Somni

Ja he tornat, sóc a casa de nou. Aquest dies, a estones, he escrit coses que he guardat i alguna la posaré aquí, tal com ha estat pensada, sentida i escrita. Això és d’ahir al matí, vaig quedar-me una estona sola, a casa, la casa d’uns amics.

“Miro al jardí i veig uns ocellots, negres, grossos, picotejant la gespa, no se quins deuen ser. Es núvol, fa fred, però no en excés. Podria ser un marc ideal per a una historia trista, però no és el cas. "I feel good", com diu la cançó... Relaxada, bé, contenta. La sensació de sentir-se be amb un mateix i amb els altres es fantàstica.

M'he despertat molt d'hora, amb el so del telèfon, estava somiant amb una persona que creia bona amiga i amb qui fa anys vam deixar de ser-ho. O potser no ho havíem estat mai... M'ha sorprès. Em va doldre molt perdre-la, però ara no faria res per recuperar-la, descobrir com era no em va satisfer gens i per tant no hi voldria tractes de nou. Però, per què després de tants anys? En deu fer uns 8 que vam deixar de ser amics. El cap, misteriós, dona poques explicacions. A vegades penso que quan dormim posem ordre als nostres calaixets. El cap és com una gran calaixera plena de calaixets i de tant en tant, quan dormim, i res important ens angoixa o quan res pren excessiu protagonisme, per no perdre el temps -el cap sempre treballa-, aprofita per fer endreça i posar ordre a coses que només tenia emmagatzemades, però sense lloc definitiu. Potser avui li he donat el seu lloc al Carles? No ho sé, però podria ser. Després m'he donat la volta i m'he tornat a adormir 2 horetes mes...

Quan m'he despertat de nou, pensava en les persones que ara mateix em fan sentir bé. És important sentir-se bé per un mateix, però sempre et fa sentir molt millor si hi ha persones al teu voltant que també te'n fan sentir. Ahir, a la ràdio del cotxe, vaig escoltar una cançó que m'agrada. La penjo perquè la gaudiu i l'hi dediqueu a qui sigui “beautiful” per a vosaltres. Jo també ho he fet”.

Joe Cocker - You are so beautiful (nearly unplugged)