Dret, darrera la seva càmera muntada sobre un trípode, amb la màniga dreta ficada dins la butxaca i una barba de cinc dies. Aquesta escena s’esdevé a la ciutat de Praga, després de la Segona Guerra Mundial. Ningú, cap curiós, cap vianant, no s’atreveix a molestar Josef Sudek mentre fotografia la ciutat, els parcs, els jardins, els carrers o els voltants. És un personatge curiós, fins i tot extravagant. Però tothom l’accepta i l’aprecia.
Reconèixer Sudek com un dels grans mestres de la fotografia europea de tots els temps és rendir-se davant l’evidència que la fotografia no mostra sinó que descobreix. Les fotografies de Sudek interroguen més l’esperit que la raó. Per això, el lirisme dels seus temes, la poesia dels seus paisatges o la quietud dels seus objectes ens parlen del silenci, que és el llenguatge de les sensacions i els sentiments.
A Sudek també li agradava la música. Cada dimarts organitzava reunions dedicades a escoltar concerts. En l’espai reduït i permanentment desordenat del seu taller, la gent s’hi amuntegava per escoltar com “la música toca”, frase predilecta del fotògraf. Un dels seus compositors preferits era Leos Janacek. Li dedica tota una sèrie de paisatges que fotografia a Hukvaldy, terra natal del compositor.
El 1936, Sudek va participar en una exposició organitzada a Praga, entre d’altres pel seu amic el pintor i teòric Emil Filla. Juntament amb Sudek hi van esposar fotògrafs tan emblemàtics com Man Ray, László Molí-Nagy, John Heartfield i d’altres.
Leos Janacek, gran amic de Sudek, va composar unes delicioses sonates per a violoncel i piano, llàstima que estiguin descatalogades, fa uns quants anys ho vaig preguntar a discos Castelló, ignoro si les han tornat a reeditar últimament.
E.V.
Aquesta ressenya me la va enviar la persona que em va fer conèixer aquest fotògraf. Em va impactar la seva història i, com no, les seves imatges.
´
Trobareu més informació en els enllaços següents:
http://www.elangelcaido.org/fotografos/sudek/sudek.html
http://www.txirloro.com/?p=352
I un tast de Janacek...
L. Janacek - The barn owl has not flown away
7 comentaris:
Imatges impressionants que, acompanyades amb la música de Leoš Janáček es converteixen amb quelcom per gaudir lentament.
Bona tria
bonisima la musica,me l´he posat mentres mirava per la finestra aquesta negre nit i semblava que voles per sobre el mar.
El meu avi era el millor fotograf del mon,al menys per mi :)o aixi m´ho semblava de petit.Ho mes emocionant de quan l anava a veure era el cuarto fosc...sembla que fos ahir,ell treballant alla i jo alucinant com allo es convertia en fotos,despres de pasar per aquella safat amb no se quin liquid...
Espero que ho hagis gaudit molt, josep lluís. :)
Quina imatge més bonica ddriver, aquell mar que en diferents èpoques hem compartit... ;)
Veure fer fotografies, a l'antiga, sempre ha sigut màgic per a mi. I no he tingut la sort de veure-ho mai tan de prop.
Petons, maco!
No coneixia aquest fotograf, bona obra i la musica tambe molt bona.
curiós ... salut
No coneixia aquest artista. M'agrada molt la fotografia en B/N d'aquell període: Cartier Bresson, Robert Capa...
Gràcies pel descobriment.
No fa massa que el vaig conèixer jo striper, per sort sempre hi ha qui ens pot descobrir alguna cosa.
Salut, mossèn!
Aquests sí que els conec, paseante, i m'agraden molt, però en Sudek, no que no el coneixia. I quina història!
Gràcies per seguir-me visitant.
Petons a tots tres
Publica un comentari a l'entrada