L’Striper, darrerament, està posant vídeos de pel·lícules i a mi avui me n’ha vingut una al cap.
Em va agradar l’argument: persones acabades que es troben i tenen por de viure la felicitat, vides buides, avorrides, d'éssers que ho veuen, però no volen o no saben o pensen que no cal reaccionar, em va agradar ella com cantava i em va agradar i molt la càrrega sensual i eròtica que portava també.
Pels que l’hagueu vist, ja em direu què en penseu i pels que no, us la recomano: Els fabulosos Baker Boys. Poso el fragment que més m’agrada. Llàstima que no segueixi, després de la cançó hi ha una escena encara molt més sensual i eròtica. Gaudiu-la!
Em va agradar l’argument: persones acabades que es troben i tenen por de viure la felicitat, vides buides, avorrides, d'éssers que ho veuen, però no volen o no saben o pensen que no cal reaccionar, em va agradar ella com cantava i em va agradar i molt la càrrega sensual i eròtica que portava també.
Pels que l’hagueu vist, ja em direu què en penseu i pels que no, us la recomano: Els fabulosos Baker Boys. Poso el fragment que més m’agrada. Llàstima que no segueixi, després de la cançó hi ha una escena encara molt més sensual i eròtica. Gaudiu-la!
Michelle Pfeiffer - Makin' Whoopee
8 comentaris:
potser es la millor manera de viure..cada cop que omples de colors cualsevol reco de la teva vida sempre hi ha algu disposat a estriparlo.
Per el poc que estem aqui potser millor pasar ho el mes ausent posible i no arrisacarte a patir dolor
Per cert ja que em menciones al meu post enva un altre pelicula " las dos caras del amor" pero per problemas tecnics no va poguerser. La felicitat moltes vegades ens costa molt aceptarla ens fa por agafarla.
El temps és linial i unidireccional, així que si hi ha una possibilitat de poder experimentar la felicitat, millor no pensar-s'ho gaire...
Potser tens raó, ddriver, mai podem saber què és el millor, però jo em nego a passar absent per la vida, la veritat.
Vinga, maco, molts petons de sort :))
Striper, parles de la del Woody Allen? Sí que fa por la felicitat, però penso que s'ha de viure i córrer riscos. Millor penedir-se del que s'ha viscut que no pas del que no.
Penso com tu, carquinyol, totalment d'acord!
És una pel.lícula que no he vist mai completament. N'he vist fragments a la tele, però sempre hi havia una raó que m'impedia mirar-la sencera. A veure si la propera vegada ho puc fer.
Qui pillés a la Pfeiffer!!!
sempre he pensat que hauria de posar un piano de cua a casa...ai la Michelle !!!
Crec que t'agradaria, paseante, la propera vegada que la facin, procura no perdre-te-la. :)
Veí i clint, heu vist quins regalets que us faig? És que sou uns mimats eh!! :)
Publica un comentari a l'entrada