Quan llegeixo un llibre que m’agrada molt, que em té enganxada, no en tinc prou amb els trajectes del metro. Durant el dia, també tinc ganes d’agafar-lo i busco llocs propers a la feina on poder-ho fer.
A vegades, quan dino sola i ràpid, o a l’hora de l’esmorzar, enlloc de fer-ho, me’n vaig aquí, m’hi sec i aprofito per llegir una mica.
17 comentaris:
A mi em vindria de gust fer-ho de tant en tant, però m'és difícil escaquejar-me. Tant de bo pogués.
Sort tens de poder gaudir d'indrets així...
Un lloc precios carregat d'historia i relaxantper gaudir de la lectura.
Un lloc molt xulo i més si sona Summertime...A mi m'agrada llegir a casa, ben estirada al llit ;)Bon cap de setmana, Rita.
sota les columnes? que pictòric. Bon lloc.
a altres nomes ens queda temps per llegir al tren
sort que no llegeixes el kamasutra! jajajaja (va que avui era fàcil!)
Bon cap de setmana!
Però que xulo poder escapar-se una estona a mitja jornada!
Petonets!
A veure amb la feina nova, xexu... :-)
Síiii, carquinol... :-)
Un lloc molt especial amb un silenci molt particular, striper. :)
Jo també llegeixo sempre al llit, emily, quan sóc a casa. És com més m'agrada!
Bon capde per tu també! :)
No, estrip, al davant mateix. Hi ha un banc.
Una de les poques coses que enyoro de viure fora de Barna, ddriver, és llegir al tren. Me'n feia uns bons farts!
I dic jo, clint... què hi té a veure el llibre que llegeixi? ;) O sóc tonta i no ho entenc...
Bon capde per tu, petons guapíssim!!!
i si a més ho fas escoltant Ella ja ha de ser la repanotxa
Val... i que estàs llegint ara?
Doncs segurament, jordi casanovas, tot i que no hi porto música. Hi pensaré! :)
Acabant Vida privada, veí. Ja sé, és un clàssic, però jo no l'havia llegit encara. No em renyis, sispli... ;)
Hosti! T'ha d'agradar per força. El millor Sagarra, I una de les cinc millors novel.les sobre Barcelona.
Per això no el puc deixar, veí. Per cert, les altres quatre quines són segons tu? A veure si en tinc alguna altra per llegir...
al carrer Paradís...espero que el Paradís sigui més ample que en aquest carrer, però...
a mi m'agrada anar al claustre del Museu Marés, encara que darrerament està molt concorregut
Un bon lloc també, Robertinhos, el Museu Marés. De gent, per a aquesta zona, cada dia n'hi ha més i a tota hora. :(
El paradís... suposo que deu tenir tantes mides i formes com persones. Cadascú té el seu, no?
Petons, maco!
El link no em funciona. On és aquest lloc tan bonic?
És al carrer Paradís, paseante. A la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Hi ha una porta de fusta, entres a un pati d'escala i al fons a la dreta trobaràs aquesta meravella. Mai diries que allà hi ha això!
Publica un comentari a l'entrada