Quan sentim que un home ha matat la seva parella o que la pega tots tenim clar que és violència de gènere i ho criminalitzem.
HI ha ocasions, però, en la vida quotidiana, que veiem, sentim, llegim o ens passen coses a nosaltres que no es veuen amb tanta facilitat o uns ho veiem més que altres.
Aquest matí, he llegit un post, que m’ha molestat profundament per la falta de respecte i menyspreu cap a la dona. I no és el primer cop que em passa, en el mateix bloc, i en algun altre. No diré què he llegit ni on, però tan de bo servís de reflexió.
Haig de dir, però, de la mateixa manera, que hi ha un blocaire que m’admira com respecte i valora la dona, aquest sí que dic qui és, l’striper, i que el felicito.
Penso que els homes i les dones som diferents i està molt bé que ho siguem, perquè així ens complementem i ens aportem coses els uns als altres, perquè les dones tenim unes mancances i els homes unes altres, i sumant-les totes podem fer grans coses, però sempre des del mateix nivell tots, junts, uns al costat dels altres. Mai des de la superioritat per part de ningú.
HI ha ocasions, però, en la vida quotidiana, que veiem, sentim, llegim o ens passen coses a nosaltres que no es veuen amb tanta facilitat o uns ho veiem més que altres.
Aquest matí, he llegit un post, que m’ha molestat profundament per la falta de respecte i menyspreu cap a la dona. I no és el primer cop que em passa, en el mateix bloc, i en algun altre. No diré què he llegit ni on, però tan de bo servís de reflexió.
Haig de dir, però, de la mateixa manera, que hi ha un blocaire que m’admira com respecte i valora la dona, aquest sí que dic qui és, l’striper, i que el felicito.
Penso que els homes i les dones som diferents i està molt bé que ho siguem, perquè així ens complementem i ens aportem coses els uns als altres, perquè les dones tenim unes mancances i els homes unes altres, i sumant-les totes podem fer grans coses, però sempre des del mateix nivell tots, junts, uns al costat dels altres. Mai des de la superioritat per part de ningú.
14 comentaris:
Doncs Rita moltes gracies per les tevas alusions, i per las tevas paraules, una abraçada.
Ara em deixes amb l'ai al cor, perquè això de no dir qui et molesta suposo que a més d'un el pot fer dubtar. I més amb la foto que has penjat, no he pogut evitar somriure perquè m'ha fet gràcia, i ara em sento culpable.
Striper, de res. És merit teu :)
Xexu, tranquil. No anava en absolut per tu. La foto, efectivament és per riure i no te n'has de sentir culpable. Una cosa és fer broma amb els tòpics i l'altra és menysprear quan es parla seriosament.
De fet la majoria d'homes que llegeixo habitualment sou encantadors i respectuosos.
D'altra banda, no crec que jo hagi de denunciar ningú, més aviat parlo d'una sensació que em va produir a mi una lectura i vaig tenir necessitat de dir-ho.
Concretament tu, pel que et vaig llegint, tens un cap molt ben moblat.
Petons, maco :)
ai com som els tius! i jo que si no és per el comentari del Xexu no m'hagués tornat a mirar la foto...i no l'havia entès!
Però esta molt malament no dir qui és el dolent! ara ens haurem de fer un fart de llegir blocs a la cerca i captura del masclista...i si no el trobem voldrà dir que no hem llegit el post o que no l'hem trobat ofensiu?...bufff em penso que marxo de vacances! jajaja
Petons guapa!
tens tota la raó: les diferències podem complementar i en tot cas sempre hi ha d'haver respecte.
El teu blñog està força bé
Aquesta sensació de mal cos que et deixa un escrit o la manera despectiva que es tracta a una altra persona ( en aquest cas a les dones), a mi em fa pensar en dues coses : cridar l'atenció o intentar cobrir unes mancances.
En definitiva reflectim una manera de ser quan escrivim.
Bona Pasqua Rita!
ei que jo quan parlava de gelsenkirchen es un poble no una dona eh?
Clint, clint, tafanerot... segueix sent com ets, ja m'estàs bé hehehehe Bones vacances, nano!
Petonets :)
Maria jesús, gràcies per la teva visita i pel comentari!
Joana, maca... Certament, quan escrivim, deixem veure molt més del que és llegeix.
Bones vacances i refes-te bé eh!!!
Petons!
Ddriver, si algun dia ho fas tu, et deixaré d'enviar petons (de sort) ;)
A part de la salvatjada que representen els maltractes a les dones, hi ha una mena de tel a la societat que veu amb bons ulls i ampara els petits comportaments masclistes i violents de certs mascles, que crfeuen que per a jugar el seu rol de mascles s'han de comportar precisament així. De vegades és només una postura a la barra d'un bar, o una forma de mirar xulesca, que caldria rebutjar de manera massiva, iq ue a mi em fa sentir vergonya.
Tens raó, jesús m. tibau. Per sort, no tots sou iguals i a la blogosfera domineu els normals :).
Gràcies per visitar-me!
encara hi ha molta feina per fer , de fet aquesta setmana santa veient els actes religiosos procesons i altres t´en adones de com n´arriba de ser de masclista la esglesia catolica.
Si trobes que aquest bloc menysprea les dones, deixa'l de banda, no? És el que jo faria.
Tenia un link a un blocàire madrileny que m'agradava bastant. Un dia va fer un acudit masclista de molt mal gust. Vaig treure l'enllaç i vaig deixar de llegir-lo.
No el tinc enllaçat paseante, i per tant, menys feina, encara. ;)
M'havia oblidat de tu, mikel, perdona!
Penso que l'església és la màxima expressió del masclisme i lamentablement no crec que ho canviïn mai. Com en altres coses que també podrien evolucionar, però estan massa encarcarats.
Gràcies per passar, ets molt benvingut a l'illa!
Publica un comentari a l'entrada