Plou

M’he llevat tard. Vaig anar a dormir tard. He de planxar. He de fer la maleta. Vull fer un post, tinc coses per escriure, però no sé com fer-ho perquè no sembli un batibull. Estic contenta, però la pluja fa que em sembli que no, em contraria.

Ahir diguem-ne que em vaig reconciliar amb un bon amic amb qui darrerament no ens enteníem massa. És una persona important per a mi i me l’estimo. Em satisfà saber que ell també. Forma part d’un moment de canvis en la meva vida: de manera de pensar, de sentir, de veure les coses,... No podia quedar exclosa una persona tan important!

Vaig dinar amb una amiga. És una dona a qui sempre he respectat molt. Fa anys que es va separar i es va quedar amb 3 fills petits. El marit no va assumir cap responsabilitat ni econòmica ni paternal. Amb un sou mileurista, va tirar endavant, tota sola, amb tot, els va donar una bona formació, no va fer res més que fer de mestressa de casa i mare, i treballar, és clar. Ara, amb els fills grans, fora de casa, ben situats i aparellats, se sent sola. S’ha posat a fer tallers d’escriptura i confesso que m’ha impressionat com escriu: Molt bé! Ha tingut una relació, però li fa mal, perquè se n’ha enamorat. No és culpa d’ell, no l’ha enganyada mai i se l’estima, però com a amiga especial. Ella, com que se sent sola, voldria més. Parla amb la seva filla -a qui he vist créixer i he seguit els seus maldecaps: d’amigues, de noviets, de tot tipus- i li fa saber com se sent, li explica les coses que la neguitegen, i diu... “la meva filla em diu que sóc egoista, que només sé parlar de mi”. Quan ens trobem sempre porta els seus escrits, els repassem, els comentem, els corregim. Diu que els seus fills no li han demanat mai per veure cap escrit. Que en som d’egoistes els fills!

Al vespre, vaig poder gaudir del meu amor platònic una estoneta, que bé!

Avui m’he despertat amb un sms de l’Ana, preguntant-me si ja estic a punt. Viu al nord d’Europa i demà marxo a fer-li una breu visita. Fer la maleta sempre m’ha incomodat, sempre la faig a darrera hora i em passo les hores prèvies neguitosa, però no tinc solució. Em passaré el dia perdent el temps i acabaré dormint poc, per culpa de la maleïda maleta. No, per més que es digui, no canviem.

Una mica batibull sí que m’ha sortit veig...

Una cançó que m’agrada, sobretot quan diu... “...cuando tu boca me toca/Me pone y me provoca/Me muerde y me destroza/Toda siempre es poca/Y muévete bien, que nadie como tu me sabe hacer café...”

Miguel Bose - Morena mia