diumenge, 15 de juny de 2008

Com un puny


Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.


Raimon

14 comentaris:

Deric ha dit...

Italia sempre et deixa un buit al cor quan ets lluny

Striper ha dit...

Raimon te moltes cançons molt tendres i aquest es un exemple.

fada ha dit...

M'encanta aquesta cançó de Raimon. A casa la posem tot sovint. Un gran mestre. Bona setmana.

Viatger ha dit...

M'hagués agradat pujar a escoltar-ho en directe a Montjuïc, però no ha esta així.

De totes formes l'he vist una estona per TV i l'ha cantat , preciosa.

Rita ha dit...

El Raimon el tenia quan la seva dona anava a Itàlia, deric...

Cert, striper, aquesta n'és d'especialment tendre...

I a mi, fada! Sempre m'ha emocionat... (Bleda que és una :p) :)

Per això l'he penjada, viatger. També l'he vist per televisió... :)

Clint ha dit...

Quina mania té aquest home amb Ausiàs March!

Rita ha dit...

Ais, clint, que poc romàntic! Enlloc d fixar-te en l'Ausiàs March, podries pensar en el que sent quan la seva dona va a Itàlia i que el fa escriure aquest cant d'enyor tan bonic... Catxis! :)

joan ha dit...

Carme! Ja veig que segueixes escrivint igual que sempre, fa molt que no parlam, un petó, cuidet!!!

Joan

Gatot_X ha dit...

tens una coseta per tu, rita, a la Cuca

Rita ha dit...

T'escric, joan. :)

Gràcies, gatot_x! I felicitats! :))

Josep Lluís ha dit...

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia, el dolor ve a fer-me companyia...
Quan tu te'n vas

Rita ha dit...

Bonic, oi, josep lluís... :)

el paseante ha dit...

Maca la cançó. És la que més m'agrada de Raimon, amb diferència.

Rita ha dit...

Em passa exactament el mateix, paseante...