dissabte, 15 de març de 2008

Regal de Reis



El vaig conèixer un dia de Reis en unes circumstàncies molt poc ortodoxes, per dir-ho d’alguna manera, i tot feia pensar que aquella coneixença duraria molt poc –no semblava que pogués esdevenir-ne cap amistat i molt menys encara una relació–, per la manera en que es va produir.

Però, tot i que podia semblar una persona superficial, per les mateixes circumstàncies, em vaig trobar amb una persona generosa, honesta, bona, sensible i bé, va sorgir una bona amistat.

Ell va creure, i em sembla que encara ho creu a vegades, que me’n vaig enamorar i no és pas cert. Mai el consideraria l’home de la meva vida, per moltes raons, i perquè a més és una mica desastre en alguna cosa, però el grau de confiança que l’hi tinc, l’estimació, i la lleialtat que sento cap a ell són grans. Avui parlava amb ell i li deia que era com de casa. I així és com ho sento.

Sovint, a la vida, t’emportes sorpreses amb les persones i, en aquest cas, agradable. Hem passat moments molt macos i moltes hores de conversa. M’ha ensenyat coses, m’ha ajudat, i m’ha donat molt. Jo he procurat fer-ho també, tot i que no tant com m’hagués agradat en algunes ocasions.

Hem passat moments difícils també, fa uns mesos vam deixar de parlar-nos i confesso que ho vaig passar malament, sort del meu rei, que em va fer costat i em va donar consol, però és que per a mi perdre un amic és molt dolorós, encara que costi d’entendre. Tot i així, ens vam enviar algun correu, i, arran d’un succés trist, vam tornar a parlar.

Té defectes, com jo i com tothom, però els superen les coses bones que té. A més és una mica nen i a vegades fa coses, que em fan gràcia. D’altres, em fa patir i li ho dic, i em diu que no ho faci, que ell és així, però no ho puc evitar. Me l’estimo i no puc deixar de preocupar-me per ell. També em fa enfadar en alguna ocasió, i l’engegaria, però deixo passar uns dies, ell també ho fa, i després tot torna a estar bé.

Estic contenta d’haver-me’l trobat, de saber que hi és i de poder comptar amb ell. Ell també sap, o hauria de saber, que sempre em tindrà. Tenir un amic així és un regal.

5 comentaris:

Striper ha dit...

Tu ho has dit un regal de reis i tot plegat es na balanza que se ha de decantar al costat bo.

XeXu ha dit...

Tenir amics així no té preu, és més que un regal. El que passa és que de la manera que en parles, sembla molt més que un amic. Es nota que hi ha molta estimació pel mig, i algun que altre sentiment barrejat.

Rita ha dit...

Cert, striper, els amics, el bons, són regals i ben preuats.

Xexu, efectivament, no té preu. És un amic valuós, i me l'estimo, molt, però si alguna cosa hi ha molt clara és el tipus de sentiment. No hi ha res barrejat. Mica en mica, aniré parlant d'altres amics i amigues, i veureu que valoro molt l'amistat. I per això, els amics, són molt estimats, però cadascun d'ells, i d'elles, té un lloc, el seu.

el paseante ha dit...

Coi, ho has descrit molt bonic. D'això se'n diu... mmm... amistat? Espero que duri per sempre Rita. Aquesta i les altres.

Rita ha dit...

És amistat, paseante, o potser només ho és per a mi. Ves a saber si no sé posar els noms a les coses... ;)