dimecres, 16 d’abril de 2008

Tulipes



Ahir em van regalar un ram de tulipes grogues. Suposo que feia força estona que estaven fora de l’aigua i quan vaig desfer el ram per arreglar-lo i posar-les en aigua estaven força tovetes, dèbils.

Vaig tallar les tiges uns 2 cm, les vaig anar posant al gerro, que havia omplert d’aigua fins la meitat, en forma de creu les primeres i després en forma d’estrella, em va quedar un ram ben bonic, però una mica caigudes, com desmaiades.

Avui, quan he arribat a casa, el ram estava preciós, s’havien aixecat totes! Entre les orquídies i ara les tulipes, tinc la primavera dintre de casa.

16 comentaris:

Arare ha dit...

Quin bé dels déus de ram!

Jo, que sóc de tardor i d'hivern, més que de primavera-estiu, reconec que els colors de la primavera són encisadors...

Bon dia, maca!

Carquinyol ha dit...

Ja és ben cert que una casa sense flors és menys casa, i menys en aquesta època de l'any

Clint ha dit...

Ja se sap que les coses tovetes i dèbils, amb quatre moixaines es tornen dretes i fortes! ;)

Qui et regala floretes?
A que dedica su tiempo libre?

Petons!

Jo Mateixa ha dit...

Hola maca, et torno la visita :-)

Ja aniré passant per possar-me al dia de tot el que s'hi cou aquí!!!!!

Petons!!!!

Jo Mateixa ha dit...

Per cert, Clint...ets un marranot :-P

Rita ha dit...

Bon dia, arare. Maques eh! La veritat és que la foto no és del meu ram, però és ben cert que s'hi assembla molt. No tinc càmera digital i totes les fotos les trec del google, tret dels meus cels, és clar.
Petons, nena!

Ai sí, carquinyol, llàstima que es fan malbé tan de pressa i que són caretes... Però fan molt goig les flors a casa.
Que tinguis un bon dia!

Hehehehe clint!!!! Com ets de dolentot. Quin jovent!!! Però certament, molt ben trobat.

Si sabessis la història de les flors, et faries un fart de riure. Però té més misteri que no l'expliqui... ;)

(Tafaneroooooot!!!)

Rita ha dit...

Gràcies, jo mateixa, per passar i tan de pressa!!!

Tu mateixa, ets a casa teva. Serveix-te el que et més et plagui. :)

Aquest clint... si no fós que és la meva debilitat, a vegades el mataria!!! hahahahaha

Robertinhos ha dit...

unes bones tulipes!

Clint, ets un crack! ;p

Joana ha dit...

I a la sang, Rita , ja la notes...la primavera? ,)
Les flors dónen vida a una casa!Jo les hi poso una aspirina! ;)

fada ha dit...

Les flors a casa fan molt bonic. Jo però prefereixo les plantes amb flors, duren una mica més, si tens gràcia a cuidar-les (a mi no sempre em surt bé). Petonets, guapa.

estrip ha dit...

Bon treball, això em recorda que les persones com les plantes o flors necessitem de vegades que ens tallin algunes tiges per continuar dretes i esveltes. Res, que si ens cuiden bé o ens cuide'm bé, anem creixent amb la salut que ens fa falta!

Josep Lluís ha dit...

Bonic ram però, millor detall.

Striper ha dit...

Son precioses las tulipas al jardi de la feina surtiran aviat i les podre gaudir.

Rita ha dit...

Gràcies, robertinhos!

Un saldet és en clint... hahaha

A la sang, joana, l'hi porto tot l'any. ;)

Jo hi tinc orquídies a casa, fada, m'agraden molt, però unes floretes a més a més sempre fan bonic.
Petons, bonica

Ai, estrip, ets un filòsof! :)

Gràcies, josep lluís, un detall molt agraït!

Que bé, striper, poder gaudir d'un jardí amb tulipes... Quina enveja!

Luluji ha dit...

M'encanten les flors, i segur que és un ram preciós, quina sort noia, no tots els dies regalen un ram, has de ser tremenda :-)
Petonets maca, bona nit.

Rita ha dit...

Gràcies, luluji! No, no sóc gens tremenda i és més aviat una història curiosa. Però no l'explico, així faig patir al tafanerot d'en clint... hahahaha