divendres, 2 de gener de 2009

Barber

Tom Brown


Passa per davant del barber –un barber d’aquells de tota la vida– i com cada dia, quan hi passa, no pot evitar pensar en ell. El barber on ell anava sempre, mentre va viure a la ciutat d’ella, però quan ella no el coneixia. Coses de la vida, ara que el coneix, ell ja no hi viu.

Pensa en ell i pensa en què ha passat. Tan engrescat que el veia, el sentia, l’imaginava, la primera vegada, i tan poc que l'hi veu ara.

Totes les històries tenen un temps, un moment, i potser aquesta, sense haver començat, ja s’ha acabat.

No pot evitar pensar en aleshores, quan ell la trucava, tant content com estava, li sentia aquella veu il·lusionada, l’imaginava amb els ulls brillants, intuint el seu desig, o quan rebia els seus sms, sempre amb el tractament reial –princesa– i dient-li bona nit, cada dia, fins que va deixar de fer-ho i silenciosament va desaparèixer. Ara no hi ha sms, ni gaire trucades, només molt de tant en tant.

Què ha passat? –es torna a demanar– però ella mateixa es respon: potser és millor així. En aquell moment, hagués pogut prendre mal, de tant que n’estava. Ara segur que no. Però, quina llàstima, oi? Tan bonic que és estimar i sentir-se’n, desitjar i saber-se’n...

23 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

records que deixen el seu rastre a la nostra vida, amors que no van arribar a ser, camins que no vam prendre

Josep-Empordà ha dit...

El problema ve quant per contes d'estimar, només vols que t'estimin.

Egoisme...vanitat...egocentrisme...ves a saber.

Moltes vegades passa que quant tens la oportunitat, la desaprofitas i después, ho lamentas tota la vida.

Cesc ha dit...

Bé, tot té el seu moment precís, però sempre queda allí, noves històries i nous records estan per venir... no oblidis mai això del barber eh...

Tirai ha dit...

Buf! Els amors que no van arribar a ser, les històries que acaben abans de començar... Quantes en tinc? No les puc ni comptar..
M'ha fet gràcia això de barber, perquè l'altra dia vaig descobrir que havien obert una barberia al meu poble. Com pot ser? Una barberia nova. Si ara tot són perruqueries unisex!

estrip ha dit...

tot va tant de pressa...
algú va dir que el risc és no arriscar-se, i arriscar-se és intentar mantenir les mateixes il·lusions més temps del que ho fem.

Gatot ha dit...

llàstima? doncs potser en el sentiment... en algun moment...

això és vida, Rita... viure, sentir, deixar de sentir, esperar, desesperar...

i... si; és bonic

petons i llepades en-vitalades!

novesflors ha dit...

Aquests sentiments del que gairebéva ser i encara es recorda sempre els duem amb nosaltres. Sumen.

Lansbury ha dit...

records de pronte trovats i mai olvidats... que bonic. Un bes

Striper ha dit...

Aquestes assignatures pendents,sempre queden amb la pregunta Que hagues sigut?

rits ha dit...

El que va passar i el que no va passar ja està, ja forma part del passat. Recordar-ho sempre és bonic fins i tot et pot fer somriure i/o plorar. Saber que és millor així és una mica reconfortant.
No val la pena preguntar-se res, sols veure el passat des del record i buscar de nou.

I si, és preciós sentir-se estimada, desitjada....

Un escrit molt maco.

khalina ha dit...

Mai se sap què hauria passat, però la vida és així. Només podem viure una vida i no totes les que ens agradaria, i d'una manera voluntària o imposada anem escollint, però anem vivint

iruNa ha dit...

Hi ha moments per tot... i a vegades costa que coincideixin. No saps perquè però el temps passa i les coses canvien, tots canviem i les relacions també experimenten canvis inesperats. Mai sabrem si hagués estat millor d'una altra manera, però si les coses passen és per algun motiu.
Un post trist però real, com la vida mateixa!
una abraçada!

Josep Lluís ha dit...

El rellotge de la vida Rita, aquest si que no s'atura, a diferència de tren. Cal aprofitar el tic, abans el tac no ens canvii el segon.

- assumpta - ha dit...

Sempre s'han d'aprofitar els "moments" presents perquè no pots viure un futur, pensant només en el passat ...

;)

atikus ha dit...

Los sueños y los deseos son fundamentales en la vida aunque aveces pueden distorsionarla con prudencia simplemente la ambellecen, espero que el 6 de enero te traigan los reyes algún deseo...aunque seguro que eres republicana, estos son magos y de oriente, jeje

Por cierto, yo sigo esperando a mi Marilyn ...ella decia que ella mas bello soñar con ser estrella con serlo, que cosas ¿verdad?

petons

Rita ha dit...

Bonic el que dius, Jesús M. Tibau...

Tot pot ser, Josep-Empordà...

És un record bonic, Cesc...

Aquest barber hi porta tota la vida al mateix lloc, Tirai, sense cap reforma, sense cap canvi i de color verd! :-)

El risc és viure... diria jo, estrip...

Ja visc, ja, estimat gatot...
Petons!

Cert, novesflors...

Gràcies, Lansbury!
Petons!

Potser el temps la respon, Striper...

Gràcies, rits...

Sobretot això, khalina, vivim!

Tot el que passa, passa per a alguna cosa, iruNa...

M'ha agradat això del tic... i el tac..., Josep Lluís...

El carpe diem, oi, -assumpta- ?

Hace tanto que ja no me traen nada los Reyes Magos, atikus...
Los deseos, cuando se consiguen, dejan de desearse, aunque puedan quererse, claro...
¡Besos!

XeXu ha dit...

Els sentiments i sensacions del final del post són molt macos i necessaris, però hi ha històries que acaben i d'altres que no comencen, i tot i no creure en el destí, penso que potser és millor, i que les coses han de ser així. Les històries que no acaben són les bones, oi?

el paseante ha dit...

Llegint el teu relat, suposo que molts hem recordat històries similars. És el que tenen els focs: que s'apaguen si no hi poses més llenya.

Joana ha dit...

El fet de recordar-ho encara ho fa més bonic, més tendre... I molts ho compartim!
Bon cap de setmana rita, vaig una mica a destemps...

Vier ha dit...

Les coses amb els barbers mai no poden funcionar, molt millor intentar-ho amb els barbuts :{)

Rita ha dit...

Segurament, XeXu... :-)

Cert, paseante. Potser, però, sempre es poden tornar a encendre...

Joana, maca... tu sempre hi ets a temps, només faltaria!
Gràcies pel comentari!
Petons!

Ets barbut, Vier? ;-)

Mart de Garriga ha dit...

Ell va tornar a veure la barberia amb una dona que l'esperava, a la ciutat que també era bastant seva?

Rita ha dit...

Mart...,
Vols seguir la història? ;-)