dijous, 5 de juny de 2008

Post a quatre mans

Antonio Mas Morales


Quin gust té un petó?


Quina olor?


Quina textura?


Quina temperatura?




Quina intenció?


Quin sentiment?


Quina sensació?




N’hi ha que volen per l'aire...buscant uns llavis... o una mirada


N’hi ha que es donen amb els ulls




N’hi ha d’innocents


N’hi ha d’intencionats


N’hi ha de seductors


N’hi ha que obren portes


N’hi ha de compromesos


N’hi ha de luxuriosos


N’hi ha d’insolents


N’hi ha que fan sentir vertigen


N’hi ha...




Fins on arriba un peto?


I els que no es donen.. on van?





14 comentaris:

el paseante ha dit...

M'agraden els petons naturals, ràpids i sense buscar res més que la complicitat. Són com papallones lleugeres. Els altres són més complicats.

Emily ha dit...

A mi els que es donen amb els ulls...

XeXu ha dit...

Tota una oda al petó, rematada amb la música més adient possible. A mi m'agraden els carnosos, els que notes els llavis de l'altre, però que a l'hora són molt tendres.

I els petons que no es fan... de vegades es claven...

Gatot_X ha dit...

mmmm... més que a quatre mans... no s'hauria de dir "post a quatre llavis", rita?
:)

a mi m'agraden tots els que has dit... i n'hi podria afegir uns quants més... però potser no és el lloc ni el moment indicats!

petons i llepades petoneres!

Clint ha dit...

Ara entenc això de les quatre mans...les boques estaven ocupades eh!

Ai ai ai que ens estem despendolant!

Petons de divendres!

Striper ha dit...

I també ni han de robats.

Rita ha dit...

Són macos aquests que dius tu, paseante...

Imprescindibles també, emily...

També, també, xexu...

Va ser escrit a 4 mans, gatot... ;)

Clint!!!!!!! hahahahahahahaha
Petons de capde, papi xulo... ;)

Cert, striper...

fada ha dit...

Ostres, no m'havia parat mai a pensar que hi havia tants tipus de petons! Però posats a dir, n'hi ha de superficials i de profunds, de tendres i d'arravatats, de donats i de robats, de petits i de grans. A la meva filla petita li agrada per-me petons bebès, com diu ella. Són pràcticament imperceptibles. Ara, per a mi el més dolç, el més entranyable, és el petó de bona nit. Un per a tu, dedicat, per escriure aquests posts tan bonics!

Violette ha dit...

Ui, a mi m'agraden lents, profunds, amb temps per davant, molt de temps.

barbollaire ha dit...

He intentat contestar-te aquí

Gràcies per l'inspiració...

Petonet dolç ;¬)*

ddriver ha dit...

quina mandraaa fer petons ara,bona nit

Arare ha dit...

Com l'Emily... aquells petons que es fan amb la mirada... són... hmmmmmmmm (potser perquè no es poden fer amb fets, perquè solen ser petons prohibits)

petons valencianets, xe!

Joana ha dit...

Un dia també m'ho vaig preguntar. I a continuació em vaig dir ...I els somnis i els núvols...quina textura tenen? Els tenim , els veiem ...però no sentim. Els petons , sí: suaus, tous, esponjosos, humits, fugissers, densos, d'un color indefinit i mai, mai ens deixen indiferents...
Un petó assolellat de diumenge!

Rita ha dit...

Gràcies, fada, un petó de diumenge, per a tu!
El petons dels nens són molt i molt especials també. I amb el que els costa a vegades donar-los... :)

Cert, violette, per a aquestes coses, és imprescindible el temps, per anar-s'hi entretenint i anar saborejant, oi? ;)

Què bonic, barbollaire, gràcies! Llegir-te és com un regal, però que a sobre hagis personalitzat en mi... ha estat del tot emocionant!!!
Un petó dolç, dolç...

Ni un de bona nit, ddriver? ;)

Valencianeta arare, aquests són... ummmmmmmmmmm (m'ho callo!) ;)

Un petó ben maco per a tu, joana! :)