divendres, 29 de febrer de 2008

Passejant per Barcelona

Tinc la fortuna de poder passejar pel barri Gòtic gairebé cada tarda i no me’n canso. Al voltant de la Catedral sempre s’hi pot trobar algun músic, no fa gaire hi havia una noia francesa que era com la reencarnació de l’Édit Piaf. S’hi va estar uns dies, però no l’he vista més. Deliciosa. També hi ha una cantant d'òpera, que pot tenir al voltant de 60 anys, que emociona sentir-la. Fa poc, n’hi havia un amb una mena de piano o orgue electrònic, que tocava música clàssica, fantàstic. Voltar per allà i anar sentint aquestes veus o aquestes músiques és com si fossis lluny de la rutina, de la feina, encara que la tinguis al tombar.

Sovint em poso pels carrerons, m’agrada. Un dia vaig a la plaça Sant Felip Neri, una plaça amb un encant especial, amb una font al mig, amb l’església amb el record de la Guerra Civil –la façana plena de forats de metralla–, impactant, un altre dia passo pel carrer Paradís, entro a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), on hi ha les restes d’un temple romà dedicat a August, tres columnes monumentals. Altres vegades, entro pel carrer de la Fruita i vaig al carrer Marlet, on hi ha la Sinagoga Major, considerada la més antiga d’Espanya i, fins i tot, d’Europa.

Altres dies passo per la Baixada de Santa Eulàlia, fins al carrer dels Banys Nous i, a la cantonada amb el carrer de la Palla, visito un lloc que em sembla molt especial i, aprofitant que ve el cap de setmana, us convido a conèixer, que és la botiga Caelum.

Una botiga que deu portar uns 10-12 anys oberta, creada per dues amigues que es van dedicar a contactar amb monges i monjos de monestirs, per tal d’adquirir els seus productes i vendre’ls. Inicialment, només es dedicaven a la venda, posteriorment van obrir el soterrani, uns antics banys jueus per a dones, i hi van començar a servir tes i pastes, de les seves, artesanes, fetes totes a convents. Finalment, van poder comprar el local del costat i a la planta baixa i en un cantó de la botiga també hi han pogut posar tauletes. Un lloc deliciós, pel que venen, però també per la decoració, per l’ambient, i per la varietat de productes especials que s’hi poden trobar.




Si em feu cas i us decidiu a anar-hi els propers dies, penseu que des d’avui, 29 de febrer, fins al 9 de març, a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona, hi trobareu l’envelat de la Setmana del Llibre Català. Una bona ocasió per "remenar el fons editorial més important de llibres en català" com diu la presentació de la Setmana.

9 comentaris:

ddriver ha dit...

ocasi perduda avui que tenia festa

Striper ha dit...

Jo m'habia perdut molts cops per aquets recons i tinc conservats mlts moments musicals fantastics.

Carquinyol ha dit...

és un dels racons que més m'agrada per passejar a mi també. Per cert, els forats de la plaça Sant Felip Neri no són de bales, són de la metralla de les bombes de l'aviació feixista italiana.

M'apunto el Caelum 11

El veí de dalt ha dit...

T'anava a dir això del Carquinyol. Van ser un doble bombardeig del 13 de febrer del 1938. Fan morir dotzenes de nens acollits en un refugi que era en centre d'acollidsa a la plaça. Una placa, com tu dius, recorda el fet.

Rita ha dit...

ddriver, ho pots fer un altre dia que tinguis festa, tranquil :)
Ptons de sort!

striper, sí, val la pena perdre-s'hi per tots aquells racons...

carquinyol, tens tota la raó, ara ho rectifico. Gràcies per fer-m'ho veure i per venir! El Caelum, t'encantarà. Crec que també hi fan xocolata eh ;)

veí, gràcies a tu també. En el teu cas, esperava, as usual, l'ampliació de la info hehehehehe

Joana ha dit...

No tinc la sort de poder-hi passejar cada dia...Però quan baixo a Bcn és el lloc on sempre hi vinc a parar, el Barri Gòtic.
A més vaig viure uns anys al carrer Princesa i conec tota la zona. Aquelles botiguetes, poques, d'abans.
Catxis baixo el 10, la fira ja no hi serà :(
Bon cap de Rita!

Rita ha dit...

Llàstima, joana, la Setmana del Llibre en Català no, però la resta de coses t'esperaran ;) Bon capde per tu, maca!

el paseante ha dit...

Conec la botiga (no hi he entrat mai) i la zona. M'encanta caminar-hi, però només ho faig en cap de setmana. T'has descuidat una casa de tes al carrer a la dreta del Palau de la Generalitat (mirant a mar). No recordo el nom, ni l'adreça. És una antigua quadra remodelada. Molt bonica.

Rita ha dit...

Pel que dius, paseante, suposo que parles del carrer del Call, molt a prop de la plaça Sant Jaume. Oooohhhh no ens trobarem mai, doncs, el cap de setmana no en tinc costum jo:)