La Marta havia fet molta sort. S’havia casat amb un important home de negocis, divorciat, i vivia molt bé. No li faltava de res. Tots els luxes, capricis, el que volgués. La portava en safata! Però com que era joveneta i havia estat hostessa d’una companyia aèria, no havia estat molt ben rebuda per les seves amistats. Sempre se la miraven amb lupa, buscant-li algun defecte, alguna espifiada, esperant el seu fracàs.
Tenia uns quilets de més, aquell hivern no s’havia controlat massa, i estava desesperada. A primers de mes començava les vacances, anaven com sempre a navegar per la Costa Blava, a passar-se el dia en vestit de bany, i tenia por que les amigues –sempre tenien convidats– la critiquessin.
Havia deixat de treballar, però com que havia fet vols transoceànics, i tenia amigues hostesses que seguien fent-los, una li havia parlat d’un tractament nou, semblava que infal·lible, que es feia a Nova York.
Al marit ja li estava bé com estava, de fet eren pocs quilets, però la veia insegura i li va dir que se n’hi anés si així es quedava més tranquil·la. Ell només volia veure-la feliç. Va concertar les cites i va demanar l’amiga hostessa que s'ho muntés per coincidir amb ella, així aprofitarien també per fer una mica de shopping.
En arribar a la primera cita, li van fer tota una explicació exhaustiva de com funcionava el tractament: s’havia de posar un mono d’un material elàstic, que mantingués la forma perfecta del cos, i aïllant tèrmic, asseure’s en una cadira especial que produïa unes ones electromàgnètiques que feien dissoldre el greix, estar-s’hi un temps determinat, això anava en funció dels quilos a perdre, i que en 5 sessions sortiria amb una talla 40.
Li van mostrar un fotomuntatge, perquè es fes una idea del que i com era, i li van dir:
– És això. I aquests cercles blanquinosos que veus pintats, són les ones electromagnètiques treballant al voltant del cos.
Darrera proposta de Relats conjunts
22 comentaris:
Doncs, sembla que si, hem tingut una idea semblant. Però l relat força diferent.
De fet, Rita, no ens hi apuntarem en aquest centres de bellesa, entre tu i jo i que no ens sentin elles, pobres, no han quedat gaire guapes.
Què vols dir? què el resultat és el de la foto? Jo d'elles sortiria cames ajudeu-me!
Interessant, encara que dona per seguir escrivint.
jo, què vols que et digui...sóc més del master-plus...que elimina les greixines! jejeje
Gens malament per ser la primera vegada! ... en els relats clar!
petons
Hola Rita,
Ocurrent. Però saps què? em quedo com estic. Al cap i a la fi, semblo més "natural".
Que tinguis sort
Quina imaginació, no se m'hagués acudit mai. Sembla que li ha quedat una figura ben esvelta, si senyor. Bon relat!
Ei!molt bo i lliga amb el post anterior, ja t'ho dic necessitaria unes quantes sessions extres jo...
Hahahaha carme... No hi anirem, no...
La foto és del tractament, skorbuto hahahahahaha
Coi, clint, master-plus??? Així m'aproves, per ser la primera vegada? ;)
Jo també em quedo com estic, horabaixa. Ben natural! :)
Gràcies, xexu! És el meu primer relats... :p
Ai, jordi casanovas, jo també les necessitaria... Què hi farem! :)
Ostres, ni boig em faig aquest tractament, quin yuyu!!
Benvinguda als RCs :)
Brillant, Rita!
Felicitats!!!!
I el "master plus"...només d'escoltar la noieta per la ràdio me'n desdeixo de cop! Quina bleda!
Boncapdesetmana!wapa
Rita , les dones de veritat sabem lluïr el que la natura ens dona amb orgull...aquest es el secret de la bellesa. La seguretat.
I et necessito. Passa pel blog del Paseante .Crec que l´Harem Futbol Club hauriem de contraatacar amb una estrategia psicológica. Prepara foto de seductora hurí.
Gràcies, pd40! De fet, fa temps que els miro, però mai m'hi veig gaire amb cor, però ahir, mira... :)
Gràcies, joana! Les teves paraules sempre m'animen... :)
Bon capde i bones vacances, maca!
Uns petons!
per la cara que posa, el xoc electromagnètic l'ha deixada pitjor! M'agrada (el relat no el tractament, és clar!)
Gràcies, cèlia!
I benvinguda a l'illa!
benvinguda.
I si això es el futur de corporacion desmoestética, sense cirugia, sense anestesia i sense quirófan jo m'apunto per la llista d'espera per operar-me als 40 i quedarme com si tingues 20.
petonets. Molt bon relat.
caram noia per ser el primer....m'agradat força.
Crec que et llegire sovint he descobert el teu blog i m'agrada
gracies pel relat, de debó.
Gràcies, lluna nova! I benvinguda a l'illa. Ets a casa teva!
Gràcies, mon! Benvingut tu també. Com si fossis a casa teva. Posa'tm còmode i ves llegint!
Jo he tret el nas, només, ja vindré amb més temps.
no hi ha com tenir calerons, oi?
Sí, menta fresca, és un bon incentiu... :)
uish! jo no m'ho faria pas això... fa una mica de por!
Bon relat :)
Jo tampoc, clarisa vaughan... ;)
Gràcies! I gràcies per la visita, ets a casa teva.
Mira que jo, amb això del genoll he guanyat pes...
Però aniré fent exercici fins perdre els quilets de més...
Benvinguda als RC's, nina!
Bosseta de petonets dolços ;¬)**
Gràcies, barbollaire!
Bosseta... ;)
Publica un comentari a l'entrada