dimecres, 11 de juny de 2008

Carretero


No sóc militant d’Esquerra i, per tant, tampoc no hagués pogut votar dissabte passat, però, d’haver-ne estat, hagués votat en Carretero. No conec en Joan Carretero, però, pel que he pogut veure fins ara d’ell i dels Srs. Carod-Rovira i Puigcercós, em mereixia més confiança inicialment.

Confesso que creia que se’n sortiria, encara que fos per poca diferència, però sembla que el poder és el poder i qui l’ostenta, suposo que és fàcil d’imaginar, fa mans i mànigues per no perdre’l.

Diumenge al vespre, però, em va alarmar l’anunci d’encetar converses, per part d’en Puigcercós. La possibilitat de fer-los “regalets” i posar-los a l’executiva, crec que en diuen així –val a dir que no domino el vocabulari–, em va fer pensar que normalment aquests tipus d’ofertes solien ser prou temptadores com per fer claudicar el més valent, això sí, embolcallades amb un nou discurs d’unitat, d’acceptació de condicions per part dels altres, etc.

La meva opinió és que si Carretero, juntament amb la Ruth Carandell, ha arribat fins on ha arribat, i amb prou bon resultat, encara que no guanyador, ara, precisament ara, ha de seguir demostrant les seves conviccions i no afluixar gens ni mica. Deixar passar el temps, seguir treballant, insistir en les seves idees i esperar la seva oportunitat, que de ben segur arribarà.

De moment, estic més tranquil·la, ara com ara, sembla que no té cap intenció d’acceptar la proposta de formar part de l’equip directiu d’Esquerra i espero que no canviï perquè tinc el ple convenciment que en Puigcercós no ho farà pas.

9 comentaris:

fada ha dit...

Jo tampoc no sóc militant d'Esquerra, però també estic pel Carretero. Espero que no es deixi comprar per un plat de llenties. Si aquest també ens decep, qui ens quedarà?

XeXu ha dit...

Bé, a mi ja m'estan bé els resultats. Confesso que no he estat gaire al casa del procés, però m'agradaria donar un vot de confiança a en Puigcercós, vull creure que sabrà redreçar el partit, amb idees noves i envoltant-se de gent bona. M'agradava molt en Carod, però reconec que s'ha desquiciat massa i s'havia d'apartar. Espero que deixi via lliure, i que els que han guanyat puguin fer la seva. Aviat veurem on són les diferències, oi?

Rita ha dit...

Esperem-ho, fada.
Bona nit, maca!

Com hauràs pogut veure, en aquest tema, no coincideixo gaire amb tu, xexu. Ja veurem com va tot plegat.
Bona nit, maco!

Carquinyol ha dit...

Penso com tu, el que ha fet ara mateix Esquerra és moure's molt per no anar enlloc. I seguir on està és un suïcidi.

ignasi ha dit...

Estic d'acord amb tu, però la realitat és que no volen deixar el PODER que els atorga el tripartit. I així seguiran amb la mamella!!!

Quan es trenqui el govern, radicalitzaran les seves posicions i sant tornem-hi. Així és la política del nostre país...

Anònim ha dit...

Doncs jo si que sóc militant d'ERC. I això és qüestió de sensibilitats. Per exemple, jo estic a ERC per la "E". Em considero una persona d'esquerres. Per això, en el seu moment vaig estar d'acord i quan va tocar votar ho vaig fer, per un pacte amb el PSC. ERC, és indubtable que és un partit independentista, tal i com ho reflecteixen els seus estatuts... ara bé, fins el dia de la independència, hi ha un dia a dia i unes necessitats de la societat catalana que cal donar-hi resposta. Ja vam pagar molt cara l'experiència Rahola-Colom, amb NOMÉS l'independència. Un partit polític ha de tenir una ideologia al darrera. Ideologia social, cultural, econòmica, de sanitat, d'ensenyament, infraestructures, etc. Amb NOMÉS independència ens quedem com una força residual i buida de contingut. Desconfia dels messies que vénen de les muntanyes en plan "Maqui", i que han vist la llum. Tot plegat és molt més seriós que tot això. En Carretero ha estat un fenòmen que entre tots l'han alimentat; des de els Madí boys fins la Vanguardia per fer mal - un cop més - a ERC. Veurem ara com se n'en surt i com acaba, quan tots aquests que el lloaven, l'ignorin per sempre.

ddriver ha dit...

Tenin en compte que en un partit petit,gran part de la militancia ostenta carrecs,era llogic el resultat,ningu posara en joc els seus ingresos.una pena

espiadimonis ha dit...

Cal no oblidar que Carretero formà part de l'executiu català amb Maragall de president i no semblava pas que tingués moltes manies. Només es va rebotar quan el van foragitar. En la meva opinió, no hi ha res d'ERC que s'aguanti dret. És un partit demagog, pueril i radical, la qual cosa és un reflex dels votants que té. Però clar, amb els mitjans de comunicació que tenim, que tendeixen a informar de la superficialitat i amb la llei electoral que fa que les cúpules dels partits s'assemblin més al despatx de Vito Corleone que no pas un exemple de democràcia, no m'estranya que la gent voti el que vota.

Rita ha dit...

A veure com va, carquinyol...

Això de l'eròtica del poder, ignasi, existeix i enganxa, es veu...

La teva opinió, anònim, és tan respectable com qualsevol altra, però penso que els dos governs tripartits que hem tingut han tingut molt poc d'esquerrans, si és per això que ho justifiques, i pel que fa a l'independentisme, amb en Montilla, i abans amb en Maragall, tampoc el veig gaire possible.
Gràcies, però, pel teu comentari. Torna sempre que vulguis, de fet nosaltres posem els posts, però els comentaristes sempre els acabeu d'alguna manera.

Sí, ddriver, això és el més lamentable, que pesin més els interessos personals.

Estic força d'acord amb tu, espia, però dels que s'han presentat, el menys dolent per a mi és en Carretero. Ja veurem com acaba tot.
Petons!