Son gairebé les 8 del matí. Fa fred, però a casa hi tinc bona temperatura, fa un bon sol també, amb un cel blau, net. Ara mateix en una paret hi veig el reflex del sol, passant per l’orquídia blanca i per les poques fulles que queden d’un arbre que, a més, es belluga pel vent. La foto seria: paret blanca, amb les flors de l’orquídia, al costat, el marc del finestral i tot seguit les fulletes dels arbres movent-se, tot de color gris, color d’ombra, i com a música de fons els xiulets del vent i Águas de Março, al costat d'un cafè amb llet i un cigarret. Es pot demanar més? M’agradaria que captéssiu l’instant com jo l’he viscut.
Ara, són les 8 i 20 i la paret ja és buida, ja no s’hi reflexa res. Els instants són això precisament, costa més explicar-los que viure’ls, però viure’ls sempre és immensament més intens.
Elis Regina-Antonio Carlos Jobim - Águas de Março
8 comentaris:
Rita que cal que et digui jo dels instants en soc un col.leccionista sempre portan somriures.
És de les millors col·leccions que podem fer, striper, d'instants...
M'ha encantat tornar a escoltar la cançó (nosaltres dèiem "eu Pau, eu Pere"...) que sentia sovint quan vaig conèixer el pare de la meva filla. Moments deliciosos que entenc que visquis amb intensitat... cigarret inclòs com la Elis Regina (a mi em sentava fatal i ho vaig deixar fa anys).
M'agraden aquests petits moments, que no es poden viure amb gent al costat.
És cert, que difícil explicar un instant que per nosaltres ho ha estat tot. Saber-ho transmetre no és cosa fàcil, però me'n faig una idea del teu bon moment.
Em sembla que, menys en el cigarret, hem compartit, sense saber-ho i en la distància, algun instant com aquest :)
Un petó.
Quin magnific contrast dia grisos i les Águas de Março...
Acotxant amb la calidesa de la Bossa Nova un paisatge hivernal...
Preciós, Rita!
I cantant l'Elis (per mi la millor veu brasilera femenina)!!!
Buf! quina imatge... La quantitat de detalls que es poden endevinar de la teva descripció...
Un petonet dolç ;¬)**
Violette, gràcies per venir! Celebro que t'hagi encantat :)
Paseante, potser també podia haver-lo viscut amb algú, però realment, ha estat molt íntim, sí...
Xexu, gràcies per captar-me!
Arare, segur que sí!
Un petó per tu també :)
Barbollaire, gràcies per passar per aquí! Segur que tu ho haguessis explicat millor que jo, però segur que ho hauries viscut com jo, ben intensament.
Un petonet dolcet per tu :)
Publica un comentari a l'entrada