Relats conjunts: Metròpolis

Fotograma de METRÒPOLIS, Fritz Lang (1927)

La Marta havia fet molta sort. S’havia casat amb un important home de negocis, divorciat, i vivia molt bé. No li faltava de res. Tots els luxes, capricis, el que volgués. La portava en safata! Però com que era joveneta i havia estat hostessa d’una companyia aèria, no havia estat molt ben rebuda per les seves amistats. Sempre se la miraven amb lupa, buscant-li algun defecte, alguna espifiada, esperant el seu fracàs.

Tenia uns quilets de més, aquell hivern no s’havia controlat massa, i estava desesperada. A primers de mes començava les vacances, anaven com sempre a navegar per la Costa Blava, a passar-se el dia en vestit de bany, i tenia por que les amigues –sempre tenien convidats– la critiquessin.

Havia deixat de treballar, però com que havia fet vols transoceànics, i tenia amigues hostesses que seguien fent-los, una li havia parlat d’un tractament nou, semblava que infal·lible, que es feia a Nova York.

Al marit ja li estava bé com estava, de fet eren pocs quilets, però la veia insegura i li va dir que se n’hi anés si així es quedava més tranquil·la. Ell només volia veure-la feliç. Va concertar les cites i va demanar l’amiga hostessa que s'ho muntés per coincidir amb ella, així aprofitarien també per fer una mica de shopping.

En arribar a la primera cita, li van fer tota una explicació exhaustiva de com funcionava el tractament: s’havia de posar un mono d’un material elàstic, que mantingués la forma perfecta del cos, i aïllant tèrmic, asseure’s en una cadira especial que produïa unes ones electromàgnètiques que feien dissoldre el greix, estar-s’hi un temps determinat, això anava en funció dels quilos a perdre, i que en 5 sessions sortiria amb una talla 40.

Li van mostrar un fotomuntatge, perquè es fes una idea del que i com era, i li van dir:

– És això. I aquests cercles blanquinosos que veus pintats, són les ones electromagnètiques treballant al voltant del cos.

Darrera proposta de Relats conjunts