divendres, 18 d’abril de 2008

A punt de ploure


Avui, quan m’he llevat, m’he estat rumiant una estona si anava a un lloc on havia d’anar, perquè no en tenia ganes. Per la ràdio deien que plovia a Barcelona i jo encara no veia ploure, però sí que faltava molt poc i, tot i que ara el concepte de bon temps ha canviat, i només feien que dir que avui plovia, tots ben contents, jo segueixo associant els dies de pluja amb grisor, tristor, i per això no em veia amb cor de fer moltes coses, tret d’anar a treballar, que això no es pot triar.

Feia uns dies que tenia una sensació estranya amb uns amics, pensava que potser s’havien enfadat per alguna cosa, tot i que no encertava a saber per què, i em preocupava perquè no en sabia res. Però, avui, especialment, suposo que perquè feia aquest dia, m’afectava més.

Després de donar voltes a tota la bola que m’estava començant a fer, he reaccionat, he decidit que sí, que aniria on havia d’anar i que li faria un correu a ell. Sóc amiga de tots dos, però amb ell a més, sempre ens ho hem dit tot, el que fos.

He anat on havia d'anar, sortint d'allà m’ha enganxat un bon xàfec, he dinat amb una amiga i he anat a la feina. A mitja tarda he sortit a fer un cafè, he ensopegat un altre xàfec, amb calamarsa i tot, he plegat tardíssim i he vingut cap a casa.

Quan he arribat, tenia un correu d’ell, tot està bé, tranquil·la. Després he parlat pel msn amb un amic que ha aprofitat per convidar-me a una conversa que tenia amb una amiga seva que em vol presentar i que coneixeré aviat. Ja fa dies que em diu que està segur que ens caurem bé i que li ve de gust que ens coneguem. He menjat una mica, he vist a TV1 una entrevista amb l’Echanove, a qui admiro des de que li vaig veure interpretar El cerdo, i després una amb la Coixet, parlant de la seva darrera pel·lícula, que no em perdré, com cap de les que ha dirigit.

Ja fa hores que no plou...

18 comentaris:

Striper ha dit...

Els embolics si ni han s'han de resoldre lo mes aviat posible i les coses clares, pero ha plogut.

Dan ha dit...

Els dies de pluja conviden a veure les complicacions d'una manera ben diferent.

Carquinyol ha dit...

és el que té la pluja, que et fa venir mandra de sortir de casa, però una vegada surts tampoc hi estàs tan malament... el que si és cert és que aquest tipus de dies canvien molt segons on estiguis, si estàs al camp com que donen més ganes de sortir, ja que els aromes de la terra i de la vegetació quan plou són superbs !!

XeXu ha dit...

A tu sembla que els dies plujosos et potencien les relacions d'amistat! Potser és perquè en dies així ens sentim més sols, i busquem sempre veus amigues.

Robertinhos ha dit...

a mi em passa el mateix que tu amb els dies de pluja, però quan veus les imatges dels pantans...doncs et fas fotre i aguantes. Ara, que plogui en cap de setmana i fagi sol durant els dies de feina...això és mala llet!

romanidemata ha dit...

a mi m'agraden tots els dies els de pluja, el de sol els de vent, m'agraden els espais oberts i gaudir del temps que fa... en preferència solejats i amb temperatura suau, com una carícia. I si plou m'equipo amb el necessari i si fa fred també i si fa calor, sense mitjons i poca roba...

ahir vaig sortir amb en baby teníem la tarda lliure i varem anar a captar imatges, ens va caure un xàfec de collons, poc abans vaig fer les imatges que avui mostro...

salut i bon dia tant si neva com si plou :-))

ps: el messenger l'he esborrat, em carregava masses icones i galetes... i m'he instal·lat el google talk, que és una maravella!

espiadimonis ha dit...

Veus? A mi els dies de pluja m'agraden. Potser perquè de tan poc com plou em semblen exòtics, o potser per aquesta tendència autodestructiva que tinc...

ddriver ha dit...

Llovió sobre mis besos
llovió y el cielo me regaló
lluvia y silencio
llovió, llovió.

Clint ha dit...

No entenc que no t'agradi la pluja i si la Coixet...passa res més que ploure en les seves pel.lis?

Bon capdesetmana!

Rita ha dit...

Cert, striper, sobretot si a sobre després et diuen que no n'hi ha. Ha plogut, però jo dormia, i no ho he notat. :)

Tens tota la raó, dan. Fins i tot en veus quan no hi són :P
Gràcies per passar per l'illa, ja t'he tornat la visita... Per cert, m'encanta la fotografia de les espècies. :)

És veritat, carquinyol, al camp és força diferent. A més, si estàs al camp, vol dir que no treballes... ;)

Els dies plujosos em fan més sensible encara, xexu. I pensar en conflictes amb una amistat em dol molt, perquè la considero importantíssima jo l'amistat...
Petons, maco

Ais, robertinhos, ja ho pots ben dir. De fet, fins i tot, només de nit i si vol que plogui cada dia... ;)

Tots el dies tenen el seu encant, romanidemata, però ves, ahir estava tristota, potser ho hagués estat igual i em vaig buscar l'excusa de la pluja, ves a saber... A mi també em va enganxar un bon xàfec per la tarda, va durar poc, però Déu n'hi do!
De moment no m'he n'ha donat de problemes el msn. En informàtica, em fa una mandra aprendre coses noves... :)

Què dius espieta! Autodestructiu tu? Apa, ves, prent-te un wisket i si no, passa't per casa que te'l poso jo. ;)
Petonetsssssss (strdts)

Ei, ddriver! Aquesta faceta no te la coneixia... Què bonic! :)
Petons (de sort)

Ara entenc millor allò del xiringuito clint! hahahahaha Que de la Coixet només et quedi que plou a les seves pel·lis... És per matar-te!!! (I no precisament a petons eh) ;)
Per cert, que deu fer una hora que m'he creuat amb ella, in person, pel carrer Petritxol! M'ha fet gràcia i òbviament he pensat en tu.
Bon capde per a tu també (a veure si aquest és més tranqui)! hehehehe

fada ha dit...

Una cançó melancòlica, com la pluja i com el teu estat d'ànim actual. Tots passem temporades... Vols que t'enviï un encanteri revitalitzador de l'ànim? Mentrestant un petó ben gros, guapa. Bon cap de setmana.

Rita ha dit...

Gràcies fada, res... tot resolt. Avui he tingut un dia ple de bones coses! :)
Bon capde per a tu també!

estrip ha dit...

pluja d'emocions i pluja de tot.
t'has mullat de veritat?

Pere Vilanova ha dit...

Uei bones!

Be volia comentar-te que una amiga ha fet un videoclip de la meva cançó Boira i que l'he penjat al blogspot,

Aviam si t'hi pots passar i t'agrada :)

una abraçada molt forta!

Luluji ha dit...

Hola preciosa
A mi també m'afecten aquests dies, soc persona d'estiu :) i si, em poso trista quan plou, el meu estat animic canvia, però em de reaccionar perquè no ens absorbeixi, ben fet.
Per cert, la foto es preciosa.
Petons i molt bon cap de setmana.

Rita ha dit...

De veritat, estrìp, dos bons xàfecs, amb paraigües i tot eh!
Petonets :)

Gràcies, pere vilanova!

Gràcies, luluji! La foto és del google eh...
Bon capde per a tu també :)

el paseante ha dit...

És estrany, a mi la calamarsa em va enganxar dimecres a Enric Granados, dos dies abans que a tu. Era una tarda bonica, amb pluja, calamarsa, sol, una altra vegada pluja... Els dies així em fan sentir actiu, no sé per què.

Rita ha dit...

En això no coincidim doncs, paseante. A mi em donen tristesa i m'aturen. Haig de fer esforços per tirar, però se'm passa de seguida eh...