dimecres, 13 de febrer de 2008

Emocions

A vegades et passen coses sorprenents. No han de ser pas coses molt grosses, ni cal que vinguin de persones molt importants. Sí, però, que pot passar que alguna persona amb qui no et coneixes molt, tot i tenir la sensació que hi podries connectar molt bé, de cop, per un fet, passi a ser important.

Conec una persona amb qui hi ha més sensacions que raons, per pensar que t’agrada, que segurament t’hi duries bé. Observadora i discreta, sempre hi és, però normalment sense fer massa soroll. Notes que tu també li agrades, que li caus bé, i mica en mica, i sense parlar massa, es va creant un vincle, una proximitat. Dóna molt poca informació d’ella, i no en demana cap, però de cop un dia et demostra que està al cas del que t’emociona i amb naturalitat te’n parla i amb la mateixa naturalitat tu també n’hi parles. Notes que li agraden les teves emocions, les celebra, les aprova fins i tot.

Accidentalment, un dia li dius una data, important per tu, i, com aquell que res, un altre dia et demana el correu. Ho fa tot tan senzill i planer que ni et qüestiones perquè te’l demana ni dubtes tampoc ni un moment en donar-l’hi. Sempre que et veu, et saluda amb un somriure, que l’hi tornes, però segueix sent allà, sense dir massa i preguntant gens. T’hi vas trobant bé i sents que d’alguna manera ella també amb tu.

Van passant els dies i arriba la data, aquella, la que és important per tu, i quan fa pocs minuts que ha començat t’arriba un correu d’aquella persona. Un correu que et felicita, diu que juntament amb una altra persona, a qui també coneixes, però encara menys, tot i haver-hi parlat més potser, i t’hi adjunta un obsequi. Un obsequi pensat, treballat, amb uns detalls que saps que són per a tu. Unes fotografies molt concretes i una música que tu has comentat que t’agradava molt.

És aleshores quan de cop t’adones que aquella persona s’acaba de convertir en important per a tu. T’ha arribat al cor! Tal com pensaves, t’ha observat, silenciosament, ha detectat la teva sensibilitat, ha sabut el que t’agrada i t’emociona i ho ha volgut reflectir en aquest obsequi.

Avui, dimecres dia 13 de febrer, és una data important per a ella. Jo, com que és tan silenciosa, he sabut molt poc d’ella i, tot i que voldria fer una cosa semblant, no tinc suficient informació. Llàstima, perquè de debò que ho voldria, de fet només sé que li agrada molt una cançó i, per això, el meu obsequi només pot ser aquest post, ple de sensacions, i aquesta cançó...



Fito y Fitipaldis - Acabo de llegar

FELICITATS, MARIA!!!!!!!!!!!!!!!!

4 comentaris:

Gatot ha dit...

És ben cart, Rita... mai sabem si haurem fet, dit, o expresat tot el que voldríem i en el moment just.

Jo, com sempre a destemps... a vegades per massa aviat, a vegades per massa tard...

petons i llepades felicitadores!

rita ha dit...

El que compta, gatot, és pensar-hi i fer-ho. Mai és a destemps...
Petons,

el paseante ha dit...

M'agraden les persones detallistes. No n'hi ha gaires.

Rita ha dit...

paseante, és ben cert, per això la Maria em va arribar al cor. Ara que tu em sembla que tampoc es quedes curt... :)