Tens una edat, et consideres madura, fa anys que prens decisions serioses amb cura i celeritat a l’hora, que fas passes importants, penses que ja ho tens tot controlat, que ja res se’t pot escapar de les mans, tens la seguretat que domines la teva vida, els teus actes, els teus sentiments, però de cop, una situació inesperada, ho pot fer trontollar tot.
En moments així no puc evitar pensar en la mare, aquella persona que, quan era petita ho resolia tot, no perquè tingués cap poder màgic sinó, perquè de petita tot tenia solució.
Ara mateix, em sento soleta –que no sola– i no em fa res reconèixer-ho. Com aquella nena petita que tenia un problema, i plorava, i que la mare amb unes carícies, abraçades i petons l’hi solucionava.
Lamentablement, ja no tinc la mare, ja no sóc petita, i el problema potser és més gros, amb tota seguretat més complex i només el puc solucionar jo optant, suposo, per la raó, que no per ser el més adient i convenient, deixa de ser dolorós.
En moments així no puc evitar pensar en la mare, aquella persona que, quan era petita ho resolia tot, no perquè tingués cap poder màgic sinó, perquè de petita tot tenia solució.
Ara mateix, em sento soleta –que no sola– i no em fa res reconèixer-ho. Com aquella nena petita que tenia un problema, i plorava, i que la mare amb unes carícies, abraçades i petons l’hi solucionava.
Lamentablement, ja no tinc la mare, ja no sóc petita, i el problema potser és més gros, amb tota seguretat més complex i només el puc solucionar jo optant, suposo, per la raó, que no per ser el més adient i convenient, deixa de ser dolorós.
7 comentaris:
Tu ho has dit. Si ja estàs acostumada a prendre decisions, segur que encertades, què canvia ara? Sempre hi ha coses que ens fan trontollar, i com que no conec el cas no vull frivolitzar, però t'animo a que segueixis sent tu i que et deixis guiar pel teu bon criteri. Si ho has fet abans, ara no té per què ser diferent. Ànims.
La decisio que prenguis sera la teva i mai sabras si es la ecertada o no encara que et surti bé no sabras com t'habria sortit l'altre.
Algú deia que "Si el problema té solució, no et preocupis, i si no en té, no et preocupis".
Així doncs, confia en tu mateixa i no et preocupis.
Una abraçada.
utilitza l experiencia ara no?l experiencia es el millor coneixement que tenim
Gràcies, xexu, faig el que penso que és el més convenient. Esperaré els resultats. I gràcies per venir, també! M'agrada com escrius :).
A vegades, costa, striper, però potser millor i tot no saber quina hagués estat l'altra via :).
Arare, tens raó. Curiosament, no fa massa, això mateix ho deia jo a una persona propera. Crec que estic fent el que haig de fer i això, si més no, ja em fa sentir mllor. Gràcies :).
ddriver, faig el que crec que és el més encertat. Ja veurem com va. Gràcies per acompanyar-me :).
Digues-te el que t'hauria dit la teva mare, fes el que hauria fet ella.
No sé si tens fills. Crec que els que no en tenim, encara recordem aquella sensació protectora de quan erem petits i la busquem.
En canvi, els que són pares ja han agafat aquest rol de "cap del ramat" i se senten més segurs davant els perills.
Gràcies pel teu consell, paseante, no m'ho hagués plantejat així i tens raó. Pensaré en la meva mare i en el que ella faria i em diria.
No, no en tinc de fills i també la tens aquí la raó. És exactament aquest el sentit que jo li dono a la paraula "soleta". A la meva edat! :))
Gràcies per anar passant. Ja t'ho he dit, oi, que m'agrada?
Publica un comentari a l'entrada