Moments de felicitat

Fa un sol esplèndid, passo pel davant de la Catedral, un xicot, negre, amb rastes, amb guitarra, i acompanyat d’un blanc que només toca la guitarra, canta. Ho fa de meravella, amb aquella veu esquerdada que només tenen els negres, la gent, que els fa un cercle, fa cors, ell somriu, balla –amb aquell ritme que també només tenen ells–, m’hi aturo i començo a cantar tímidament amb tothom. És un moment màgic, tots cantem amb ell, però s’acaba la cançó. Ens demana, en anglès, si en volem més... I és clar que en volem més! Hi torna. Estem tots ben engrescats i ell canta, balla, somriu, es va acostant a la gent. Un vellet, amb bastó, que també s’ho mira, comença a ballar, no es mou del lloc, només amb els peus, ell que ho veu s’hi acosta, el vellet s’anima i balla una mica més. Un veritable moment màgic, per recordar.

Llàstima, se’m fa tard, haig de marxar. Qui ho diu que la felicitat costa de trobar... Que és difícil... Si no ets extremadament exigent, si saps valorar les coses petites, o si vas sempre receptiu pel món, no ho és tant. Tot marxant, contenta, vaig fent-me aquesta reflexió i cantant per dintre la cançó que acabo de deixar...

Bobby Mcferrin - Don't Worry, Be Happy