dissabte, 23 de febrer de 2008

Colònia



Dijous ja era fora de casa i, tot d’una, em vaig adonar que no m’havia posat la colònia. Pot semblar una bestiesa, i, de fet, em passa ben poques vegades, però em va ben atabalar. Segueixo sempre un ritual després de la dutxa i poques vegades el canvio. M’eixugo, em poso crema: a les cames, fins les natges, als peus, als braços, fins les espatlles, el coll, l’escot, els pits, la panxa i l’esquena, bé fins on arribo, mai m’he arribat a tota l’esquena, per enlloc, per més que ho he provat. Tot seguit el desodorant, m’asseco els cabells i tota nua em poso la colònia: al darrera les orelles, als colzes, per la part de dintre, als canells, entre els pits i, com vaig llegir o sentir alguna vegada, però no recordo on, darrera els genolls. Al final, unes gotetes a la mà esquerra, que oloro perquè m'agrada, però deixant que el nas les toqui, perquè m’hi quedi una mica d’olor, al nas. Em vesteixo i normalment surto corrents, sempre vaig tard!

Al despatx en tinc, però no hi anava fins més tard, i a més, me l'he de posar vestida i no és el mateix. El fet de posar-te-la nua, fa que no se senti tant, no resulti tan forta a la gent, però en canvi, quan et despulles no deixes d'anar-la sentint. No sóc excessivament presumida, aparentment, no vaig maquillada, només una mica de color, ben claret, als llavis, gairebé mai porto talons, no vesteixo extremada, però no sé sortir de casa sense la meva colònia, és com si em faltés alguna cosa, com si em sentís despullada.

Fa una mica més d’un any, quan vaig anar a comprar la meva colònia d’hivern, la de tota la vida gairebé, em van explicar que potser estarien un temps sense tenir-la, perquè la marca havia estat venuda a una altra companyia i això implicava canvi de distribuïdor i un temps fora del mercat. No em va fer cap gràcia, feia molts anys que la feia servir i no m’agrada haver de canviar quan una cosa m’està bé.

Efectivament, aquest any no l’he trobada i he hagut de decidir-me per una altra. Trobar-ne una que m’agradés, sabia que em costaria molt. A l’estiu és més senzill, en faig anar dues o tres, més fresques, però a l’hivern, és més complicat. I això que, algunes vegades, quan he vist que n’anunciaven alguna, l’he provada, per allò de canviar una mica, però és ben difícil: massa forta, massa dolça, massa fresca, massa...

Quin problema! I ho sabia que ho seria... Finalment, vaig recordar una que feia anys que coneixia i que mai havia fet servir i efectivament la vaig provar i bé, per sort, em seguia agradant. Ja estic tranquil·la. He trobat una nova fragància d’hivern. Bé, nova per a mi, és tan clàssica com la que feia servir abans.

11 comentaris:

Striper ha dit...

TOts seguim i tenim els nostres rituals, Eh un momento m'apropo a olorarte ummmm quina bona olor..

espiadimonis ha dit...

Maco el post, m'agrada!
Per a una dona, la colònia és, efectivament, una cosa molt important. Us costa moltíssim triar una fragància que us agradi. Els homes som més trivials i ens hem de conformar amb la que ens regala la parenta (qui en tingui, és clar).

P.S. Em deixes fer una mica l'estirat? ;-) Perquè no en compraves dues ampolles, quan et van dir que els costaria de tornar-ne a tenir?

Rita ha dit...

estriper, t'agrada la meva olor? :)

espieta, m'encantes quan et poses "estiradet". Creus que no ho vaig intentar? Ja no en quedaven més, perquè ja feia dies que no en reposaven. Per això ja preveien que trigarien a tenir-ne.

Ah... no som parents, però prometo regalar-te una colònia :).

Joana ha dit...

A mi m'agrada canviar de fragància, ves. I descobreixo que a la meva pell s'hi escau més d'una!
Bon diumenge Rita!

rita ha dit...

Joana, a l'estiu n'hi ha més que m'agraden i vaig canviant, però a l'hivern em costa molt més. :)
Bona setmana, maca!

Clint ha dit...

jo sóc dels que els costa mooolt canviar de colònia!

Ara no m'estranya que facis tard...quin riual! ;)

Rita ha dit...

Ui, clint, sóc lenta a matar pels matins i ja no crec que canviï... ;)

Arare ha dit...

ostres, això fa ràbia. El meu capità portava una colònia "Oscar for men", es deia, d'Oscar de la Renta. Doncs ja fa dos anys que no la trobo enlloc, m'han dit que l'han deixat de fabricar i em fa una ràbia... perquè li esqueia, saps? m'encantava olorar-lo, quan hi penso... uixxx...

però bé, ja n'hem trobat una altra que també "em posa" (ui)

entenc el teu ritual, però jo faig com la joana, no sóc fidel a cap colònia, en vaig provant i me'n compro de diferents.

La més suau i que faig servir més "per cada dia" és Agua de rosas, d'A.D.

el paseante ha dit...

En podries posar una mica al blog. Així sabríem quina colònia t'agrada.

Rita ha dit...

Paseante, és la First! I per això l'he posada. Si finalment no la trobo més, haurà quedat homenatjada.

Com que sóc una blocaire força novata, si me n'ensenyes, en posaré unes gotetes de la mica que encara em queda ;)

Rita ha dit...

arare, maca... t'havia contestat i ara veig que no ha sortit.

L'Agua de Rosas m'agrada i la vaig provar, però no m'anava bé. Algunes fragàncies porten algun tipus de component que em fa venir mal de cap. I no pas per forta, que no ho és, em passa amb d'altres. Ves, una que és delicada ;)