Making off

Aquesta setmana he volgut fer un parèntesi en el bloc i assenyalar la Diada. Com que Sant Jordi és la festa de la rosa, del llibre, de l’amor i de l’amistat, però sobretot del llibre, i tenint en compte que la poesia és més minoritària –jo en sóc el primer exemple, sempre em fa més mandra llegir-ne–, em va semblar que era una bona idea penjar un poema cada dia i, com no podia ser d’una altra manera, de poetes catalans.

Això que per a una persona avesada podia ser senzill, a mi m’ha donat feina, he hagut de buscar i llegir, tot i que m’ha agradat fer-ho perquè he descobert poemes que no coneixia, buscar fotos, música...

El més difícil ha estat decidir quins triava, quins poetes, i, finalment, com que no hi podien ser tots, ni sóc cap erudita com per saber quins són els millors, vaig optar per posar els poemes que més m’agradessin o em copsessin o em semblessin més adients per a la data: Sant Jordi inevitablement ens fa pensar sempre en l’amor i el desamor.

Això també ha fet que algun o alguna blocaire hagi conegut un poema del que no en sabia res i m’ha agradat haver-l'hi pogut facilitar. Una de les coses que em va atraure d’aquest món va ser la facilitat en que aprenia i descobria coses. Sóc absolutament autodidacta i sempre m’ha interessat aprendre, conèixer, descobrir, i això és una constant de la blogosfera.

Em sento satisfeta de la decisió, he fet la meva petita aportació a la difusió de la poesia, i n’estic contenta del resultat, francament.

Pel que fa a la meva Diada, tot i que vaig haver de treballar, i fins tard, vaig poder-la gaudir força. Sant Jordi és un dels dies que més m’agrada de l’any.

Al migdia vaig fer una volteta per Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia i vaig anar a portar dues roses, que a mi també m’agrada fer-ho si puc. Un sol preciós, gent a dojo, roses arreu, llibres per donar i per vendre i totes les cares alegres: les dones amb les roses, contentes, i els homes, duent-les sense cap vergonya. Crec que és l’únic dia de l’any que es veu els homes amb flors a les mans sense fer cara de circumstàncies.

A primera hora de la tarda vaig anar a comprar-me el meu llibre, vaig fer la volteta per la Catedral, plaça Sant Jaume, plaça Sant Just, i després a treballar fins tard.

Al vespre, tard i cansada, vaig arribar a casa amb dues roses precioses, algunes més de virtuals, dos llibres i molta felicitat.

Una jornada perfecta!