dissabte, 9 de febrer de 2008

Somni

Ja he tornat, sóc a casa de nou. Aquest dies, a estones, he escrit coses que he guardat i alguna la posaré aquí, tal com ha estat pensada, sentida i escrita. Això és d’ahir al matí, vaig quedar-me una estona sola, a casa, la casa d’uns amics.

“Miro al jardí i veig uns ocellots, negres, grossos, picotejant la gespa, no se quins deuen ser. Es núvol, fa fred, però no en excés. Podria ser un marc ideal per a una historia trista, però no és el cas. "I feel good", com diu la cançó... Relaxada, bé, contenta. La sensació de sentir-se be amb un mateix i amb els altres es fantàstica.

M'he despertat molt d'hora, amb el so del telèfon, estava somiant amb una persona que creia bona amiga i amb qui fa anys vam deixar de ser-ho. O potser no ho havíem estat mai... M'ha sorprès. Em va doldre molt perdre-la, però ara no faria res per recuperar-la, descobrir com era no em va satisfer gens i per tant no hi voldria tractes de nou. Però, per què després de tants anys? En deu fer uns 8 que vam deixar de ser amics. El cap, misteriós, dona poques explicacions. A vegades penso que quan dormim posem ordre als nostres calaixets. El cap és com una gran calaixera plena de calaixets i de tant en tant, quan dormim, i res important ens angoixa o quan res pren excessiu protagonisme, per no perdre el temps -el cap sempre treballa-, aprofita per fer endreça i posar ordre a coses que només tenia emmagatzemades, però sense lloc definitiu. Potser avui li he donat el seu lloc al Carles? No ho sé, però podria ser. Després m'he donat la volta i m'he tornat a adormir 2 horetes mes...

Quan m'he despertat de nou, pensava en les persones que ara mateix em fan sentir bé. És important sentir-se bé per un mateix, però sempre et fa sentir molt millor si hi ha persones al teu voltant que també te'n fan sentir. Ahir, a la ràdio del cotxe, vaig escoltar una cançó que m'agrada. La penjo perquè la gaudiu i l'hi dediqueu a qui sigui “beautiful” per a vosaltres. Jo també ho he fet”.


Joe Cocker - You are so beautiful (nearly unplugged)

7 comentaris:

Joana ha dit...

zMmmm m'encanta en Joe. L'estiu passat el vaig veure en directe a S. feliu de Guixols... Aquella veu ronca!!
Et deixo una frase d'un llibre que vaig llegir ja fa temps...
"Tenia el cap ple d'armaris abarrotats de plaers secrets..."
El déu de les petites coses de Roy Arundhati. Ed . Empúries.
No sé si l'has llegit. Val la pena!
Bon cap de setmana... Rita ( em permets que et digui que em sembla qui ets, tinc com un "déjà vu" amb la teva manera d'expressar-te...
Felivitats pel bloc ;)

El veí de dalt ha dit...

Rita? Illa Roja? Hmmmm...què em recorda això? Ah, si! Una vegada vaig escriure un post sobre l'indret... http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/08/memededicatries-blogaires-6-conte.html

Potser hi sorties tu?

Potser ja has fet el pas per tenir blog? A veure com va...

Bonica cançó de la Joe Coker....Ja ho diu la Joana, que d'això en sap molt!

rita ha dit...

JOANA,
El conec, però no l'he llegit no. Gràcies per la recomanació, ara sí que ho hauré de fer, i per la teva felicitació. Confies en la teva intuició? Ella et donarà la resposta ;)
Un petó, maca!

VEÍ,
Molt bon post el de la teva dedicatòria. Les sabatetes serveixen per a fer passes, sí ;) Va bé, una experiència prou interessant.
Un altre petó per tu,

Joana ha dit...

Ho sabia!!!!!!! La meva intuició mai em falla.
Benvinguda ( podies haver avisat noieta.... ) però ja t'he descobert.
Una abraçada i bon cap de setmana rita!

el paseante ha dit...

Hola, he descobert -per casualitat- que una persona desconeguda m'ha enllaçat. Moltes gràcies (també t'he posat un link).

He tafanejat el teu blog i m'ha agradat. L'aniré llegint. Els ocells negres... ummmm... estornells? I jo també somnio sovint amb gent del passat. Saps? M'agrada. Em desperto i sento que els he recuperat d'alguna manera.

rita ha dit...

JOANA,
maca... tenia una certa vergonya i tampoc volia predisposar ningú, m'ho perdones, oi?
Un petó,

PASEANTE,
segueixes anant tard, però jo encara més que tu :). Fa un temps que et llegeixo i algun comentari t'havia deixat, abans de tenir el bloc. Gràcies per visitar-me i per linkar-me. M'agrada molt com escrius i és un honor per mi la teva opinió favorable.

el paseante ha dit...

Gràcies a tu Rita.