diumenge, 27 d’abril de 2008

La nena


Quan va néixer, avui fa 33 anys, 1 mes i 27 dies, era petita com una mala cosa, pesava 2,5 kg, i, segons que va dir el metge, per 100 gr, no va anar a la incubadora, però era vital com ella sola. A mi em feia l’efecte d’una tortugueta, petita, amb el coll i les extremitats gairebé arrugades, per on s’uneixen al cos. Mai va tenir un saxó de menuda. No dormia, no menjava, però vivia, vivia intensament. I reia, i tornava a riure i aprenia de seguida, va ser un regal per a tota la família i sempre ha estat "la nena".

La meva adolescència va ser molt gratificant amb ella, fent-li de tot. Era la meva joguina, la meva nina, de carn i ossos.

És menuda, amb els cabells llargs i rinxolats, castanys, ulls marrons, pell morena, simpàtica com una mala cosa, riallera i maca, però a més té un ganxo especial i no deixa ningú indiferent. Li hem dit molts que s’assembla a la Rosario Flores.


Durant la meva joventut va conèixer el Miguel Bosé i la Tina Turner –que a mi em tornaven boja. Ballava igual que la Tina. Vam anar a concerts d’ells juntes. Sempre amb aquella complicitat d’haver-los escoltat molt. Va conèixer també la Mafalda, perquè a mi m’encantava, i sempre que li donava de menjar i tocava sopa li explicava que hi havia una altra nena, que es deia Mafalda, a qui tampoc li agradava gens. I fèiem broma, exageràvem, “otra vez sooooooopa”, però així se la menjava.


Li encanta l’Illa Roja, també. Com era d’esperar, l’hi vaig portar de seguida que jo la vaig conèixer. Li agraden molt els gossos, però sobretot els boxers. En va tenir un, el Toker, i després, la Tina. I no em sorprendria que en tornés a tenir.


Adorava els avis. La van tenir molt per casa i van estar molt per ella sempre. I ella en feia el que volia. Pentinava l’avi, ajudava la iaia a cuinar i la iaia, amb paciència, li donava coses perquè pogués anar fent cuinetes al seu costat, al damunt d’una cadira, amb davantal i tot, fins als peus!

Era, és i serà la meva passió tot i que som temperamentals, les dues, i hem passat èpoques de diferències, però puc dir que és la persona que més estimo d’aquest món.

Ha estat molt estimada, sempre. Però a vegades, les persones, malgrat estimar, no ho fem prou bé i n’ha patit algunes conseqüències, però tot i així, se n’ha sortit i amb nota. És la millor!

Avui és la Mare de Déu de Montserrat i volia fer-li un regal a la meva neboda, estimada i bonica.

Felicitats, Montserrat!!!!



Tina Turner - Simply The Best (One Last Time Concert 2000)

16 comentaris:

estrip ha dit...

doncs felicitats, a tots, a la Montserrat a la tieta, als avis, a la tina i en bosé, a la mafalda... moltes felicitats!!!!

Striper ha dit...

Doncs Felicitats a la Monserrat. Jo vaig viure l'experincia que per 50grams es portesin la meva petita a la icubadora, i enrecordo que li van retallar un vaixell de cartulina i van posar els seu nom Núria.

Jordi Casanovas ha dit...

ostres! la Tina Turner va ser el meu primer gran concert i n'hi va haver més d'un.

fada ha dit...

Per què serà que els nebots tenen alguna cosa especial? Jo també vaig viure molt el naixement i la infantesa del meu primer nebot. No té res a veure amb els fills, probablement perquè ets més jove i no te'n sent tan responsable. En fi, felicitats pel sant i per aquesta relació tan bonica. Bona setmana!

Luluji ha dit...

Que maco nena! segur que s'ha emocionat moltisim, m'encanta el muntatge que has fet d'imatges i text, tot un regal, si senyor!
Petons per les dues, smuacksss

Josep Lluís ha dit...

Un molt bon regal per la nebodeta Montserrat. Una forma molt bonica de dir-li: t'estimo.
Felicitats!

XeXu ha dit...

Ei, això és tros de detall, quines coses més maques que n'expliques, si ho llegeix, que no en tinc cap dubte, passarà tanta estona plorant que semblarà que hagis anat a fer-li mal. Però seran plors de felicitat, i no és per menys. Felicitats per ella!

Carquinyol ha dit...

Això no és un regal... és un regalàs !! Felicitats a la neboda pel sant, i per tenir una tia així !! :)

Albert de la Hoz ha dit...

Crec que hem de felicitar a la Montserrat per dues coses: la primera, tradició obliga, perquè és el seu sant i el valor que això té pels agnòstics és que és una bella excusa per a desitjar felicitat a una persona que s'estima. La segona cosa és que l'hem de felicitar perquè té la sort de tenir la tieta que té, fins i tot encara que no li obri una llibreta a la caixa, segur que li obra moltes portes.

mossèn ha dit...

ben fet ... salut

Rita ha dit...

Strip, gràcies guapíssim! Sobretot a la Tina i al Bosé, ja m'agradaria donar-los-els personalment hehehehehe.

Striper, però segur que ara està preciosa la Núria. Felicitats, papi!

Jordi casanovas, sempre dic que com la Tina Turner, en directe, ningú, la veritat. Vaig veure un concert de la Madona, i tècnicament va ser perfecte, però no hi havia comunió amb el públic. La Tina, en canvi, és una passada!!!

Fada, gràcies, maca! Sí que ho és d'especial a més, si no tens fills, com és el meu cas, ella i els fills dels amics són els meus tresors.

Luluji, gràcies, bonica! Ha estat molt contenta sí, i sorpresa, no en sabia res del bloc, encara. Ho vaig dient molt a poc a poc.
Petons i bona setmana!

Josep lluís, gràcies, maco!

Xexu, gràcies! Ha estat molt contenta, sí.

Carquinyol, gràcies i gràcies (de les dues ;!!!)

Albert de la Hoz, moltes gràcies! Llibreta a la Caixa... ufff, pobreta, si s'ha de refiar d'això... Ara el cor el tinc com una Catedral de gros... ;)

Mossèn, okis! (Intento imitar-te sent breu de paraules i mira que em costa eh.... hehehehe)

Clint ha dit...

La Tina, quin tros de dona! La vaig veure a l'estadi olímpic impressionant!

Felicitats a les dues..mola ser el tiet enrotllat eh! jajaja

Aguarelix ha dit...

Quina passada de tieta, no? haha, una tieta que fa illes roges com aquesta m'és del tot inconcebible... És fantàstic! Igual com la relació, esclar. Bentrobada.

Rita ha dit...

Clint, és la millor per a mi la Tina!
Gràcies i sí, mola molt! hehehehehe

Aguarelix, gràcies per passar per l'illa, ets a casa teva, i gràcies per les teves paraules!

el paseante ha dit...

Segur que li has fet guanyar 2,5 kilos de cop a aquesta noia. Felicitats (a destemps) per a ella, i a tu per escriure amb aquesta sensibilitat.

Rita ha dit...

Gràcies, per part seva, i gràcies, per part meva, paseante. Es que sóc una tieta força bleda :P
Petonet