Blocaires (2)

Google

Suposo que és inevitable que, tot i no conèixer-nos personalment i saber poc o res de personal de nosaltres, basant-nos només en el que ens llegim en els posts i els comentaris, els blocaires –encara se’m fa estrany considerar-me’n, però ja ho vaig assumint– ens anem imaginant com som, com pensem, com vivim...

Fins i tot, i això em sorprèn, però sincerament així ho penso, n’hi ha que crec que ens caiem més bé que altres, que ens despertem més afecte, en fi que, en el fons, la blogosfera no difereix massa del carrer.

Arran de la darrera convocatòria de Relats Conjunts, en els que he participat per segona vegada, i a mesura d’anar-los llegint –molt bons tots per cert i originals la majoria–, no he pogut evitar imaginar-me com és qui hi ha al darrera de cadascun dels escrits.

Suposo que els escriptors, els que s’hi dediquen professionalment, com els actors, saben assumir el paper que sigui i fer-lo a la perfecció, ja sigui escrivint o interpretant. Però els blocaires, potser vaig errada i parlo per mi que no em considero gens escriptora i que per a mi fer un relat és un gran repte, tenint en compte que escrivim sense les seves habilitats, inevitablement deixem anar coses nostres: com pensem, com sentim, com afrontem les coses, quina actitud tenim davant la vida.

Potser m’he embolicat, no sé, o potser no estic expressant prou bé el que vaig pensar, però ahir, llegint els diferents relats, em va semblar que veia una mica més les diferents personalitats i/o caràcters que hi ha al darrera de cadascun dels blocaires.