dissabte, 16 de febrer de 2008

Merceries



M’agraden les merceries, aquelles de tota la vida, però cada cop n’hi ha menys, i és una llàstima. Mai he cosit més que una vora o un botó, però sempre m’han fascinat per la quantitat de productes que poden arribar a tenir.

Quan era una nena, a prop de casa, al carrer de la Portaferrissa, hi havia una merceria, Can Robusté, que portaven els amos, el Sr. i la Sra. Robusté. Suposo que ells ja eren la segona generació, perquè ja era força antiga a les hores. Tota de fusta: taulell, prestatges, calaixets, capses i capsetes, tenia una caixa enregistradora tota grossa i daurada, que aleshores ja no feien servir de tan antiga que era. Recordo que m’agradava acompanyar-hi la mare i em fascinava tot el cerimonial que es muntava al voltant de la compra d’una simple veta o d’una bobina de fil. Així que tot el centre va començar a canviar la seva fisonomia, i a convertir-se en botigues de moda, no especialment selecta, però de molta sortida, lamentablement va desaparèixer.

Fa uns anys, vaig treballar per la zona de la Rambla de Catalunya – Rosselló i allà vaig fer una troballa, la Selecta, una merceria antiga, que per sort encara funciona, i on de tant en tant encara hi compro alguna cosa quan vaig per allà. Diria que no és tan antiga com l’anterior, però també té capses i capsetes, de totes mides i hi venen infinitat de coses. És curiós, perquè la porten homes, en deuen ser 5 o 6 ben bé.

Al carrer dels Arcs, a prop de la Catedral, hi havia una botiga, tampoc tan antiga com la primera, portada també per homes, que es deia Casa Felix, que era més que una merceria. Hi venien folres també, i aquelles teles –buates crec que en deien– que es posaven per dintre en la confecció d’americanes, entreteles,... Bé, era com més especialitzada. O per feines més de professionals. Però també m’agradava anar-hi amb la mare. Fa temps, va desaparèixer.

Avui, he passat per la plaça Vila de Madrid i he tingut l’alegria, gairebé l'emoció, de descobrir que Casa Felix ara és allà. És més gran, i com sempre, amb un aparador ple de coses i cosetes. Avui tenia pressa, però hi tornaré a mirar-me-la bé.

4 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Gràcies per la visita i el comentari, des de molt apropet de la teva Illa Roja.

el paseante ha dit...

N'hi havia una d'antiga a la zona de la plaça de Sant Josep Oriol. No recordo si a la mateixa plaça o en un carreret. Hi vaig entrar fa sis o set anys perquè una amiga meva volia comprar fil de color taronja. Recordo les capces i capcetes i com aquella senyora gran recordava perfectament on trobar cada producte.

el paseante ha dit...

També hi havia capses i capsetes :-)

Rita ha dit...

jordi casanovas, gràcies per passar!

paseante, ja me'n donaràs més detalls si per cas, vivia per allà i no em ve al cap cap més merceria per la zona, però bé, podria ser, fa temps d'això... :). Quantes coses que hi havia eh, a les merceries!!!! hahahahaha