Veieu el llop?

A vegades penses en un tema per a un post, però el descartes per diferents raons. Sembla, però, que si no el fas, no en pots fer cap més. Això mateix, ja em va passar un altre dia. Porto dos dies justificant-me perquè tinc molta feina, perquè havia de fer un treball que em tenia atabalada, perquè ahir tenia molt mal humor, perquè... mil coses més, però en realitat és que el volia fer i prou i per això ara, un cop acceptada l’evidència, m’hi he posat.

Torna a anar de política i és ben cert que no era la meva intenció parlar-ne al bloc de política, no en sé tant com per dedicar-m’hi, però amb les eleccions i amb les conseqüències és gairebé inevitable i hi ha una cosa que no sé si s’ha reflexionat aquests dies i a mi em va venint al cap tot sovint.

Acabo de contestar un comentari a la fada que precisament diu que sota de la pell de xai hi ha el llop. I, efectivament, penso que té tota la raó.

Fixeu-vos en els socialistes catalans (PSC-PSOE*). Després de les eleccions i abans del primer tripartit van jugar al “divide y vencerás” i van aconseguir que ERC i CiU s’enfrontessin més que mai, es barallessin més que mai i ells, fent veure com si no hi tinguessin res a veure. Quan en realitat són els que van fer el tripartit i els que van convèncer ERC, suposo que sabent que ja els anirien debilitant mica em mica –com realment ara s’ha vist–, sabent que era més senzill que a CiU i així aconseguint dividir el nacionalisme català i consegüentment, minimitzant-lo.

Posteriorment, a l’hora de formar el 2n tripartit, han tornat a fer el mateix i a més un altre “divide y vencerás” dintre mateix d'ERC, i han aconseguit que el que era un secret a veus, gràcies a ells –i a les eleccions, és clar–, salti al carrer i tothom s’hi vegi amb cor, fins i tot els mateixos protagonistes. La conseqüència és: en Puigcercós i en Carod ja s’estan barallant públicament i enviant-se emissaris amb recadets. Cosa que encara afavoreix menys al nacionalisme català, perquè encara el debilita més.

Però el que és més fort de tot, si mireu la premsa, o escolteu la ràdio, enfrontament Puigcercós-Carod, enfrontament ERC i CiU i ells, els socialistes, com si no hi fossin, com si res tingués a veure amb ells, quan són els artífex de tot. Aquest matí, en Montilla –ho sento, però em costa dir-li President– al programa d’en Bassas, ha dit, com aquell que res, que si en Carod deixés la presidència d’ERC, que lògicament hauria de sortir del Govern.

Ja ho vaig dir al post anterior, amb tot això encara acabaran fent fora del Govern ERC novament i nosaltres, els catalans i nacionalistes, veient només l’enemic en l’altre partit català. Quan en realitat, penso, la única manera d’intentar fer alguna cosa és que ERC i CiU vagin junts i facin un front comú. Jo no hi veig cap més sortida, si és que encara en queda alguna.

* Vaig tenir un bon mestre que sempre escrivia PSC-PSOE, suposo que perquè ningú se n’oblidés i em va quedar gravat.

I ara, i per desengrassar una mica, com diuen als restaurants, després d’un àpat consistent, musiqueta de la que m’agrada... No es molt bo el vídeo, però m'agrada veure'ls ballar i com que sí que se sent bé...

The Communards - I Never Can Say Goodbye