Blocaire invisible 2008

M’encanta fer regals, gairebé més que rebre’n. Pensar en què compraré, en la persona a qui va destinat, sabent què li agrada, esperar el moment de donar-li, veure la cara que posarà, amb la gairebé seguretat que serà del seu gust, em satisfà molt.

Fer un regal, en forma de post, a una persona que no coneixes, i a qui francament no llegies, és força més difícil.

Porto uns dies llegint el meu (nou) amic invisible i domina tantes disciplines que se m'ha fet molt difícil, molt, trobar el regal més adequat.

És una persona molt activa, diria, i amb molta curiositat per diferents coses: poesia, narrativa, teatre, viatges, així com compromesa socialment i solidària.

Pensant en quin regal podia fer-li, em va semblar que una poesia li podia agradar. El seu bloc té un nom format per dues paraules i vaig buscar-ne una relacionant-la amb poesia i vaig trobar aquesta que, a més de ser bonica, em va fer pensar que era una història especial, com diria que és ell, i que conté una de les dues paraules del nom del seu bloc.

CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS

Passant gemegosa com fa la gavina
que volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina
vorera de mar.

Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.

Color de mar fonda tenia les nines,
corones se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines
per fer-se'n collar.

Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.

"La mar jo avorria mes ja l'estim ara
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tinc en la terra ni pare ni mare,
més ell és aquí!

"Un temps jo li deia:pagès te voldria,
pagès, anc que fosses pastor o roter;
i dins la mar ampla, com ell no n'hi havia
d'airós mariner.

"Bé prou li diria cançons la sirena
quan ell a la lluna sortia a pescar:
per'xò ma finestra deixava sens pena,
sortint a la mar.

"La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells.

"Na Ruixa és la fada d'aquestes riberes,
que allà a les grans coves, endins, té l'hostal
amb arcs i figures, amb llits i banyeres
de nacre i coral.

"Per bous de sa guarda dins fondes estables
allà té Na Ruixa clapats vellsmarins;
si vol per son carro cavalls incansables,
allà té delfins.

"Quan surt, va vestida de seda blavosa,
amb totes les tintes del cel i la mar,
i blanc com la cresta de l'ona escumosa
son vel fa volar.

"De l'arc que entre núvols promet la bonança,
la faixa ella imita per fer son cinyell...
Mes ai del qui rema, quan ella li llança
son ample mantell!

"Perdut és el nàufrag quan ella el socorre
i el pren entre els signes del vel florejat...
La roca feresta serà ja la torre
on quedi encantat.

"Allà té Na Ruixa mon bé, dia i nit,
on ell cosa humana no veu ja ni sent.
Ai, si ell m'escoltava, bé prou sortiria
de l'encantament!"

.......................................


Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.

Un vespre d'pratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l'endemà;
i en platja arenosa, redòs solitari,
qualcú l'enterrà.

No té ja sa tomba la creu d'olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l'aucell fugitiu...

Miquel Costa i Llobera

Volia documentar una mica més la història de Na Ruixa Mantells i vaig trobar aquest text que segueix (tret d’aquí):

Illa Miralda
Isla feérica que se encuentra entre Baleares y la Península, en la cual están todas las hierbas y piedras mágicas, poderosas y curativas del mundo. Tan sólo aparece durante un tiempo indeterminado al año, y si alguien se queda allí no podrá salir hasta el año siguiente. En esta isla viven, entre otros, simonets, sirenas, mariños, etc. Y bajo la isla se encuentra el palacio de Na Ruixamantells, reina de los simonets y governadora de tormentas, tifones y demás peligros del mar. Cuando se enamora de algún marinero, crea un temporal que le hace naufragar, y así se lo lleva a su palacio submarino.

Benvolgut amic invisible aquest és el meu regal que espero que t’agradi.

Bons Reis, Gabriel!

El meu blocaire invisible m'ha fet aquest regal, preciós!