Per a la gent que tenim més de 40 anys, i que estem més a prop dels 50 que dels 40, les noves tecnologies són això: NOVES tecnologies.
En la meva joventut no hi havia telèfon mòbil, ni msn, ni correu-e, ni res de tot això. A la feina, tenia una màquina d’escriure elèctrica, el més modern que hi havia aleshores al mercat, i teníem també el tèlex, que suposo que molts ni deveu saber que coi era.
Per sort, i gràcies a la feina, he hagut d’anar-me reciclant i adaptar-me a totes les novetats que han anat sortint, i puc dir que més o menys ho domino tot. Fins i tot, em començo a considerar blocaire (amb boca petita encara) hehehe. I això que, quan alguns m’ho dèieu, m’hi negava, perquè no m’hi veia en cor. I ara estic contenta, perquè me n’he sortit prou bé, i amb no massa ajut. M’he espavilat!
Tot i així, com que ho he anat aprenent sobre la marxa, i ja de gran, tinc moltes coses massa arrelades com per fer-les d’una altra manera. Tinc obsessió en escriure bé i això passa per damunt de tot. D’altra banda, no és el mateix néixer i créixer en una època, amb una sèrie d’elements a l’abast, que en una altra, on no n’hi havia ni una quarta part i que per tant t’hi has hagut d’anar adaptant.
Tota aquesta reflexió m’ha vingut al cap avui, quan en un comentari al meu post SMS (2), en clint m’ha demanat si també hi havia els accents. Confesso que m’he fet un fart de riure i he recordat els meus començaments amb els sms.
Vaig començar escrivint com ara, amb totes les lletres i accents. Aleshores tothom parlava del llenguatge dels sms, abreujat, simplificat, i jo, per no ser menys, ho vaig intentar. I bé, un desastre!!! Quan ja tenia tota la paraula escrita, recordava que s’havia d’abreujar i esborrava. A vegades més del compte, i au, torna a escriure i em sortia novament sencera la paraula. No ho podia evitar. Amb els accents, el mateix. Fins que no trobava la lletra amb l’accent no parava. A vegades, em passava i tot i au, torna a començar, a buscar aquella vocal accentuada. Res, que no es canvia així com així en segons quines coses. Ah! I les kssss??? Quin suplici haver d’anar posant kssss per tot arreu, de tant en tant, per fer-me la moderna, mai sabia on coi anaven!!! I entre unes coses i les altres, trigava el doble de temps! Tot plegat, que sóc molt més ràpida fent-los sencerets, a la meva manera, que no pas en modern.
Això és com anar en bici que es diu normalment, i que també s’aplica a altres coses, que si n’has après de petita, no s’oblida mai. Però jo sempre contesto, fantàstic, no en sabré mai, perquè mai en vaig aprendre de petita! De les altres coses sí eh... i això que no era tan petita ;))).
I parlant d'anar en bici...
En la meva joventut no hi havia telèfon mòbil, ni msn, ni correu-e, ni res de tot això. A la feina, tenia una màquina d’escriure elèctrica, el més modern que hi havia aleshores al mercat, i teníem també el tèlex, que suposo que molts ni deveu saber que coi era.
Per sort, i gràcies a la feina, he hagut d’anar-me reciclant i adaptar-me a totes les novetats que han anat sortint, i puc dir que més o menys ho domino tot. Fins i tot, em començo a considerar blocaire (amb boca petita encara) hehehe. I això que, quan alguns m’ho dèieu, m’hi negava, perquè no m’hi veia en cor. I ara estic contenta, perquè me n’he sortit prou bé, i amb no massa ajut. M’he espavilat!
Tot i així, com que ho he anat aprenent sobre la marxa, i ja de gran, tinc moltes coses massa arrelades com per fer-les d’una altra manera. Tinc obsessió en escriure bé i això passa per damunt de tot. D’altra banda, no és el mateix néixer i créixer en una època, amb una sèrie d’elements a l’abast, que en una altra, on no n’hi havia ni una quarta part i que per tant t’hi has hagut d’anar adaptant.
Tota aquesta reflexió m’ha vingut al cap avui, quan en un comentari al meu post SMS (2), en clint m’ha demanat si també hi havia els accents. Confesso que m’he fet un fart de riure i he recordat els meus començaments amb els sms.
Vaig començar escrivint com ara, amb totes les lletres i accents. Aleshores tothom parlava del llenguatge dels sms, abreujat, simplificat, i jo, per no ser menys, ho vaig intentar. I bé, un desastre!!! Quan ja tenia tota la paraula escrita, recordava que s’havia d’abreujar i esborrava. A vegades més del compte, i au, torna a escriure i em sortia novament sencera la paraula. No ho podia evitar. Amb els accents, el mateix. Fins que no trobava la lletra amb l’accent no parava. A vegades, em passava i tot i au, torna a començar, a buscar aquella vocal accentuada. Res, que no es canvia així com així en segons quines coses. Ah! I les kssss??? Quin suplici haver d’anar posant kssss per tot arreu, de tant en tant, per fer-me la moderna, mai sabia on coi anaven!!! I entre unes coses i les altres, trigava el doble de temps! Tot plegat, que sóc molt més ràpida fent-los sencerets, a la meva manera, que no pas en modern.
Això és com anar en bici que es diu normalment, i que també s’aplica a altres coses, que si n’has après de petita, no s’oblida mai. Però jo sempre contesto, fantàstic, no en sabré mai, perquè mai en vaig aprendre de petita! De les altres coses sí eh... i això que no era tan petita ;))).
I parlant d'anar en bici...
Corinne Bailey Rae - Put Your Records On
11 comentaris:
DOncs a mi me es mes facil escriure sencer quehabrevia perque no se com fer-lo.
No cal ser d'una generació d'una altra. Suposo que aquesta canalla de 12 anys que ja tenen mòbil, cosa totalment innecessària i estúpida, és normal que es carreguin la llengua d'aquesta manera. Jo en tinc 30, i sempre escric amb totes les lletres, perquè odio el llenguatge aquest dels mòbils, m'agrada escriure bé. L'únic que faig és que m'enrotllo molt, i llavors potser he d'eliminar alguna lletra, però si tinc espai de sobres, les escric totes i amb accents i el que calgui. I no penso canviar.
x10 + fet riure k dius no e facil scriure abrvint?no k dir t a mi si m e facil.
incls e viviat a un kolega a fer o i ja no parlm,ni scrbim be,un kaos,tot e akostmart i ja ta.
el prblem e k l altr o ntngi pero ja spavilan.
Amb la k tmb pots psar kisses x U
bna knso,la tink i m agrada moltisim
Ei qui diu que no faig comentaris profunds! jajaja si n'ha sortit un post i tot!
Que consti, que jo faig servir totes les lletres als sms, per fer-ne un de "modern" haig de pensar molt tot i que tenir una cunyada jove ajuda per anar reciclant-se!
ptons!
Ara no sé si esborrar el post ;)
On semblava que tenia un problema resulta que no, que no el tinc. O és que el tenim tots??? hehehehe
Personalment, m'agrada que escriviu amb totes les lletres. Tenim una llengua que entre unes coses i altres la volen fer desaparèixer i a mi m'agrada cuidar-la i respectar-la.
striper, xexu, clint, petonets :)
I a tu ddriver, com que em poses bona música... no t'ho tindré en compte! ;) kisses x U
asies wapa
Em nego rotundament a destrossar el meu idioma. Quan haig de fer un sms, mai no abreujo res, escric amb majúscules després dels punt i fins i tot poso accents, que per això hi són. I que em diguin antiquat, si ho vol la canalla.
No esperava menys de tu espieta, amb tot el que hem arribat a parlar d'aquest tema hehehe
Petonets, maco!
Estic amb tu: no puc amb els sms aquests mal escrits. Ni els entenc, ni els sé escriure. Sortosament, el meu mòbil està apagat gairebé sempre. De les noves tecnologies m'encanta internet, però això d'estar sempre localitzables per telèfon, no està fet per mi.
M'ha agradat molt el clip.
Mira que si el tens gairebé sempre apagat no podràs rebre sms xulos eh... O potser és que a tu t'ho diuen tot a cau d'orella, paseante ;)
Publica un comentari a l'entrada