diumenge, 1 de juny de 2008

84, Charing Cross Road


Fa força anys, i per casualitat, vaig trobar una pel·lícula a TV2, acabada de començar que em va enganxar de seguida.

Una dona americana, de més de 40 anys, escrivia a una llibreria de vell londinenca demanant si disposaven llibres d’una llista que adjuntava, després de veure un anunci en una revista especialitzada americana.

La vaig trobar deliciosa i fins que no va acabar no en vaig saber el títol, però em va quedar gravat.

Al cap d’anys, un dia, a la llibreria Catalonia, buscant una altra cosa, em vaig trobar davant d’un llibre que, en veure-li el títol, em va fer venir al cap aquella pel·lícula i el vaig comprar. Llegir-lo va ser d’una emoció indescriptible. Com es poden crear relacions tan i tan intenses, entre dues persones de dos continents i per carta!

Després d’un temps, es va estrenar l’obra de teatre, interpretada per la Carme Elies i el Josep Minguell, al Romea. Em va sorprendre molt positivament la posada en escena: no era fàcil, sobretot després d’haver vist la pel·lícula, però la direcció de la Isabel Coixet va ser perfecta, li va donar un toc molt especial. En algun moment em va emocionar tant que em van arribar a caure les llàgrimes i tot.

Aquests dies, l’he rellegit i m’ha vingut de gust parlar-ne. Si us agrada la lectura, si estimeu els llibres –és un llibre de llibres–, si us agraden les relacions humanes, us agradarà de ben segur.

No goso fer-ne la crítica literària, com fan tan bé el veí de dalt o la joana, jo no en sé tant, m’estimo més donar-vos les dades, posar-vos el caramelet a la boca i, en tot cas, esperar les vostres opinions.


84, Charing Cross Road - Trailer

18 comentaris:

Arare ha dit...

Només et diré que la peli em va encantar...

només et diré que et vaig seguint, encara que no sempre deixi comentqaris.

una abraçada, bonica.

Rita ha dit...

Jo també vaig "navegant" amb vosaltres. :)
Petons!

menta fresca ha dit...

si senyora, també l'he vist aquesta i no la vaig poder deixar, quan els hi envia paquets per que sap que tenen restriccións? i com s'hi van implicant terceres persones en les cartes?

estrip ha dit...

doncs jo ni l'he vist ni l'he llegit. Però me l'apunto! Merci.

Striper ha dit...

A Mi aquesta pelicula em vaagradar molt.

Joana ha dit...

Rita, per resenyes El Veí, jo només explico quatre ratlles del llibre... Gràcies, però.
Jo només he vist l'obre de teatre , fa un parell d'anys a Girona, i puc dir-te que em va encantar. Reconec que no era gens fàcil una posada en escena amb 2 actors i un diàleg, però em va sorprendre gratament!
Que tinguis una bona setmana. Avui he passejat pel Born i pel casc gòtic de la teva ciutat ! ;)

El veí de dalt ha dit...

El ressenyaria si el tornés a llegir de nou. Només ho faig amb allò que llegeixo des que tinc bloc. Per tu, algun dia ho faré. No cal dir que és un llibre d'aquells que et marquen. Com "Adreça desconeguda". Per cert, dissabte van fer la peli a TV3. I per cert també, a la Catalònia vas anar a fer el que em penso?

Rita ha dit...

Sí, menta fresca, és maco veure com s'hi va integrant tot el personal de la botiga i les famílies respectives. Una història molt entranyable... :)

Doncs te'l recomano estrip! Tal com em sembla que ets, el gaudiràs de totes totes.

Bonica, oi, estriper? :-)

Doncs et recomano la lectura també, joana. T'encantarà!
Segur que n'has gaudit de la passejada, tot i que darrerament trobo que hi ha massa gent, però bé. Què hi farem!
Bona setmana per a tu també, maca!

Uff, veí, Adreça desconeguda, una història potent també. Em va deixar tocada a mi... La peli no l'he vista, i lamento no haver-la vist dissabte, però no ho sabia.
Aquesta anada a la Catalonia de la que parlo va ser fa anys, quan vaig descobrir el llibre.
L'anada a la que tu et refereixes encara no l'he feta, però està pendent... ;)

Clint ha dit...

mmm coixet? segur que plovia doncs!

però va el llibre me l'apunto que mai se sap!

Nits ha dit...

Hola rita!
Gràcies per la visita al meu bloc... ara, amb el teu permís vaig a endinsar-me pel teu i descobrir els teus escrits...

Ens anem veient,... Una salutació!!!

fada ha dit...

Doncs, la veritat és que aquest llibre pinta molt bé. No n'he vist la pel·lícula, ni l'obra de teatre, ni l'he llegit, és clar. Me n'he apuntat el títol i serà el priemr de l'estiu. Tinc unes ganes d'acabar de corregir exàmens!! Gràcies, Rita, com sempre ens dónes bons consells. Un petó.

romanidemata ha dit...

no l'he llegit i no he vist l'obra però amb l'entusiasme que ho relates me'n has fet venir ganes de llegir-la.

salut

MK ha dit...

Es un llibre que es llegeix de manera dolça i la història de l´Helene Hannf y Frank Doel es tendra i entranyable.Encara que ella té aquella particular manera de dir les coses tot semblant cínica. L¨´ Anne Banctoft i l´Anthony Hopkins a la pel·lícula están perfectes.
No he vist l´adaptació al teatre. Pero recordo una fotografía de l´escenografía amb dues taules.
Em sembla dificil d´adaptar al teatre..

Rita ha dit...

Hahahaha nooooooo que al teatre no plou, tonto! ;)

No te'l perdis, clint. Passa com aquell que res i no és gruixiut.
Uns petons...

Passa i posa't còmode, nits. ;)
Benvinguda!

Ja m'ho diràs, fada, però pel que dedueixo de tu, segur que t'encantarà!
Petons, maca!

És un petit llibre, però una gran història romanidemata!

Semblava molt difícil, sí, la posada en escena, mk, però per al meu gust va ser perfecte. Una taula llarquíssima, un personatge a cada banda, un llum al damunt de cadascun d'ells, que s'encenia i apagava en funció de qui escrivia, i al mig, com separant-los, una pila de llibres. Res més, però suficient.

Carme ha dit...

Doncs jo, en èpoques diferent s he llegit el llibre i he vist la peli i l'obra de teatre. I tot m'ha agradat. Em sembla un tema interessant. Sensacions intenses per carta... a vegades el coneixement de les persones comença de fara cap a dins i a vegades (per carta) pot començar de dins cap a fora. Una diferència curiosa però important.

Gràcies epr la visit a al meu bloc, Rita. Una abraçada.

Rita ha dit...

I quines sensacions més intenses, carme. I com les transmet... :)

el paseante ha dit...

Vaig veure aquesta pel.lícula (potser també a TVE2). Són aquelles històries de detalls, més que de trama. Em va agradar.

Rita ha dit...

Exacte, paseante! Una història de detalls i exquisits...