diumenge, 4 de gener de 2009

Nova York (i 3)

Com molt bé deia en Clint, en els comentaris al Nova York (1) , l’1 era una amenaça, però era previsible, Nova York dóna molt de si, no m’agraden els posts llargs i, entre les festes, que us les volia felicitar, i l’amic invisible, que també tenia el seu timing, no podia ser d’una altra manera.

Aquest post és el darrer, tret de si aconsegueixo recuperar alguna foto més, que encara no ho sé, i, més que explicar visites, sobretot explicaré detalls, coses que m’han sorprès, encuriosit i/o cridat l’atenció.

Dispenseu-me si em faig pesada amb el tema, però és que també em serveix a mi per tenir la informació recopilada i en ordre, sempre podeu llegir en diagonal o directament passar de llarg. Per als que seguiu fins al final, gràcies per la paciència.

Una cosa que em va sorprendre molt és que no vaig veure contenidors per a les escombraries i, com nosaltres, fa anys, hi havia bosses, grans, a molts llocs, apilades. Diria que només el cap de setmana, com si no les recollissin, però no n’estic segura. Amb la neu, feia gràcia veure les piles de bosses, totes nevades.

Em va encuriosir que totes les botigues tinguin horaris diferents. Per exemple, un Toys”R”Us que hi havia a Times Square, obria les 24 hores al dia. No sé si per les festes o sempre. Una casa de fotografia, coneguda, B&H Photo, divendres tancava a les 14:00, dissabte feia festa tot el dia i diumenge obria fins les 14:00. A la guia deia que eren jueus i que tancaven totes les festes jueves, dissabte inclòs. Un banc on vaig anar a canviar diners, el TD, tenia uns cartells que deien que obria 7 dies a la setmana. Uns grans magatzems, els Macy’s, dissabte, dia 20, tancava a les 24:00, tampoc sé si era per les dates o sempre.


Google


Una altra cosa que em va cridar l’atenció: hi ha moltes botigues de productes vitamínics (no sé com es diu més oficialment) per a gent que fa gimnàs. Pots enormes de productes d’aquells que prenen les persones que fan peses i moltes coses més. A la mateixa 5a avinguda n’hi ha una. Pel barri de Chelsea, sobretot, n’hi vaig veure moltes, com també, centres de bellesa on fan manicura i pedicura. En el mateix carrer, fins i tot, uns quants. És evident que hi ha molt culte al cos, tot i que també hi ha força obesitat, encara que no en vaig veure tanta com m’havien dit que hi havia i/o jo m’havia imaginat.



Google



Em vaig sorprendre a mi mateixa amb els cotxes. No hi entenc gens, no condueixo i no tinc costum de mirar-me’ls, però curiosament allà me’ls mirava. No sabria dir cap marca, ni model, però em van agradar molt els cotxes d’allà: els vaig trobar sòlids, forts, consistents, elegants, macos. Tret de les limusines: espectaculars, n’hi ha de blanques i de negres, més grans i més petites, però espantoses, la veritat, per al meu gust.

Per cert, no vam veure cap Pare Noel, cap ni un. Potser eren tots per Europa...

Per acabar, un resum del menjar. Vam menjar bé, sense anar a cap restaurant bo, més aviat vam seguir recomanacions de la guia, de restaurants coneguts, però no cars i vam menjar bé i bé de preu.

Per esmorzar anàvem a qualsevol Deli que tinguéssim a prop. Els DeliS són botigues de menjar preparat, amanides, guisats, sandvitxos, begudes, cafès, xocolata, pastes,... on s’hi pot menjar de tot i a qualsevol hora. A la planta baixa hi ha la botiga, on ho agafes tot, i a la primera una gran sala amb taules i serveis. Un dia vam sopar-hi també i tot el que vaig tastar estava molt bé. No ens va passar mai d’uns 10 $ per cap i això que els esmorzars d’alguns semblaven dinars: ous remenats, bacó, formatge... 1 cafè, per exemple, valia 1 $. Més barat que al centre de Barcelona.

La primera nit vam sopar al Island Burgers & Shakes (766 9th Ave, entre la 51st i la 52nd), no lluny de Times Square. Un lloc no gaire gran, ple d’americans, i que la guia deia que tenia hamburgueses molt bones i que eren famoses les seves patates. Vam demanar dos tipus de patates i per a la nostra sorpresa eren dos patates enormes, bullides i amb pell, obertes pel mig, de punta a punta i amb coses dintre. Aquest ens va sortir per uns 17 $ per cap.

En un altre restaurant, al Soho, vam descobrir que les patates fregides, allà són French fries. Aquest, que també ens el recomanava la guia, és el Fenelli’s Cafe (94 Prince St, cantonada Mercer St.). Aquí vam pagar 15 $ per cap.

Un altre lloc on vam menjar molt bé, el Mangia (Edif. Trump, 40 Wall St. entre Broadway St i William St), d’aquests de menjar preparat, però molt elegant, suposo que per la zona, per 13 $.

I el darrer, a Chinatown, un xinès, ple de xinesos i americans, Oriental Garden (14 Elizabeth St, entre Bayard St. i Canal St). Vam fer uns entrants, i llagosta de segon, dues, per a 4 persones, vam menjar molt bé i ens va sortir per uns 30 $ per cap.

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Caram, tota una guia gastronòmica de Nova York. Si mai hi vaig, ja passaré per aquí per veure on he menjar.

Això de l'hora de tancar de les botigues també impacta, no acabo d'entendre per què una botiga de joguines ha d'estar oberta tota la nit.

rits ha dit...

no vas veure cap pare noël???? jo en veia a grapats i vaig aconseguir-li fer una foto a un gairebé de cos sencer al Rockefeller Center, que a les 5 de la tarda d'un dissabte estava... ple a rebessar...

Per mi no et cansis mai d'exlicar coses de NY. És una ciutat que no s'acaba mai!!!!

el menjar, és que tot és a lo bèstia!!! no sé si per això després mengen tantes vitamines.... han de compensar el greix....

Ferran ha dit...

Estic afamat, no sé què em passa. He jalat com un descosit, llegeixo els teus apunts sobre esmorzars i sopars i encara m'agafa més gana.

Sort que no caldrà que vagi fins a NY per saciar-la! :)

Salut.

Cesc ha dit...

No t'has fet pas pessada amb el tema, de veritat, docns m'agraden les fotos que fiques, m'hi entretinc i m'agrada el què ens expliques...

fra miquel ha dit...

Doncs sembla que no és gens car menjar a NY. M'apunto les adreces que ens dius per si un cas em pogués escapar un any d'aquests

Que et portin moltes coses els Reis, reina.

I no deixis d'explicar-nos els teus viatges, sempre s'aprenen coses.

estrip ha dit...

cap pare Noel? ni de cap color? ostres, ja veig que les pel·lícules no reflecteixen la realitat!
Sort dels blocs!

Salva Piqueras ha dit...

sort que et llegeixo havent sopat!!! fins i tot amb la patata amb pell m'has fet venir gana!!!

Llàstima de les fotos... hauràs de tornar... :)

Striper ha dit...

Amb aquests posts es com estar una mica a New York. Gracies.

- assumpta - ha dit...

Aquest post és genial, és millor que qualsevol llibre o guia de les que pots trovar!
Llàstima que tinc l'agenda molt i molt ocupada (ejem) i no puc anar-hi en una temporada ...
(No crec que coli gaire, oi).
M'hauré de demanar un viatge així per a reis.

Ulisses ha dit...

Mira quan vagi a nova york agafaré un viatge sense guia, total imprimint els teus posts n'hi hauria d'haver prou XD

Salut i bon any 2009!

PD: ja torno a estar per aquí.

òscar ha dit...

pessada? me'n refio més dels teus ulls que dels escrits de quasevol guia a l'us.

kweilan ha dit...

Has fet uns posts agradables de llegir i útils. A mi per esmorzar em va cridar l'atenció la quantitat de classes de donuts que hi havia i la senyora de la cafetera que t'anava omplint la tassa cada vegada que et veia la tassa buida.

Josep Lluís ha dit...

M'has fet recordar tantes coses Rita. Jo vaig ser-hi un altra cop (perquè m'encanta anar-hi) poc abans que tu, el mes de novembre. Per aquest i altres viatges vaig obrir el blog http://boardingcam.blogspot.com
En fi, m'agrada reviure-ho des de casa teva.

Petonet

khalina ha dit...

A mi també m'agraden les teves cròniques de N.Y. He llegit fins el final... Si algun dia hi vaig aquí tinc millor guia.

Si que són curiosos els seus horaris!

Molt bons reis!

Rita ha dit...

Doncs a mi això de l'horari, XeXu, em va donar molta sensació de llibertat, la veritat. I pensa que el personal de les botigues, amabilíssim!

Cap ni un, rits! Certament, és una ciutat que dóna moltíssim de si. Ja estic pensant en tornar-hi :p

Ja t'has atipat bé, Ferran? ;-)

Gràcies, Cesc! Ets un encant!

Gràcies, fra miquel. De veritat que nosaltres vam menjar molt bé i gens car. Que n'hi ha eh de llocs cars!

estrip, això del Pare Noel precisament ho vaig posar per tu, per un comentari on em deies que no calia que vinguessin per aquí... ;-)

Hahahaha Salva Piqueras! Ja hi estic pensant en tornar, a veure com va l'economia aquest any... :p

Gràcies a tu, Striper, per ser tan fidel.
Petons!

Com han anat els reis, - assumpta -? ;-)

Ulisses, guapíssim... Quina ilu que tornis a ser per la xarxa!

Gràcies, òscar! Ets molt generós... :-)

Gràcies, kweilan!

Quina sort, Josep Lluís, que hi puguis anar sovint! Miraré aquest bloc que em dius.


Gràcies, khalina, sou molt pacients... :p
Petons!

el paseante ha dit...

Mai t'he llegit en diagonal, més que res perquè m'agrada el que expliques en les teves petites cròniques. Suposo que canviar de país o de continent comporta aquestes sorpreses. I m'encanten els establiments que obren tot el dia. A veure si un dia copiem aquesta idea.

Rita ha dit...

Gràcies, paseante.

A mi també em va agradar molt això dels horaris lliures, la veritat...