dijous, 10 d’abril del 2008

Dones



El món de la dona és ben complex. M’agrada relacionar-me amb dones. Em resulta fàcil trobar bona sintonia amb elles, m’hi trobo bé, i quan es dona això, sempre sorgeixen converses interessants. En conec força i tinc molt bones amigues.

Però també és cert que podem ser unes perfectes enemigues, per exemple, a la feina. Som tan extremadament competitives, que tan bon punt tenim la sensació que ens poden fer ombra o que ens poden prendre una parcel·la del nostre territori, ens podem tornar molt dolentes, fins i tot cruels.

El mateix passa quan es tracta d'homes, també competim i seríem capaces de perdre una bona amiga per culpa d’un home que, molt probablement, ens podria durar dos dies. O, com en algun cas he vist, podria passar de l’una a l’altre. He observat que sovint tendim a pensar que el que un home ha fet a una altra dona, a nosaltres no ens ho farà, que serà diferent, quan en realitat no ho és.

Una de les coses, però, per a la que tenim facilitat és per a la complicitat, la solidaritat, l’empatia, el fer-nos costat. Quan a una dona li passa alguna cosa la sabem entendre de seguida, podem escoltar-la, o parlar amb ella o quedar-nos al seu costat i demostrar-li que la comprenem, alleugerint-li una mica la càrrega.

Avui he anat a fer-me la manicura, fa anys que vaig al mateix lloc, encara que no tinc especial amistat amb cap de les noies que hi treballen, les conec i, més o menys, sempre hi tens una mica de conversa.

Mentre era allà ha arribat una que entra més tard, m’ha saludat i tal com li he vist l’expressió, la cara que feia, he pensat que li passava alguna cosa. Quan ha tornat a passar davant meu, ja canviada, li he demanat només “què tal?” i de seguida m’ha dit que no gaire bé, que massa coses, però no m’ha dit res més. Li he dit “cuida’t, pensa que la felicitat només te la pots donar tu, ningú més”. I m’ha dit que sí, que ja ho sabia, però que tenia massa xantatges emocionals al seu voltant, i que tenia la sensació que tot li sortia malament. “Doncs pensa en tu, mira per tu i ocupa’t de tu”. Se li han caigut les llàgrimes i ha marxat. No l’he vista més fins que al marxar, era a la caixa pagant, ha vingut i m’ha dit “espera, que et faig un petó, m’ha anat molt bé això que hem fet”. No m’ha explicat res, no sé què li passa, jo només li he dit que mirés per ella, però pel que sigui això l’ha reconfortada. He sortit trista, m’ha fet pena, se la veia força tocada, però alhora me sentit satisfeta, he notat que realment estava millor després d’aquesta breu conversa. Suposo que ha detectat que rebia tot el meu suport i segurament avui encara no l’havia rebut de ningú.


17 comentaris:

gatot ha dit...

el "món" de les sensacions i de les emocions no és opinable. sentim el que sentim.

però penso que "acotar", posar "barreres" d'entrada quan mentalitzem les sensacions... si que es pot canviar. de veritat penses que no podria haver estat jo qui li dies una frase amable a aquesta noia?

i no podria haver-ne "obtingut" una abraçada sense cap més connotació?

som persones, rita.... bé, d'acord, jo no.

I massa sovint la cago...

però no m'agrada pensar que s'ha de perpetuar el pensament de què per motiu de sexe podem tenir sensibilitats diferents.

em sap greu... però jo ho veig així

Sergi ha dit...

Crec que tens raó amb l'anàlisi que fas del comportament femení, sobretot pel que fa a la competitivitat. Potser em poso de peus a la galleda, però penso que tot això bé del greuge que sempre heu patit, de la gran discriminació (en tots els àmbits) que heu patit. Ara us sembla que tot el que teniu ho heu de defensar, i no us adoneu que treballant en equip sou una força imparable.

Per altra banda, no puc deixar de donar la raó a en Gatot tampoc. Cert que les dones tendiu a solidaritzar-vos amb altres dones que ho passen malament, i us hi impliqueu molt. He detectat, però, que moltes vegades els consells que podeu donar no són només per l'altra persona, sinó també per vosaltres mateixes. I això lliga una mica amb el que deia més amunt, però tampoc no és exclusiu vostre, perquè tothom ho fa una mica. Però la capacitat d'empatia i de solidarització crec que ve més definida per la persona, més que pel gènere d'aquesta.

Carquinyol ha dit...

Tan semblants i tan diferents... ja tens raó que, moltes vegades, les relacions entre dones són diferents de les que hi ha entre els homes. El que és lamentable és que quan són similars és, generalment, per copiar el pitjor de cada banda !!

Rita ha dit...

Veig que no m’he sabut expressar prou bé, després del teu comentari, gatot, que agraeixo, perquè em permet aclarir la intenció del post, que entenc, doncs, que potser no hi queda prou de clara.

En cap moment pretenia dir que això fos exclusiu de les dones. El que em va dur a fer aquest post, era parlar només de les dones i de les maneres de reaccionar davant de diferents situacions amb altres dones.

De fet, el títol i la primera frase ho deixen clar, o així em semblava a mi. Només pretenia parlar de les dones i de com podem matar-nos per un cantó, a la feina, o per un home, i en canvi, davant d’una situació com aquesta acabar plorant les dues. Diguem-ne, i ho sento, que en aquest post ni hi pensava ni hi comptava per res amb els homes. Només parlava de dones. I en aquest cas, parlar de les dones no era parlar ni de feminisme ni de masclisme. Només d’un tipus de persones i d’una manera de ser o de fer.

Tot i així, i ja que tu sí que has tret el tema, en el que jo no havia ni pensat, però que ara ja no puc deixar de fer-ho, penso que evidentment un home hagués pogut fer el mateix i molt probablement més i tot, no en tinc cap dubte, però això sí, si se n’hagués adonat. Moltes vegades, el problema amb els homes és molt més senzill del que sembla, i és que no veieu moltes coses. Però de debò gatot, no era aquesta la intenció del post. Només era parlar de les dones i de com es relacionen entre elles. Gàcies per la teva aportació, però, perquè m’ha permès, explicar-me millor.
Un petó, de dona, gatot! ;)


Per que fa a la primera part del teu comentari, xexu, penso que no té res a veure amb els greuges, que efectivament sí que hem patit, sinó que som així. Des de ben petites, des de nenes, tenim una manera de ser ben diferent a la dels nens. Tinc clar, i sempre ho he defensat, que genèticament i/o fisiològicament sí som diferents, poso les dues paraules perquè no sé prou bé quina és la més adequada o la que li correspon, potser tu ens ho podries aclarir això. I estic absolutament d’acord amb tu en que som la bomba treballant en equip, però lamentablement, poques ho veuen això. Els pot més la por o el voler ser la més...

Pel que fa a la segona part, crec que ja m’explico responent al gatot.

Gràcies també, per la teva aportació, m’acabeu d’arrodonir el post.
Petons, maco!


Absolutament d’acord amb tu, carquinyol, potser sense pensar-hi, això sí que ho poso de manifest, i t’agafo la frase, que “les relacions entre dones són diferents de les que hi ha entre els homes” i ben cert també que “que quan són similars és, generalment, per copiar el pitjor de cada banda!!”. Tu sí que has captat més la meva intenció, parlar de les relacions entre dones.
Gràcies, maco! :)

Emily ha dit...

Jo també crec en l'empatia amb les dones, però sovint em canso d'escoltar-les. Crec que la gent ens escoltem massa...per això tenim bloc, no? jeje

romanidemata ha dit...

Doncs , tens raó la complicitat entre dones , sovint, es dona amb més facilitat, però a mi , mentre no hi hagi un lligam d'atracció d'instint, tinc bona relació amb les dones igual que em els homes sensibles. El feeling d'amistat de complicitats, és un feeling de persones i em sembla que el gènere que pertanys no hi té a veure. És, crec,una relació de sensibilitats.

M'has fet emocionar de com has explicat la reacció de la xicota afectada. Descrius les situacions amb molta soltura...

salut i bon dia, Rita

ah! en general no és la primavera sinó d'estar al lloro! :-))

fada ha dit...

És bonic això que expliques d'aquesta sensibilitat que tens de copsar a la mirada o al gest d'algú el seu estat d'ànim. Sigui qui sigui, si amb les nostres paraules podem reconfortar algú segur que ens ho agrairà. En segons quines situacions, necessitem fer-nos presents als ulls d'algú per tenir la sensació que continuem existint.
Un petó, bonica.

rhanya2 ha dit...

Jo també t'hauria agraït les teves paraules, Rita... I també m'agradaria que de vegades em poguessin venir d'un home, Gatot. Però a mi també m'acostumen a captar més les dones. I jo a elles. Amb els homes parlo un altre idioma que també és molt bonic però diferent.

Josep Lluís ha dit...

Crec que entre tost ho heu dit tot. Jo em quedo ara amb la teva sensibilitat.

Per cert rita, tinc quelcom per tu al blog, si ho vols és clar.

Rita ha dit...

hahahaha, emily, que bé que va tenir bloc eh!!!

Personalment, només em cansen les dones que només saben queixar-se, però sense fer res per canviar les coses ni buscar solucions.

Gràcies romanidemata! Està molt bé estar al lloro ;)

Molt ben explicat, fada, crec que això necessitava ella, que algú "la veiés" i li fes una miqueta de cas.
Petons per a tu, també, i bon capde!

Doncs ja saps, violette, pel que fa a mi, a disposar! :)

Josep lluís, gràcies! No tinc espera i he anat corrents ;) I tant que accepto i encantada!
Un petó, maco!

ddriver ha dit...

quins bitxos mes raros que sou totes,qui us entengui que us compri

Rita ha dit...

Bitxos rars? Però si som dolces com la mel, ddriver!!! hahahaha

No t'ho tinc en compte perquè estàs emocionat amb el Barça que si no...
Petonets, maco!

Striper ha dit...

" He observat que sovint tendim a pensar que el que un home ha fet a una altra dona, a nosaltres no ens ho farà, que serà diferent, quan en realitat no ho és." Porto 28 anys treballant amb dones i aixo m'ha permes conixe una mica el univers femeni dic una mica per que sempre encara em sorpren, he copiat la fase d'adalt per que es ben certa.

Striper ha dit...

" He observat que sovint tendim a pensar que el que un home ha fet a una altra dona, a nosaltres no ens ho farà, que serà diferent, quan en realitat no ho és." Porto 28 anys treballant amb dones i aixo m'ha permes conixe una mica el univers femeni dic una mica per que sempre encara em sorpren, he copiat la fase d'adalt per que es ben certa.

Rita ha dit...

Gràcies, striper! Veig que hi insisteixes... ;)
Bon capde, maco, que ja el tenim aquí!!!

el paseante ha dit...

Crec que si haguessis tingut aquesta trobada amb un home a la manicura, potser no hauria plorat, però l'hauries reconfortat igualment. Tampoc som tan diferents, no?

Rita ha dit...

Cert, paseante, quan un home m'ha necessitat, també hi he estat. :)