Feia temps que no es veien, ho tenien complicat, però havien trobat una data, passarien la tarda junts.
Quan es van veure, van tenir feina per no engrescar-se del tot, quin desfici! Les boques, les mans, els cossos, semblaven imants... Van fer un mos i de seguida van anar allà on havien de passar la tarda.
Feia tant que no es veien que tenien pressa, molta pressa, i tot van ser corredisses, no es van entretenir gaire en jocs, ni en preliminars, no podien perdre temps: els cossos tornaven a semblar imantats i de seguida es van encaixar, mai millor dit, com un cargol a una femella.
En tenien ganes, moltes ganes, feia molt que no havien pogut estar junts, i els cossos ja no podien estar més l’un sense l’altre.
Un cop calmades les primeres emocions, es van deixar caure i es van endormiscar, tapats, perquè ell sempre tenia fred als peus.
Sempre era així, després hi tornaven, apagats els primers focs, amb més tranquil·litat i les mateixes ganes, amb jocs, amb carícies, amb fantasies, i tornaven a gaudir dels plaers del sexe i de la comunió dels cossos.
Però aquell dia va ser diferent. Ell tenia pressa, es va vestir i va marxar. Ella, també en tenia, es va donar una dutxa, es va vestir de nou i va marxar: havia quedat.
Quan es van veure, van tenir feina per no engrescar-se del tot, quin desfici! Les boques, les mans, els cossos, semblaven imants... Van fer un mos i de seguida van anar allà on havien de passar la tarda.
Feia tant que no es veien que tenien pressa, molta pressa, i tot van ser corredisses, no es van entretenir gaire en jocs, ni en preliminars, no podien perdre temps: els cossos tornaven a semblar imantats i de seguida es van encaixar, mai millor dit, com un cargol a una femella.
En tenien ganes, moltes ganes, feia molt que no havien pogut estar junts, i els cossos ja no podien estar més l’un sense l’altre.
Un cop calmades les primeres emocions, es van deixar caure i es van endormiscar, tapats, perquè ell sempre tenia fred als peus.
Sempre era així, després hi tornaven, apagats els primers focs, amb més tranquil·litat i les mateixes ganes, amb jocs, amb carícies, amb fantasies, i tornaven a gaudir dels plaers del sexe i de la comunió dels cossos.
Però aquell dia va ser diferent. Ell tenia pressa, es va vestir i va marxar. Ella, també en tenia, es va donar una dutxa, es va vestir de nou i va marxar: havia quedat.
20 comentaris:
ràpid com el pensament ... salut
Potser no van tenir temps de fer tot el que tenien endarrerit.
Segur que van recordar-lo com aquell dia diferent o com l'últim dia... Ja se sap...
la darrera fins que es tornin a trobar per darrera vegada.
les coses esporàdiques i amb presses, quan perden la "màgia" no solen durar gaire...
si no era per mal rotllo, a vegades el segon esta sobrevalorat...un primer en condicions tampoc és per fer-li fàstics, que hi ha d'haver dies per tot!
I què, Rita, què hi ha d'autobiogràfic? jejeje (no pensaves que deixaria passar l'oportunitat oi guapa! jajaja)
Petons sense preliminars!
Fet i fet, potser és millor no premeditar-ho massa, i si de resultes d'això pot semblar precipitat... doncs possiblement quedin ganes per repetir un altre dia.
¿O potser sí que és millor preparar-ho amb antelació i arribar-hi amb anhel? Mira, no sé pas... Tot està bé si es fa motivat, oi? :-)
Ui, això sona a amants, quines coses amagues?
vamos que un polvo salvaje!!!Me ducho y me olviso
coi, era un servei express o què?
pobre Clint, ell mai passa del primer...ho dòna tot i... hahahahaha
Massa pressa potser?
Per marxar...vull dir! ;)
Massa pressa potser?
Per marxar...vull dir! ;)
Probablement, mossèn... ;)
Potser, striper... ;)
Segur, fada... ;)
Podria ser, strip... ;)
Segurament, carquinyol... ;)
Aqui et volia veure jo clint... Et puc dir... a mi m'ho han explicat... ;) o... qui et diu que m'hagi passat a mi? ;) Et sonen aquestes frases???? hahahahahahahaha
Petons, guapíssim!!!!
Sí, espieta, tot està bé... ;)
Sona, sona, xexu... ;)
Vamos... ddriver... ;)
Potser sí, robertinhos... ;)
Ep, al meu mimat ni tocar-lo eh!!!! hahahahahahahaha
Potser, joana... ;)
A mi em fa pensar amb passió. Hi ha amors romàntics i buff de molts tipus, però alguns s'atrauen amb aquesta passió.
Són relacions tremendes perquè el què se sent és molt intens, viure com si el mon s'acabés en aquell moment.
Una salutació Rita :)
Segons quines presses fan pudor de final. I tot que ho saps segueixes anat de pressa per no perdret res... aaaiiiinnnnnssss....
Intueixo que abans eren (o éreu) parella, i ara tenen (o teniu) noves relacions, però han (o heu) volgut recordar els vells temps amb una trobada clandestina i ràpida.
És possible, nits... ;)
Ainsssss, helena... ;)
El que més t'agradi, paseante... ;)
Sonava The Lake de fons en aquest encontre? Al menys la segona vegada? ;)
Està clar que d'amants a imans no hi ha molta distància.
Com tu prefereixis, emily... ;)
Ho està, vafalungo... ;)
Publica un comentari a l'entrada