dimecres, 26 de març de 2008

Blocaires


Sóc nocturna de mena, des de sempre. Tot el que puc ho faig de nit. Fins i tot les coses de casa. Si és un dissabte o festiu, encara que em passi el dia a casa, fins les 7 o 8 de la tarda no m’inspiro, perquè en cal molta d’inspiració per posar-se a fer coses de casa, i és clar sovint se’m fa tardíssim quan acabo. Però sóc així, no hi puc fer més.

Sempre m’ha agradat la nit, em poso música i és quan em sento més bé, lliure, sense telèfon, sense sorolls, per llegir, escriure... Darrerament, des de que tinc el bloc, és quan aprofito per fer posts o buscar música o fotos. A vegades, em trobo al davant de la pantalla, fent un post, o llegint blocs i tot de sobte se m’obre la finestreta d’avis de correu i veig el remitent i no puc negar que em poso contenta. Un blocaire tan o més nocturn que jo, que em deixa un comentari. M’agrada molt com escriu, m’agrada que em visiti, i em fa il·lusió “veure’l”.

M’ha passat altres vegades, a més, passa de tant en tant, i a vegades en deixa més d’un i gairebé que ja em quedo mirant, esperant, a veure si n’entrarà un altre i un altre... Aquesta estona, mentre dura, és molt agradable sento una mena de complicitat, estranya, sé que és allà, on sigui, però el sento aquí, proper.

Avui m’ha passat i m’ha fet pensar. Com pot ser que aquest món creï aquests vincles tan curiosos amb les persones. Com pot ser que hi hagi blocs que t’encantin i per tant, qui hi ha al darrera també, i d’altres que no pots amb ells. Alguns et fan pensar que qui hi ha al darrera deu ser així o aixà i et cau bé, d’altres, i sense saber perquè, et fan pensar que no t’agradarien. Alguns, els agafes afecte, d’altres et desperten tendresa, algun, penses –com ja vaig dir en un post recent–, què masclista!, d’altres quina sensualitat que desprèn, o quin erotisme, n'hi ha que els trobo ben simpàtics, n'hi ha de cultes, n'hi ha d'espontanis, naturals... Tot un món, aquest dels blocaires, ben apassionant.

22 comentaris:

Striper ha dit...

Si que es curios, els vincles que s'estableixen, simpatia, antipatia, indiferencia..no se la rao pero suposo que es reflexa lo mateix que a la vida real.

mossèn ha dit...

curiós, però cert ... salut

ddriver ha dit...

i els vincles van cambiant amb el temps,ja ho aniras veient i quan apereix un que fa temps que no el veus t´alegres.
Jo sempre he treballat de nit,excepte en rares ocasions i estic segur de que el millor del dia sempre pasa a la nit

ddriver ha dit...

ah!!!!bona l eleccio musical

XeXu ha dit...

Amiga Rita, aquest és un dels misteris de la blogosfera, per què i com establim els nostres vincles. I el que dius al darrer paràgraf és ben cert, sense massa explicació, alguns els estimem i d'altres no els podem veure. Hi ha tota una psicologia darrere, i a mi de tant en tant m'agrada barallar-m'hi també, però les respostes no són sempre convincents.

Ei, visca els blogaires de la nit! Jo en sóc un, encara que sempre aprofito una estoneta quan em llevo, per veure què ha passat després de que jo vaig anar a dormir.

Rita ha dit...

Segurament és això, striper, el ciberespai és vida i com la vida, hi ha tot tipus de sensacions. Però, quan ets nova en això, et sorprèn.

Això sembla, mossèn.

Cert això de la nit, ddriver. Sovint s'hi troba molta màgia a la nit.

M'agrada molt aquesta cançó. Ja sé que és de la Carol King -també la tinc- i dedicada a ell, però la primera vegada que la vaig sentir va ser interpretada per en Taylor i sempre m'ha agradat més, a més de portar-me records de joventut.

Un bon cant a l'amistat i aquí sembla que tots ens som una mica d'amics.

Jo també hi dedico una estona, amb el cafè del matí, a mirar què ha passat per la xarxa mentre dormia, xexu.

Petons a tots! :)

Duschgel ha dit...

És ben be una altra manera de conèixer la gent. La coneixença normal se sol fer començant pel trobament físic, i d'aquí comences a treure o travessar capes i capes de la persona per anar coneixent-la.

Als blocs és a l'inrevés. Cadascú deixa anar al vol part de si mateix. I les paraules, encara que no sempre ens permetin expressar-nos com voldríem, diuen molt de nosaltres. És ben cert que sempre pots trobar algú que fa un "paper" al bloc, hi ha gent que es dedica a jugar a les disfresses. Però mira, tot i així, també mostren una part del seu caràcter.

És un món ben apassionant. I és molt emocionant poder posar-li un dia cara a algú amb qui ja has establert un lligam més de cor a cor.

Jo no sóc de nit, sóc un desastre, m'agafa molta son. Però quan excepcionalment m'he de llevar molt d'hora, com a les 5, la sensació de calma és bestial. Et poses una musiqueta, et fas el teu cafè i tens la impressió que no existeixin els veïns ni res.

Una abraçada

fada ha dit...

És cert, quins lligams més intangibles i en canvi més potents que s'estableixen, oi? Jo, que fa només quatre dies que em bellugo per aquest món dels blogs estic encantada. He trobat una manera nova d'aprendre de la gent, de compartir vivències. Ets tu, però el fet de tenir un pseudònim et permet ser més sincer, més imaginatiu, més... I sí, és màgic anar a comprovar si algú t'ha deixat algun comentari o veure què escriuen els altres i dir-hi la teva i veure què et responen. A vegades, em trobo fent altres coses i pensant en aquest o en l'altre, en com deuen ser, en els seus problemes o en les seves il·lusions.
Personalment agraeixo molt a la persona que m'ha introduït en aquest món que ho hagi fet i a tots vosaltres que em deixeu compartir una mica les vostres vides.

romanidemata ha dit...

aquest mon blocaire és inabastable, cada dia n'hi ha més i si vols dedicar-hi una mica d'atenció se't passen les hores i el temps s'ha escolat sense remei...

he estat fent una ullada als teus escrits i veig hi ha reflexions particulars així que t'agrego a narratives particulars...aniré veien...

vaig començar en els blocs, escrivint, ara ho faig poc, només a Vilaweb, en el meu bloc original Generació... mes de crític, i després va sortir el seu germà més intimista, que s'ha convertit en narrativa fotogràfica, aquí a blogger, ja tenia dualitat...

vaig ficar-me al blocdefotos.cat, per penjar-hi fotos de tant en tant i vaig fer la rèplica de les mateixes en b/n a fotolog, dualitat una altra vegada....

gracies pels teus elogis
i salut

ah! la illa vermella també m'agrada hi he anat alguna vegada però sol estar molt ple...

Joana ha dit...

Sentir el batec del cor d'algú que està a l'altre costat..de nit ... amb la complicitat de no veure's ...només llegir-se. Sembla màgia i en canvi és ben real!
Rita, tu fa temps que ens espiaves i ara t'hi has tirat de cap!!!
Una abraçada!

Viatger ha dit...

Hola Rita,
Jo trec hores d'on puc, i basicament són a la nit, que es quan ja no tinc obligacions i tinc l'ordinador disponible (la família ja dorm..) i ja hi ha una calma total i molta intimitat.

Be, ara t'escric des d ela feina, que m'he quedat una estona , i tambe estic tranquil, no queda ningú.!!

Respecte als vincles que estableixes amb altres blocaires, són en part força anònims, i això et dona molta llibertat de escriure el que penses, sense premeditaciosn i també tens una proximitat "imaginada" . Sempre intento pensar qui hi ha darrera d'un bloc.., es un joc molt divertit i apassionant.

Ptns !!

El veí de dalt ha dit...

Veig que la primavera ens està afectant a tots una mica, eh? I si a sobre ve amb lluna plena ja és l'acabose!, que diria aquella. En fi, que jo també sóc d'hàbit noctàmbul (seré vampir?) i m'ale(g)ru que hagis decidit a fer un bloc(g). Ja veus que tens un veïnat del més exquisit que et visita (i no ho dic per mi). El Xexu també t'ha seguit la veta, eh? Salut!

Rita ha dit...

Que bé, dutchgel, has pogut entrar i fer-hi una bona estadeta. Ja m’agrada! T’expliques de meravella i tens tota la raó en el que dius.
Una abraçada, maca!

Molt cert tot el que dius també, fada, jo fa poc més que tu que hi sóc, però portava un any llegint tota aquesta colla i mica en mica m’havien anat seduint fins que finalment em vaig decidir. Tot i que vaig entrar de puntetes, sense fer soroll, i sense avisar gairebé ningú, em feia una certa vergonya... Ara sembla que ja la vaig perdent. I també estic molt agraïda als que em van insistir perquè ho fes, perquè realment, fins que no hi ets, no saps que de què va i realment és molt gratificant.

Gràcies per la visita, romanidemata, i per agregar-me, jo també t’aniré visitant. M’han agradat les teves fotografies. Al juliol, l’Illa Roja, està habitable encara, prova-ho!

La nit sempre és màgica, joana, facis el que facis, però certament notar que algú, en aquell moment, t’està dedicant unes paraules, és gairebé emocionant. Sí que us espiava, sí, i us envejava, i encara envejo algunes de les habilitats que teniu i que jo no tinc, però suposo que n’aniré aprenent. Tinc bons mestres! De moment, faig el que puc i sé, això sí, ben sentit.
Petons, maca!

Tu també ets nocturn, viatger! Això m‘ho farà més fàcil doncs per ser de les primeres en contestar els teus reptes. ;) Deu ser que la nit ens inspira, a més de ser quan ens quedem tranquils i amb els nostres pensaments. És ben apassionant això de la blogosfera.
Petons, senyor de Barcelona

Llàstima que no es deixa veure gaire la lluna aquests dies, veí, o sort, ves a saber. Un altre noctàmbul! Haurem de fer la colla dels vampirs, doncs hehehe. M’ale(g)ra que t’ale(g)ri que finalment m’hi hagi posat, un trosset de culpa en tens eh!

Efectivament, tinc unes visites d’allò més exquisides i això m’honora i em repta a intentar estar sempre a l’alçada. Espero que no us n’avergonyiu de la nova veïna. :) El xexu... el xexu és un encant de nano, escriu bé i té el cap ben moblat. Una delícia!

Arare ha dit...

Com a la vida mateixa, companya, perquè la blogosfera no és més que un fidel reflex de la vida real. Petonets!

Jordi Casanovas ha dit...

l'últim comentari abans d'anar a dormir... per si hi ets i se t'obre la finestreta.
Bona nit.

el paseante ha dit...

Jo també sóc nocturn noia. I tinc aquest mateix ritme vital teu: fins a mitja tarda no sóc jo. A veure si estàs pendent del blog aquesta nit i la màquina t'avisa que tens un comentari nou. Bona nit.

Rita ha dit...

Ben cert, arare, com la vida, perquè això també és vida!

Hi era i se m'ha obert la finestreta, jordi casanovas, dolços somnis! :)

A tu també t'he vist, paseante. Més alegries, veus!

Bona nit a tots i bon capde!

Josep Lluís ha dit...

M'agradaria fer un "colage" amb cadascun dels comentaris. Entre tots, defineixen el que opino i sento sobre el tema.

Josep Lluís ha dit...

No he pogut resistir la tentació d'entrar de matinada i fer un clic...
Nanit

Rita ha dit...

Benvingut a l'Illa, josep lluis!

Sí, de fet jo el vaig començar el post, però entre tots l'heu arrodonit.

T'he vist, i m'ha fet gràcia, estava fent coses, i sense fer soroll, has entrat de puntetes a dir-me bona nit. A veure si entre tots m'hi acostumeu i després haureu d'anar passant.
Nanit, per tu també :)

Jodesh ha dit...

Ho dius molt bé, Rita, a mi em passa el mateix. No podia pensar mai que a la meva edat experimentés aquestes sensacions que em mantenen la il.lusió, la curiositat, les ganes de pensar, de llegir... de fer amistats noves. Sabeu què em passa? Que als amics de tota la vida, quan fa temps que no els veig i me'ls trobo... no sé què dir-los. Avui m'ha passat. M'he quedat tallada pensant en que jo tenia un món que la meva amiga no podia entendre. I que, si li ho explicava, com molts, m'avisaria dels perills de la xarxa!!!!!

Rita ha dit...

Tens molta raó, jodesh, potser dóna per un post i tot això. Quan expliques a algú que no coneix el món virtual i les amistats que s'hi fan, que hi estàs posada, gairebé que et miren malament. O si no ho fan, per la mirada que posen entens que pensen pobre i/o no sap on s'ha posat... hahahahaha.

Justament ara estava afegint-te a la llista de blocs que visito quan m'ha aparegut el teu comentari. M'ha fet gràcia! Bon cap de setmana, maca!