dilluns, 7 d’abril de 2008

Si


Rudyard Kipling
(Bombai, 1865 – Londres, 1936)



SI

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

--------------------------------------------------------------------------------

Traducció de Francesc Parcerisas

20 comentaris:

Gatot ha dit...

diuen que Kipling va ser un dels més grans pensadors dels temps recents i que, en canvi, no ha estat reconegut com a tal, rita.

Bé, i si no ho diuen, ho dic jo. Que tampoc no em tindrà quasi ningú en compte.

Em copio aquesta traducció -sense demanar-te permís- per fer un conte pels meus gatets. Un conte... perquè jugant sembla que queden més les paraules; un conte il·lustrat, perquè si dibuixem i deixem una part de nosaltres. I un conte, perquè un conte també és un llibre.

Diuen que cal escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill. Fills n'he tingut, tot i que en voldria més... i potser vindran; arbres n'he plantat i quasi segur que en plantaré més; llibres... no crec que mai em publiqui ningú. Però si el llibre el podem fer, materialment, junts els gatets i jo... potser serà el conte amb aquest text. Per deixar-los alguna cosa que un dia puguin tornar a llegir.

petons i llepades ben humanes!

Striper ha dit...

Unes reflexions molt encertades, un gran tipus aquest home.

Jordi Casanovas ha dit...

Feia temps que no llegia aquest escrit d'en Kipling, tot i que ho havia fet sovint, però em penso que no era aquesta traducció.
Ha estat bo de recordar-lo.

mossèn ha dit...

doncs res més a dir ... salut

fada ha dit...

He de reconèixer que no sabia res d'aquesta faceta de Kipling. Només en coneixia "El llibre de la selva"! El que m'estava perdent... Gràcies, Rita. Una abraçada.

Jodesh ha dit...

Ja t'he pres el poema a mitja tarda i l'he enviat a tots els qui estimo!

Rita ha dit...

Sembla que va tenir detractors pel seu imperialisme, gatot, i potser per això no va ser prou apreciat, tot i tenir el nobel de ben jove, però a mi aquest poema m'agrada molt.

Estarà molt bé que en facis un conte per als teus gatets. És tan teu com meu, el poema. Les coses bones s'han de compartir. :)
Petons, maco

Certament, striper!
Petonet

El vaig trobar fa temps al google jordi casanovas i sense ser massa experta, crec que en Parcerisas ho fa bé.
Una abraçada

Tu sempre home de poques paraules eh, mossèn! :)

Gràcies a tu, fada, per passar. Jo també aprenc coses cada dia als blocs. :)

Ets un encant, jodesh! :)

A tots:
Aquest poema el vaig conèixer farà uns 12 anys, quan una persona va ser acomiadada, injustament, de la seva feina. Va enviar una carta de comiat als col·laboradors i hi adjuntava un targetó, imprès, amb l'If, en versió original, i la traducció per darrera. El meu cap va ser un dels destinataris.

Em va impactar tant que d'amagat me'l vaig fotocopiar. No utilitzava internet jo aleshores... Em va impactar el poema, molt, però encara molt més l'actitud de la persona. Mai me n'he oblidat. Tot un senyor!

estrip ha dit...

genial, genial!
si el busques pel youtube el podràs escoltar en veu de'n JMa. Flotats en català i de'n Sabina en castellà.

sempre em posa la apell de gallina aquest text.

Joana ha dit...

Els condicionsla...Si...
Al darrera sempre hi ha una explossió de goig per quelcom o per algú.
M'ha encantat, no el coneixia!
Gràcies rita!

Joana ha dit...

Volia escriure " condicionals" :)

Arare ha dit...

Vaig rebre aquest text de mans d'un amic italià. Me n'havia oblidat, gràcies per recordar-me'l!

Al Gatot: potser quasi ningú t'ho tindrà en compte (com a mi) però jo si, ep!

Petons, Rita!

vaig a afegir-te al meu blog, que em penso que encara no ho he fet (la qual cosa no vol dir que no hagi pensat en fer-ho, però la mandra informàtica em pot!)

MK ha dit...

..."si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut..."
Es esplèndida aquesta frase.
I preciosa la història de com va actuar aquesta persona al ser acomiadada.
Jo també passejaré sovint per casa teva amb el teu permís Rita.
Un plaer?


No era d´en Kipling la novel-la de la que varen filmar "El hombre que pudo reinar"?

Jodesh ha dit...

Recordeu allò del dia de les monges? Doncs una de les meves amigues monges a qui li he enviat el poema m'ha respost que ja el coneixia i que n'havia fet una adaptació per llegir-la el dia del casament civil del seu nebot (el pitjor és que en aquest casament jo també hi era i ara recordo que la vaig felicitar pel text i que m'ho va explicar...
Les males passades de la memòria!

Toy folloso ha dit...

He retrobat un post on un amic parla de l´Illa roja. Uns dies més tard (10-08-07) en torna a parlar.
I, sorpresa?, no menys de tres dels que et comentem en aquest post, solem anar-hi.
Portem tots gorra "Blogger" a l´Illa l´estiu vinent?. (Per portar alguna cosa).
A "la Cuca" també recordo haber llegit experiències viscudes a aquesta platja.
En parlarem.

Luluji ha dit...

La trobo genial, sàvies paraules, si senyor, un exemple a seguir.
Petonets maca.

Rita ha dit...

Fantàstic, estrip. Gràcies! És molt bo, et fa pensar, però sobretot és positiu.
Bona nit!

El millor dels blocs, joana, és que tots aprenem coses.
Petons, maca!

Gràcies a tu, arare, sempre aprenc coses a casa teva. ;)

Gràcies per tornar-me la visita mk. Sí que és del Kipling la novel·la El hombre que pudo reinar. Ah... serà un plaer que vagis passant, donaràs nivell a l'Illa!

Segur que deuria ser ben maco el text, jodesh, si el va adaptar per a un casament...
Bona nit!

Benvingut a l'Illa, toy folloso! Conec l'amic i els dos posts. De fet, el segon era un meme dedicatòria a una sabateta que conec força ;).

Haurem de pensar en algun distintiu per a aquest estiu, o fer una trobada blocaire a l'illa. En parlem!

Sí, luluji, de tant en tant val la pena anar-la llegint. Dóna molta força!
Bona nit, maca :)

Emily ha dit...

Fa molts d'anys, vaig pintar un quadre amb una frase de Kipling. A veure si puc fer la foto i la posaré al bloc. Gràcies per passar pel meu bloc. Hi ha un llibre que es diu Precisamente así, un llibre molt maco per a regalar.

Rita ha dit...

Gràcies per la teva visita, emily! Buscaré aquest llibre, no em sona de res, gràcies també per la teva recomanació.

el paseante ha dit...

Coneixia aquest poema. M'ha agradat tornar-lo a escoltar. Gràcies Rita.

Rita ha dit...

Gràcies a tu per passar, paseante!