dissabte, 17 de gener de 2009

Comiat

Aquest any n'hagués fet 9 que anàvem juntes a tot arreu, però poc abans de Nadal em va deixar. No va voler continuar amb mi, donant-me més satisfaccions. Érem de viatge i em va doldre molt, però quedava la possibilitat que en tornar a casa, i amb alguna ajuda, tornés, però no hi va haver res a fer. No ha pogut ser.

Ara n’hauré de buscar una altra, però, fins que ens coneguem com amb ella, passarà temps. La sensació que li saps els defectes, els trucs, dona molta tranquil·litat, tot i que sempre pot fallar, com ha estat ara.

Cada vegada que he sortit a passar uns dies fora, ha estat la primera d’anar a la maleta, amb la seva posta a punt i amb material suficient. És cert que després, tornava al seu calaix, però mai oblidada, només esperant la propera sortida, per agafar-la de nou.

Vam començar a caminar juntes per Buenos Aires, seguint per Astúries, Milà, Nàpols i la Costa Amalfitana, Berlín, Croàcia, Roma, Polònia, Tarragona, Cotlliure, per les capitals Bàltiques i, per descomptat, cada estiu per l'Empordà, però ja no sortirem més totes dues, ella ja no hi és, la meva estimada càmera s’ha espatllat i ja no es pot reparar, –el millor que pots fer és llençar-la, em van dir a la casa de fotografia.

Unes mostres de la seva darrera col·laboració, abans de deixar-me plantada a Nova York, el segon dia.















32 comentaris:

khalina ha dit...

L'enterraràs o la incineraràs?... li podríem fer un petit homenatge. Tu dius unes parauletes, exhibim els vostres treballs conjunts, algú podria fer un cant de comiat, un altre blocaire llegir un poema. I al final cava i gresca.

Ai, faig broma, i és un pal comprar una altra càmera, però al principi del post m'has espantat.

fra miquel ha dit...

Ep!
jo també m'he espantat al principi!
Ara tens l'excusa perfecte per a comprar-te una de millor, dona!
Jo t'acceptaria la càmera per afegir-la a la meva col·lecció. Tot i que procuro recollir-les o comprar-les que funcionin, aquesta, pel que dius, ja ha funcionat força. Però si li vols fer un comiat amb tot això que diu la Khalina, jo m'apunto a la gresca.

Cesc ha dit...

No saps mai quan marxarà allò que estimes, però l'has portat sempre amb tu tot i guarda-la durant unes temporades al calaix, això no s'oblida així com així... i si et va deixar plantada serà que era el moment, però segur que no li va agradar deixar-te allí... una forta abraçada...

Ferran ha dit...

Què/on és la costa Amalfitana??
Cada cop que algún 'habitual' titula un post 'Comiat', temo que sigui a punt d'abandonar la catosfera i m'agafa com una pena! Perdó, però celebro que "només" parlessis de la teva càmera! :-)

Cristina ha dit...

La meva càmara està agonitzant des del viatge a Argentina però tot i que les fotos ja no són el que eres em resisteixo a abandonar-la. Fa pal quedar-se sense càmara però tot té el seu cicle. Mmmmm, la costa amalfitana. Acabo de venir d´allà. Quina maravella!

Striper ha dit...

Malgrat tot la seva obra sempre et portara un munt de records.

Jordi Casanovas ha dit...

com que no deu ocupar gaire guarda-la en un calaix, de tant en tant et farà gràcia trobar-la.

Montse ha dit...

És una llàstima... i és que avui en dia les cameres duren molt menys que abans!

com diu en Jordi, guarda-la en un calaix...

petonet

Deric ha dit...

m'apunto a l'homenatge!
a mi em va passar amb una motxilla, era la motxilla dels viatges, però en un d'ells es va "rajar" (no sé com es diu en català) tota, però no la vaig poder llençar, sentimental que és un, i quan vaig arribar a casa, la vaig cosir i guardar, ara la porto per anar a la platja i potser té més de 15 anys!

- assumpta - ha dit...

A l'inici m'has espantat !!!
Quan una cosa ens funciona i agrada ... que ja t'hi has fet, vaja, sap molt de greu que s'espatlli per sempre!
A veure, esperar que la nova et pugui dur també moltes alegries.
Sempre però et quedarà el millor d'ella ... les seves imatges són els teus records.
Bon cap de setmana, Rita!

ddriver ha dit...

just en front la tercera foto hi ha una de les grans botigues de fotografia a NYC

iruNa ha dit...

Ostres Rita! M'has mantingut tota l'estona amb tensió, rumiant què coi podia ser "allò" que t'havia abandonat.
Si ets una amant de la fotografia, com crec que ets, ha d'haver estat un cop molt dur. Però tranquil·la, sempre et quedaran totes les fotos que va fer per tu i un record de moltíssimes experiències viscudes juntes.
Nena, quins viatgets que t'has fotut eh?! jeje...

helena ha dit...

Uff a mi hem va passar amb la primera. Era una Yashica analogica i portava una pila pel fotòmetre. Amb ella vaig fer les meves primeres feines de professional. Un dia va començar a fer un soroll estrany hem vaig preocupar però anava fent sense queixar-se. Un matí no se li va obrir l'obturador... Ho vaig intentar tot però no hi va haver res a fer. Ara està en una caixa de sabates amb altres records. C'est la vie...

atikus ha dit...

Pues las fotos son estupendas, lástima, la verdad es que uno se encariña con ellas, yo las guardo, no las tiro, tengo camaras desde los años 20, super 8, y la anterior un Nikon FM2.
Me encanta el contraste de rascacielos y naturaleza, pero no sales tú, ¡que discreta!!
Petons ;)

L'espia ha dit...

Sap greu, però res no es per sempre. No et preocupis, un cop hagis passat el procés de tristesa en trobaràs una altre, amb més prestacions i facilitats, que et donarà més bons resultats.

Àlex

Jo Mateixa ha dit...

Jo no la tiraria, la guardaria de recor i més si amb ella has tingut experiencies tant boniques com ens mostres en les darreres fotos que vas fer amb ella.

Ara busca'n una altre, que sigui bona, però ja sabem que mai serà com ella....oi??

:-)

Un petonas maca!!!!

Emily ha dit...

AL principi em pensava que tenies una novia.
Les meves càmeres són heretades. Una Practika, una càmera de fotos russa analògica que fa unes fotos xulíssimes però que pesa molt.
L'altra la primera digital Sony de mon germà. Ara em fan la brometa i em diuen, on vas amb aquest totxo? Però mentre faci fotos i vagi bé no em gasto ni un duro...Esperaré que algú del meu entorn se'n cansi de la seva i me la passe.
Personalment faig bones fotos, ara millor que jo no surti!

Rita ha dit...

Em sap greu haver-te fet patir, khalina, però no tinc cap intenció de plegar, ara com ara, teniu Rita per ratu hehehehe

Mira, em va saber tan greu que s'hagués espatllat que vaig agafar aquesta i altres que tenia de més antigues i les vaig llençar totes.


Tranquil, fra miquel! Ja veus que no em moc, de moment. :-)


Gràcies, Cesc, per les teves paraules. Ets un sol!


La Costa Amalfitana comença a Sorrento, Ferran, sortint de Nàpols, cap al sud i costejant, pren el nom d'Amalfi, el que seria el poble principal, i hi ha uns poblets molt agradables. És una costa formada per conseqüències volcàniques i molt curiosa. Diria que és més maca fer-la per mar que per terra.

Et poso un link perquè tinguis més info:

http://es.wikipedia.org/wiki/Costa_Amalfitana

Em sap greu haver-te fet patir, però no podria deixar d'escriure i de visitar-vos. Us porto massa dintre ja...


Maca, oi, Cristina? :-)


Sempre la recordaré, sí, Striper...


Ja no hi sóc a temps, Jordi Casanovas i Montse... :p


Quan agafes afecte a una cosa, costa desfer-se'n eh, Deric...


Tranquil·la, - assumpta -, aquí sóc i aquí seguiré! :-)

Cert el que dius, ahir precisament, vaig estar endreçant fotos i pensant en ella...


Aisss ddriver! Ets un guia fantàstic hahahaha

Pensa, però, que quan vaig fer la foto la càmera anava perfecte. De tota manera, diria que al davant de la tercera hi havia l'Ajuntament, és a Broadway això... Juraria, vaja! :p


Em va fer gràcia escriure-ho així, iruNa :p

Tinc molt bon record de la càmera i de les fotos que m'ha fet. La recordaré amb molt afecte, sí.

Ara no crec que en faci tants de viatges, noia, cada any guanyo una mica més, però malgrat això, la vida cada cop és més cara.


Suposo que en el teu cas deu ser més fotut, helena. Jo només faig fotos per turisme...


Pues yo la tiré y aproveché para tirarlas todas, atikus :p

Me alegra que te hayan gustado mis fotos. :-)

Aisss esto de poner fotos mías en internet no me apetece nada. Temo mucho el poco control que hay de datos y imágenes una vez los cuelgas, la verdad.

Por eso tampoc me he suscrito al Facebook, porque aunque tu no lo cuelgues, lo ponen los otros.

Si vienes por Barcelona, avisas y ya vendré a verte, en persona! jajaja


Sí, L'espia, tens raó. Ara el que més mandra em fa és decidir quina comprar. No hi entenc gens! hahaha


Arribes tard, Jo Mateixa! hahahaha Ja no la tinc... :p
Petons, maca!


Apa, Emily! Quines coses de dir! hahaha Si la meva nòvia ets tu! ;-)

De fet, aquesta era la primera que em vaig comprar jo. Les altres també eren heretades...

Vinga, vinga, ara no et facis la modesta tu... :-)

novesflors ha dit...

M'ha agradat molt l'ambigüitat del teu escrit que m'ha fet pensar que et referies a una altra cosa (he,he), però si només és la càmera... no és tan greu. Molt bones les col·laboracions que t'ha proporcionat abans de deixar-te...

Josep-Empordà ha dit...

Fa un parell d'anys que la meua Pentax Z-1 va morir d'un atac d'obturador. Era analògica, de las de rodet i jo n'estaba molt d'ella.

Em va saber molt greu, però és llei de vida. La nova era digital em va agafar de nou i devant de la disiuntiva de ser "canonista" o "nikonista", vaig optar per Canon. És que m'han parlat "pestes" de Finicon, servei tècnic de Nikon.

Ara soc un "canonista feliç" amb la meua reflex digital....però aquests canvis son una pu.ada, perqué et deixan escurat....amb els objectius (la mare que els va parir!!, quina ruïna!!)

estrip ha dit...

ara a cada aparador de fotografia mil aparells de fotografia et diran: compra'm compra'm!!!!!

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

El misteri guardat fins al final. Cada línea que llegia pensava en una cosa diferent. En cap moment imaginava que fos la càmera.

Qui no et diu, que volia quedar-se a la festasa d'en Obama.

Una abraçada

XeXu ha dit...

Sembla que no, però costa desprendre's d'algunes coses que ens han fet companyia durant molt temps, que tenen ja molt més valor sentimental que material. Són nostres, i ja sabem que n'hi ha de molt millors, però aquelles són les nostres! Jo un cop en vaig perdre una, de càmera, i no vegis quin mal em va fer.

el paseante ha dit...

T'ha durat prou. Hi ha relacions sentimentals o d'amistat que deixen de funcionar abans. Com a bon cranc (nostàlgic) jo guardaria la càmera en un calaix.

Mireia ha dit...

Primer em pensava que tancaves el blog, quin esglai!!!!
A mi em va passar el mateix amb una càmera de video d'aquelles dels 90, i fa una pena...

ddriver ha dit...

aixo es Broadway av,uns metres a munt hi ha una plaça amb el city Hall,un altre edifici administratiu del ajuntament...just l entrada Brooklyn bridge i just davant l edifici una gran botiga d imatge i so i barata...memory stick 2gb 6 dolars

fada ha dit...

Cada foto que hagis fet amb ella te la recordarà. Per què ens passa que agafem tant de carinyo per determinants objectes? Potser perquè no ens demanen res a canvi? Res,noia, acomençar de nou i, sobretot, a continuar fent fotos! Un petó.

El Company de Venus ha dit...

En el fons, Rita, una càmera és l'ull que ha vist i que ha compartit amb tu tantes coses... Resquiescat in Pacem.

Jesús M. Tibau ha dit...

fan molt bona companyia i són imprescindible s al'hora d'anar de viatge

FLANDERS ha dit...

Don't worrry. Jo estava enamorat de la meva Nikon F-80 que tenia 7 anys i també es va morir. He probat una digital Minolta de 10 meganosequé, i... Oh My God!!!

Salva Piqueras ha dit...

Descansi en pau. Jo tinc la réflex analògica guardada a l'armari, amb una bossa plena de carrets al costat. Per què? Jo que sé. No sé per què agafem tanta estima als objectes, però ho fem. Suposo que formen part d'un mateix, com aquell jersei preferit, aquell bolígraf que un dia tanca l'aixeta de la tinta per sempre o aquell walkman que ja no té res que emportar-se a la boca.

Rita ha dit...

novesflors,
Cert, em va fer gràcia fer-ho així. Tots tenim moments... ;-) Tampoc no és greu, no, però sí que m'ha sabut greu perdre-la, la veritat. Gràcies!

Josep-Empordà,
Ara m'hi hauré de posar jo en tot això de triar i decidir. Quina mandra!

estrip,
Síiiii ;-)

horabaixa,
Ja veig que no ho he fet tan malament... Tothom pensant piles de coses... ;-)

XeXu,
Així, segur que m'entens prou bé. I a sobre, a Nova York! :-(

paseante,
Ja ho pots ben dir. Algunes relacions no duren tant, ni tampoc deixen tan bon record... :-)
Jo sóc més resolutiva i la vaig llençar, juntament amb altres de més velletes. Tampoc eren molt bones eh...

Mireia,
No, no, de tancar, ara com ara res de res! Tu també m'entens doncs...

ddriver,
Quan torni a NYC recorda'm que et porti de guia! ;-)

fada,
Sí, no crec que l'oblidi mai. La veritat és que tinc unes fotos que m'agraden molt d'aquesta càmera i potser per això l'hi tenia tan carinyo...
Ara a triar-ne una de nova, un pal! :-(

El Company de Venus,
Cert, R.I.P. ;-)

Jesús M. Tibau,
Ja ho pots ben dir!

FLANDERS,
Segur que en pocs temps em passarà com a tu...

Salva Piqueras,
Que bonic això que dius i què real... :-)