dissabte, 29 de març de 2008

Món virtual versus món real

Per la meva manera de ser, per les meves circumstàncies personals, perquè fa 28 anys que treballo a la mateixa empresa, però he passat per molts departaments i sempre m’he endut gent posada, puc dir que tinc molts coneguts i força amistats. Sí, ja sé, amics dels bons, pocs, però puc dic que gaudeixo d’un bon grup d’amics, de diferents procedències i de moltes tendències que, a més d’entendre’ns, em permeten fer activitats molts diverses, tot i que una de les coses que més m’agrada és trobar-m’hi al voltant d’una taula, sopar, conversar, fumar, beure i canviar opinions sobre el que sigui.

Malgrat això, i ben bé per casualitat, fa una mica més de dos anys, vaig entrar en un xat i m’hi vaig trobar molt bé de seguida. Val a dir que, abans de conèixer aquest món, n’era molt escèptica, no entenia les coses que sentia dir que hi passaven. Reconec que de seguida vaig canviar d’opinió i ara en sóc una entusiasta. Bé, només en conec un de xat, i tampoc crec que vagi a cap més, però allà m’hi trobo bé.

En aquest temps que hi porto, m’ha passat de tot: he conegut gent maca, gent molt impresentable, he fet bones amistats, amb homes i dones, i algunes ja han passat a formar part del cercle d’amics, independentment del xat. És cert que al començament t’hi pots agafar els dits, perquè sempre hi ha desaprensius, però també és cert que n’aprens ràpid, i si tens una certa vista, pots sortir-te’n perfectament. En un espai com un xat, com que en el fons tothom és anònim, hi ha de tot: persones realment malaltes, persones incultes, persones amb afany de protagonisme, persones amargades, persones realment dolentes, però també t’hi pots trobar gent molt culta, algun personatge més o menys conegut, fins i tot, i gent normal i maca. S’ha de saber destriar una mica i anar seleccionant.

Al xat vaig conèixer un blocaire, aquest em va portar a conèixer-ne d’altres, vaig començar a deixar comentaris, em vaig començar a escriure correus-e amb alguns d’ells i bé, el final ja el sabeu. M’he convertit en una blocaire més.

Tot això ve a tomb, perquè avui la jodesh m’ha deixat un comentari que m’hi ha fet pensar i m’ha semblat que podia ser un post. Què passa quan expliques a alguna amistat de fora de la xarxa que xateges, que coneixes blocaires –encara que sigui tot virtual– i que tens un bloc?

Doncs de tot, a mi m’ha passat de tot, però la majoria de gent posa cara rara, o et diuen de seguida, compte!, o notes que pensen pobra... en fi que costa molt que ho entenguin i si més no que ho acceptin.

Al començament, ho explicava obertament a les meves amistats, però de seguida em vaig adonar que d’alguna manera, em censuraven. Tampoc entenien que poguessis arribar a fer-hi una amistat, ja no parlo d’una relació més estreta –que també se’n fan i, com al carrer, algunes funcionen i d’altres no–, això ja es terrible. Et diuen compte, i si és un psicòpata? Com si els psicòpates només naveguessin i no n'hi hagués al carrer. A més, quan quedes amb algú per primera vegada, sempre quedes en un lloc públic i, en el meu cas, quan decideixo trobar-me amb algú físicament, primer hi he parlat molt i molt i, francament, he conegut gent i mai he tingut cap tipus de problema. Sempre he fet el que he volgut i mai res que no m’hagi vingut de gust.

Amb el temps m’he acostumat a no parlar-ne tant, només amb els íntims de debò, que em coneixen, saben com sóc, i si no ho acaben d’entendre –que també és lògic, jo tampoc, abans de posar-m’hi– em respecten i ho accepten.

M’he trobat algun cas de censura total i, aleshores, tanco el tema i no en parlo mai més, i és quan notes que alguna cosa ha canviat, perquè les persones, per amigues que siguem, hem de saber respectar qualsevol actitud, sempre que no sigui nociva, és clar, però la xarxa no n’és gens si t’ho saps agafar bé, com el que és, una cosa més.

No he deixat mai de fer cap activitat, ni de trobar-me amb els amics de fora, ni d’atendre res del que ja tenia abans. En canvi, tinc algunes noves amistats, amb les que també quedo, m’he obert molt a les formes diverses de vida de les persones, entenc molt més algunes situacions que abans considerava que només podien ser blanques o negres i he après molt de les persones. També he après moltes coses. No tinc una gran formació, sóc molt autodidacta, i el xat i els blocs m’han permès conèixer llibres, poetes, música, llocs, ciutats, pobles i sobretot gent, gent molt interessant, la veritat, a la que no penso renunciar.


Mad World - Gary Jules

18 comentaris:

barbollaire ha dit...

Jo podria dir-te que alguns de bons coneixements he fet aquí.
Amb qui em trobo bé i he confiat des del començament...

En viu i en directe, ara per ara, sols conec a dues.
Però espero aviat poder complir el somni de conèixer la resta.

El que passa és que estan un xic escampades per la geografia.

També em costa explicar això dels blogs.
Alguns creuen que et "xucla" la vida i et fa ser un ermità.
I, en canvi, trobo que és fàcil estar al dia de moltíssimes coses en aquest món virtual...

No em vull estendre ni enrollar-me...

Un petonet dolç, nina.

mossèn ha dit...

bonica confessió ... salut

fada ha dit...

Ànimes bessones? És que penso que si jo ho hagués escrit no hauria dit res gaire diferent. L'únic que no he fet és xatejar, la veritat, però per la resta coincidim. A mi fins i tot em va costar explicar-li al meu marit que tenia un bloc! Compensa el temps que hi inverteixes amb la quantitat de coses que aprens dels altres.
Un petó.

ddriver ha dit...

Cuanta rao en aquet post,el meu bloc,al principi ningun conegut el coneixia,un bon dia a un diari va haber un article sobre el meu bloc,orgullos d´aixo,vaig començar a explicar-ho a algunes amistats i familia i enseguida vaig entendre que estava traspasant una linea.
Hi ha un mon real i un mon virtual i no pots barrejar gent d´un costat amb gent de l´altre.
El meu millor amic,l´Isidro opina de tot aixo dels blocs aixo;esto son zarandajas!!
La familia vaaaa amb l´ilusio que els hi vaig explicar...
Despres amb el temps he conegut a bastants blocaires en persona i haig de dir que encara es hora que m´emporti una desilusio,tant amb elles com amb ells.
Evidentment quan els veus per primer cop,s et trastocant una mica tots els estereotips que tenies formats d´aquella persona,pero quan comences a parlar i a relacionarte veus que si son ells,els del bloc.
Jo n´estic molt content del bloc per tot el que m´ha donat i tota la gent que he conegut,en persona i virtualment..molt mes de si es maco,es divertit o es interesant...el millor sense cap mena de dubtes la gent que he conegut,a quin millor.
I els xats?dec ser l unica persona a aquet mon que mai ha fet un xat amb desconeguts em sembla

Striper ha dit...

Jo el mon dels xats no el conec si algun cop havia entrat a vegades nomes trobava conversas absurdas i de fet si havia entrat era per en algun moment la necesitat de coneixer gent, pero no virtualment si no fisicament i amb aixo em refereixo a trobarnos pendra algu fer-la petar, i realment em sorprenia la cantitat de gent que nomes tenia aquest mon per relacionar-se i li servia per amagar-se suposo que per diverses raona per que de segur que no eran el personatge maravellos, que tenian presentat virtualment. en quant als blocs he conegut diversos blocaires personalment i mai tampoc he tingut cap problema ha vegades sprpren veure la persona que hi darrere de un bloc pero res mes jo personalment no tinc cap problema penso que dono molt la cara al meu bloc, no crec que tingui res ha amagar.

Luluji ha dit...

Crec que simplement ens tindríem que acceptar tal i com som, sempre qüestionant lo que es "correcte", o no...tens raó, i no nomes en aquest tema, moltes persones censuren comportaments, que segons ells, no son "normals", i el consell més fàcil que et donen es, necessites ajuda d'un professional? hehe
Com sempre dic, en aquest món, sobren imbecils i falten boixos.
Hi ha gent meravellosa per la xarxa, no tinc cap dubte.

Petons maca, molt bon cap de setmana.

XeXu ha dit...

I ben fet que fas. Suposo que tots som una mica escèptics al principi, ens costa entendre que a l'altre cantó hi ha gent com nosaltres, que té preocupacions normals, com les nostres, i que tant sols busca el mateix que nosaltres, distreure's, escriure, conèixer gent, aprendre, el que sigui. Però aquest món virtual aporta molt, és com el real però sense pagar certes comissions que fan que cara a cara les coses es compliquin. Cert que t'has de saber moure una mica, però no és per espantar-se, que aquí acabem sent com una gran família.

Cristina ha dit...

Un post molt interessant. M´he sentit plenament identificada. Jo vaig començar així, com tu, parlant amb gent en un xat. Com tu dius, t´hi trobes gent de tot tipus. Les males experiències s´acaben oblidant però queden relacions d´amistats que poden durar tota la vida, inclús relacions de parella. Jo ho dic en el meu entorn sense problema però ha sigut un treball de molt de temps. De l´entorn d´amics ja no sóc l´única que xateja (tot i que cada cop menys)

romanidemata ha dit...

doncs certament , en els xats et trobes de tot, però arriba un moment que has de prioritzar i prefereixo la creació... i la comunicació amb més parsimònia, que la conversa de l'instant... hi ha moments que no saps ben bé què si cou... i ara ja no els sovintejo.
m'agrada més comentar articles, llegir-los i/o crear-los visualment o amb narratives...
Si tens temps ves a veure "Ginger", el tinc enllaçat...

salut i bon dia Rita.

Deric ha dit...

és típic que et diguin això del psicópata!
Algun hi haurà, suposo, però és que no hi ha pel carrer o al volant de cotxes?
Jo he conegut gent fantàstica per internet, sobretot del món blogaire!

Carquinyol ha dit...

Em sento totalment identificat amb aquest apunt, de fet jo ja fa molt de temps que no xatejo, qüestions d'utilitzar el temps en altres coses, però certament allà vaig trobar tots els tipus de gent que comentes.

Algunes de les persones que vaig trobar per allà encara les veig força sovint, altres no tant perquè viuen lluny i altres, per sort, ja no he tornat a saber res d'elles.

Però una cosa és clarà, allà no trobes res que no existeixi al món real.

Josep Lluís ha dit...

No crec que siguin mons paral•lels, sinó espais diferents. Un espai on qualsevol pot ser alt, bo, titulat, ros amb ulls blaus. El gran problema de molts és veure’s al mirall.

alatrencada ha dit...

Hi ha molta gent escèptica respecte les relacions d'amistat a través d'internet. És una manera molt bona de conèixer gent nova. I la veritat, jo he fet amics de debò. Al ciberespai hi ha de tot, és un reflexe de la societat, gent detestable i gent molt maca i interessant. Bé hi estem tots nosaltres que som uns encants, oi??

Maria Jesús ha dit...

Jo des que estic en el món dels blocs, he après moltes coses. És un plaer gaudir del teu espai

Joana ha dit...

De fet som reals i virtuals alhora. Tenir aquest espai ens permet veure altres punts de vista i sobretot respectar-los. I potser sí que tenim un fil en comú. El de poder expresar-nos escrivint. Hi ha una realitat, però, que és que amb molts no ens veurem mai...però guardarem el nick amb enyorança,d'aquí uns anys, segur!
Una abraçada wapa!

Rita ha dit...

Barbollaire, com dic en el post, jo he après i aprenc moltes coses a la xarxa i de la gent del xat i dels blocaires. En viu i en directe he conegut algunes persones i també m’he trobat de tot, alguna decepció inclosa, però també he tingut moltes alegries. A vegades, de qui més esperes, o qui més admires, és qui et decep més, però això, si no t’arrisques a provar-ho, no ho pots saber. Potser amb el temps, i a mesura d’anar-nos explicant, ens aniran entenent. Esperem-ho!

Mossèn, gràcies i... salut! :)

Fada, gràcies! Això del xat, també va a èpoques, i depèn del tipus de vida que portes. Jo abans mirava més la tele i ara xatejo. Però insisteixo que va a temporades. I tant que compensa això dels blocs! Segur que el teu marit, si et llegeix, ja deu estar encantat. Ho fas molt bé i llegir-te és molt plaent.

Ddriver, tens raó, tu ho expliques amb il·lusió i qui no hi està posat no li veu la gràcia per enlloc. Però bé, ja hi som nosaltres per veure-te-la! ;) Concretament de blocaires n’he conegut molt pocs, però hi ha més positiu que negatiu, tot i que et puc dir que, com al carrer, hi ha de tot. Conec molta gent que no xateja, però ja ho he dit, he après a no parlar-ne amb qui no en vol saber res.

Striper, hi ha de tot al xat i serveix per a moltes coses. Tot depèn del que pretenguis i de si ensopegues amb gent amb els mateixos interessos que tu. Conèixer personalment algú amb qui has parlat per la xarxa, sempre sorprèn al començament, però de seguida lligues allò que saps, que has llegit amb el que veus de la persona i fàcilment rutlla. Certament, ets molt transparent, jo també en sóc força.

Luluji, tens raó, en general ens hauríem d’acceptar més tal i com som. O respectar-nos més en general. A la xarxa, com al carrer, hi ha de tot. Jo, fins ara, n’he tret molt més de positiu que no pas de negatiu.

Xexu, un bon resum: com una gran família i com a totes les famílies hi ha de bo, de millor i de no tant bo. :)

Cristina gràcies per passar per l’illa! Veig que coincidim.

Romanidemata, és que tu ets creador! :) Entenc el que dius. Ja he passat per “Ginger”. És teu?

Deric, jo també he conegut gent fantàstica! I de psicòpata, per sort, cap. O ho dissimulava molt bé ;)

Carquinyol, plenament d’acord amb tu!

Josep lluis, curiosament, he comprovat que els homes sempre es vénen molt més bé que les dones. La majoria s’autodefineixen guapos, sempre m’ha sorprès veure com en general teniu l’autoestima molt més alta que les dones. I em sembla bé, eh! :)

Alatrencada, si tots i totes fossin com tu que bé que aniríem! :)

Maria jesús, gràcies!

Joana, bé, certament, hi ha nicks que ja són com si fossin de casa, encara que no els coneguis. A mi em passa amb alguns de vosaltres. Fins i tot, alguna vegada l’absència de posts en dies, m’ha fet pensar si us passava res i tot.
Petons, maca!

el paseante ha dit...

Fa temps que penso que amb la gent que coneixes per internet (xats, blocs...) t'obres més que amb les antigues amistats de sempre. Ja se sap: l'anonimat, la manca de compromisos... et fa sentir bé.

Fins que un dia et proposen quedar. I no saps què fer. Et penses que et complicaran la vida. Però no és així. Normalment, te la milloren.

Rita ha dit...

Coincideixo molt amb tu, paseante, tret d'alguna excepció, a mi també me l'han millorada.