dissabte, 13 de setembre del 2008

Casa


Avui m’he llevat molt d’hora tenia, i encara tinc, molta feina a casa. He penjat quadres i altres coses i està tot pleníssim de pols, però estic contenta. Mica en mica va agafant l’aire que vull.

Cada casa que he tingut ha estat diferent, el lloc i el tipus de pis sempre m’han fet decidir a l’hora de vestir-la i la primera no tenia res a veure amb aquesta, tot i que les 3 que he tingut han estat sempre a prop del mar. M’agrada anar-la fent a mi, a la meva manera de ser, mica en mica. Aquesta potser és la més austera de totes, però té tanta llum que no necessita gaire coses per fer-la càlida i confortable.

He posat uns petits prestatges, molt estrets, per posar-hi espelmes, d’olor, les compro de vainilla i desprenen un aroma molt agradable i gens fort.

La petita habitació de convidats, que fins ara era com un traster, comença a ser el que vull, una habitació per a la gent que passi per aquí, gairebé no queden caixes ja. Espero fer l’enllestida final avui.

Sentir-se bé a casa, i còmode amb el que hi ha, és tan important que estic molt contenta, em sento molt bé.

31 comentaris:

Sergi ha dit...

Aquesta espelma em recorda molt a unes que veig comprar a l'IKEA. Tens tota la raó, si no et trobes a gust a casa teva, més val fer un canvi o buscar un altre lloc, perquè viure tranquil i còmode és clau pel benestar personal.

Albanta ha dit...

Les cases són per viure-les. No entenc a la gent que les té tan perfectes com si alli no visquera ningú. Em semben impersonals.
Segur que et queda molt càlida la teva!!!
Una abraçada

Striper ha dit...

La casa es el nostre petit mon i cal que en sentim molt bé, tenim qie viure felicitat pero a vegades també tristesa.

Joana ha dit...

La petita habitació dels convidats sempre he cregut que és un bocí del que som. Aquell detall o làmpada que ens agrada i que el fa comfortable , tal com ens agradaria que ens acollissin a nosaltres! ;)
Bon cap de setmana wapa!

ddriver ha dit...

aiii vainilla???

Míriam ha dit...

Doncs espavila, que ja ve el fred i s'està bé dins de casa. (Jo, vainilla, no, eh!). Per molts anys la puguis disfrutar.

vafalungo ha dit...

Jo també m'estic fent meu el meu nou espai, i cada detall que hi poso em fa sentir més a gust. Per ara, m'omplo d'olor de gessamí. Que segueixis sentint-hi bé per molt de temps!

mar ha dit...

m'agrada aquesta idea d'omplir els espais amb olors que ens agraden...
jo també ho faig i dóna gust olorar-la i fer-la teva...

i viure-la...
petonets maca!

Emily ha dit...

L'habitació de convidats és petita? No hi cabem tots? Vaja...Si vinc res de vainilla, eh? Te regalaré una d'herbes de Zara Home, jeje

Josep Lluís ha dit...

Perquè negar-ho, m'agrada estar a casa com a complement d'haver sortit. Com m'agrada el silenci en contrapartida d'haver xerrat...

(és dissabte)

Carquinyol ha dit...

O sigui, que en part has estat fent dissabte...

Rita ha dit...

Les compro a l'Habitat, xexu, però sí, aquesta és de l'Ikea, és el que he trobat que més s'hi assemblavaal google.
Sí que estic còmode aquí! :-)

Cert, albanta, hi ha cases que semblen de catàleg. Aquesta és per viure-hi, i molt si pot ser! :-)

Cert, striper, hi ha d'haver estones per tot, però al cau... :-)

Exacte, joana, tot i que jo, sovint, cedeixo el meu llit i m'hi poso jo a l'habitacioneta... ;-)
Bon capde per a tu també!

Aiiiii, síiiii, ddriver!!!!
hahahahahaha
(I deia que no rondinava.... Però si no para!)

Gràcies, mila! Si véns, no les encendré, tranquil·la. ;-)

Gràcies, vafalungo! Igualment per a tu i el teu nou espai. :-)
Petons, maco!

Gràcies, mar. És molt agradable viure-la...
Petons, bonica!

Quan tu vinguis, emily, et deixaré la meva, que només és una mica més gran hahahahaha
Ei, que a la city si no ets rica, i no és el meu cas, els pisos són petits eh!!!
Res de vainilla, no ens barallarem pas per això... ;-)

M'encanta sortir, josep lluís, però encara més tornar... :-)

En part, no, carquinyol, del tot!!
Avui maruja total!hahahahaha

Jesús M. Tibau ha dit...

benvinguda a casa teva

atikus ha dit...

Me has recordado que tengo que enmarcar un poster y colgarlo, jo...pues me siento culpable...puff!!

la semana que viene me pongo!

petons

Jo Mateixa ha dit...

Jo hauria de passar l'asìrador per el menjador que està ple de fulles del arbre d'en Hatim i de pinso d'en Patufu...però saps que?, m'he llevat tard i he fet el mandra com la que més....em ve de gust no fer res.

A mi també em queden coses per fer al pis i això que ja fa un any quasi que hi vivim, però de mica en mica....no ens estressim pas, jejejejeje.

Petons maca!!!!

Carme Rosanas ha dit...

FelicitaTS RITA PER LA TEVA NOVA CASA I PER POSAR-LA MICA EN MICA AL TEU GUST.

Montse ha dit...

Acceptes aquesta planta virtual que t'envio? Que no la veus? i la imaginació per què serveix, eh? eh? eh? ;)

Com diu en Jesús, Benvinguda a casa teva!

Jordi Casanovas ha dit...

diuen que per una bona entrada s'hi ha de cremar una espelma blanca...

khalina ha dit...

Jo també he viscut sempre vora el mar.
Me'n alegro que estiguis a gust a la teva nova casa. Fa il.lusió anar-la vestint al teu gust, poc a poc anar trobant el que vols

Clint ha dit...

jo diria que si no hi ha més remei, de ben segur que s'ho esta perfecte en aquesta habitació de convidats :-)
Tot i que jo no sóc massa d' espelmes, sempre queda una bona olor...

Ferran Porta ha dit...

I tant que és important, que a casa nostra ens hi sentim bé! El món "exterior" no sempre és fàcil; quan arribem a casa ens hi hem de sentir a gust, protegits, segurs... Això ens dóna l'energia necessària per afrontar l'"exterior"!

A disfrutar-la... i també del mar! :))

Rita ha dit...

Gràcies, jesús m. tibau! ;-)

Venga, atikus, pereza fuera! ;-)
Besos!

Jo també vaig fent mica en mica jo mateixa...

Gràcies, carme!

Preciosa, arare, i queda perfecta! ;-)

Ais, jordi... No ho sabia! No sé si encara hi sóc a temps...

Molta, khalina! M'encanta dedicar-me a vestir-la...

Aissss, clint, clint... Tu, per ser el mimat, tindràs tracte de favor hahahahaha
Doncs les espelmes creen caliu, nen, prova-ho! ;-)

Gràcies, ferran! :-)

fada ha dit...

La casa és com un ésser viu que es va transformant al mateix ritme que nosaltres o dels que van venint. Un bon dia l'estudi es va transformar en una habitació infantil per a dues nenes, l'habitació de convidats en una habitració infantil per a un nen i l'habitació de nadó, en un petit estudi des del qual us he conegut a tots. De moment, cada canvi és una il·lusió. Que la disfrutis, maca.

Joana ha dit...

Com que s'hi està tan bé a casa teva hi torno...
He canviat índex per epíleg. Et donc la raó. Gràcies! Volia posar-hi tots els posts , a l'índex però em va fer mandra!
Bona nit Rita!

Robertinhos ha dit...

i on has deixat l'estora de les vergonyes, aquella sota la que s'amaguen le spoques ganes de fer neteja que sovint tenim...

novesflors ha dit...

Gaudeix del teu espai privatiu i gràcies per compartir amb nosaltres el teu espai virtual.

zel ha dit...

Jo agrairia poder o estar obligada a canviar de casa, seria l'única manera de fer endreça a fons i sentir-me bé...Gaudeix!

Rita ha dit...

A veure doncs quines transformacions hi haurà, fada. Tot i que jo només tinc una habitació, a més de la meva...
Gràcies, maca!

Pots, i de fet m'agrada que ho facis, tornar sempre que vulguis, joana! Ok amb l'epíleg.
Bona nit, guapa!

Ara que ho dius, robertinhos, no en tinc d'estora... hahaha
No pateixis, però, quan no en tinc ganes sóc tan descarada que no les amago! ;-)

Gràcies a tu per passar, noves flors!

Cert, zel! Aquesta és la meva 3a vivenda i de la 1a a aquesta m'he després de moltes coses. És la única manera de cabre-hi... :-)

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Llegin-t'he m'has fet adonar de que tinc molt per aprendre.

La calidesa de la casa en la que es viu i es reben amics es fonamental per viure a gust.

Home sweet home.

Una abraçada

el paseante ha dit...

Disfruta-la noieta. Casa teva sempre sembla càlida.

Rita ha dit...

Em sembla que tots podem aprendre de tots, horabaixa, i a més ho considero positiu.
Hi visc molt a gust jo a casa... :-)

Gràcies, paseante! Procuro que ho sigui, sí, i còmode també. :-)