Tossuda, eh? Molt bé! I de què em sona a mi aquest instrument...? ;-)
Deus haver ballat algun tango recentment, veí! ;)
Publica un comentari a l'entrada